A Espanya, un menor que ha patit abusos sexuals té fins als 33 anys per denunciar. I això en el millor dels casos, que és en realitat el pitjor perquè per tenir aquests 15 anys de marge des de la majoria d’edat, la víctima ha d’haver patit la forma més greu d’abusos (penetracions o fel·lacions). Si els abusos han estat més lleus (tocaments) el termini de prescripció és de cinc anys a partir que l’agredit en compleix 18.
Per combatre aquesta situació i exigir que es canviï la llei, Miguel Ángel Hurtado, un particular que va ser víctima d’abusos en la seva adolescència, ha presentat al Congrés més de 300.000 signatures recopilades a change.org que sol·liciten que es modifiqui la normativa per acabar amb la prescripció d’aquests delictes. Al seu costat, dues víctimes més donaven suport a la iniciativa: Vicki Bernadet, de la Fundació del mateix nom, i Glòria Viseras, exgimnasta olímpica.
A Espanya n’hi ha hagut mostres molt recents. En el cas del presumpte pederasta dels Maristes de Barcelona, 13 de les 17 denúncies presentades contra ell han estat arxivades pel jutge per haver entrat fora del termini legal. Res a fer, tot i que l’acusat ha reconegut els fets. Un cas similar –encara obert– és el dels presumptes abusos dels Romanones (una dotzena de persones ultraconservadores, entre elles 10 sacerdots): encara que el jutge considera que hi ha indicis contra tots ells per abusos, només es jutjarà el líder del grup perquè la resta dels possibles delictes ha prescrit pel temps transcorregut entre que van ocórrer els fets i la denúncia.
“Vam trigar anys a recuperar-nos”
El temps en què prescriu un delicte va associat a la pena màxima prevista en el codi penal per aquest crim. En el cas dels abusos sexuals, cada agressió planteja un màxim de 15 anys de presó, com els que s’han demanat per al suposat pederasta de Ciudad Lineal. Però hi ha excepcions. Delictes com els assassinats terroristes o contra la humanitat no prescriuen. Hurtado vol que passi el mateix amb la pederàstia.
“Molta gent no entén per què les víctimes hem trigat anys a denunciar-ho”, explica Hurtado, que va patir abusos d’un sacerdot del grup de joves catòlics al qual acudia amb 16 anys. “És senzill: l’abús sexual a menors és sempre un abús de poder. Els pedòfils saben com triar a víctimes vulnerables”, continua. “Moltes vegades s’amaguen darrere d’una façana de persones respectables o bé busquen refugi en institucions amb prestigi on saben que seran protegits. Les víctimes hem trigat anys a recuperar-nos del mal causat, en sentir-nos prou forts com per poder enfrontar-nos als nostres botxins. En aquests dies, moltes vegades ja és tard i el delicte ha prescrit”.
En el seu cas, quan es va animar a denunciar tenia amb 22 anys. Però ja era tard per a ell. Una història similar a la que relaten altres víctimes. Viseras va patir els abusos del seu entrenador en l’equip gimnasta d’elit espanyol, que a més de causar-li un trauma va acabar amb la seva carrera esportiva. “Durant dècades vaig viure intentant superar les seqüeles de l’abús i pensant que ningú em creuria”, explica avui. Va ser fa pocs anys, quan va ser “capaç” de trobar la força per denunciar-lo. Bernadet va ser víctima d’abusos entre els 9 i els 17. Va denunciar-los als 34 i tot i així va trobar-se “la dura reacció de l’entorn més proper i la inexistència de recursos especialitzats”.
“És pels vostres fills”
Hurtado no entén que a Espanya no hi hagi res a fer amb els pederastes només perquè hagin passat uns anys des que va cometre els delictes. Ell actualment viu a Anglaterra, i allà aquests delictes no prescriuen, explica. A Espanya, però, “encara que hi hagi proves o l’autor confessi, no passa res”, s’indigna. Al·ludeix per exemple Registre Central de Delinqüents Sexuals, una llista creada recentment pel Ministeri de Justícia que recull totes les persones que han estat condemnades per cometre delictes sexuals i els prohibeix treballar amb menors durant 30 anys després d’haver acabat de complir la seva condemna. Un suposat pederasta que admeti els seus crims, si han prescrit, mai entrarà en aquesta llista i podrà treballar amb menors si així ho considera. El registre va revelar en el seu moment que a Espanya hi ha 40.000 persones condemnades per aquests delictes.
L’objectiu d’Hurtado és fer sortir el debat al carrer, que es parli del tema i es modifiquin les lleis. Ha enviat cartes a tots els grups polítics i espera reunir-se amb algun d’ells en breu. Prefereix no dir quins fins que no passi. I recorda que això no ho fa per ell, que ja va patir els abusos i a qui el canvi de norma no beneficiària gens perquè la llei no es pot canviar amb caràcter retroactiu. “Ho dic a la societat, és per vosaltres. Pel vostre bé, pels vostres fills”, sentencia.
