La jubilació de professors permanents i catedràtics universitaris suposarà un estalvi de 10 milions d’euros anuals per les arques públiques. Així es preveu a la llei de mesures fiscals -la norma que acompanya els pressupostos i que modifica uns vuitanta articles de diferents lleis- que començarà a tramitar-se en les properes setmanes al Parlament de Catalunya.
El Govern ha fet comptes: la substitució dels professors i catedràtics de les set universitats públiques catalanes comportarà una despesa d’1,62 milions d’euros anuals. Equivalen a les 200 promocions que, com a màxim, podria haver-hi cada any per substituir els docents que es retiren. Aquesta despesa quedarà “llargament compensada”, segons consta en el text de la llei, pels emoluments que es deixaran d’abonar als professors que es jubilen: cada professor té un sou mitjà anual de 50.000 euros, a més dels complements per mèrits docents o d’investigació, entre d’altres. D’aquí que l’estalvi anual es xifri en un total de 10 milions d’euros.
Les contractacions de nous professors estan pensades per estalviar diners a l’administració. És un dels objectius -no oficials- del pla Serra Húnter, que ofereix contractes laborals, no places de funcionaris. El pla va finalitzar el 31 de desembre de 2015, per la qual cosa la llei d’acompanyament el prorroga un any més. Universitats preveu la jubilació de 2.000 professors funcionaris fins el 2022, i el seu objectiu és substituir-ne la meitat amb contractes no permanents i a l’altra meitat amb contractes permanents. D’aquests últims, les universitats poden triar si opten per la via del concurs públic o la del Serra Húnter.
El pla Serra Húnter
El pla existeix des del 2004 i fins el 2011 havia permès a les universitats catalanes contractar 482 professors amb el 50% del sou pagat per la Generalitat. El 2011 el llavors secretari d’Universitats Antoni Castellà va anunciar un replantejament del programa en la seva segona fase per primar “criteris d’excel·lència internacional”.
Durant la presentació del programa l’any 2011 Castellà va assegurar que “la idea seria que no sortissin més places de funcionaris”. El pla Serra Húnter ofereix contractes laborals, no places de funcionaris. La secretaria preveia la jubilació de 2000 professors contractats en 10 anys. L’objectiu que es plantejava era substituir la meitat amb contractes no permanents i l’altre meitat amb contractes permanents. D’aquests, les universitats podrien triar si optar per la via del concurs públic habitual o la del Serra Húnter. En aquesta nova fase, la Generalitat va passar a intervenir en la selecció del professorat. Sectors de la universitat qüestionen que ha resultat ser un mètode de contractació lent en comparació als habituals i que no és prou atractiu per al talent internacional.
Llegeix més sobre el projecte de llei de mesures fiscals a Catalunya Plural.
