La veu de la mare és una dels sons més importants en la vida d’un nen. Els nadons discriminen la veu materna des dels primers dies després de néixer, i aquest estímul els serveix de guia emocional i social durant el seu desenvolupament. No obstant això, se sap poc encara sobre les regions cerebrals que responen a aquesta poderosa senyal social.
Un equip de científics de la Stanford University School of Medicine (EUA) ha descrit els circuits cerebrals subjacents en la percepció de la veu de la mare. Per això, els investigadors van mesurar a través de ressonàncies magnètiques l’activitat cerebral de 24 nens sans d’entre 7 i 12 anys mentre escoltaven paraules breus –de menys d’un segon– i sense sentit de les seves mares biològiques i les de dues dones desconegudes.
L’estudi, publicat a la revista PNAS, demostra que quan els nens escolten breus extractes de les veus de les seves mares, s’activa una àmplia varietat de regions cerebrals, comparat amb les regions que s’estimulen en escoltar les veus desconegudes.
“Aquestes regions inclouen no només les estructures auditives del cervell, sinó també les que estan associades amb la recompensa i el processament de les emocions, l’afecte i la memòria, així com les regions visuals associades amb el processament de la cara –els nens no veuen res quan se’ls fa l’escàner–”, assenyala Daniel A. Abrams, autor principal del treball i investigador al departament de Psiquiatria i Ciències Comportamentals de la universitat nord-americana.
A més, els resultats revelen que la forta comunicació que s’estableix entre aquestes regions del cervell durant el processament de la veu de la mare es relaciona amb les habilitats comunicatives i socials dels nens. “La investigació descriu com el cervell dels nens s’organitza al voltant d’una font clau de so associada amb el desenvolupament social, lingüístic i emocional”, recalca Abrams.
Clau per entendre l’autisme
Segons els autors, l’estudi podria aclarir trastorns del desenvolupament social com l’autisme, en què la percepció de veus biològicament importants podria estar afectada. “El nostre treball serveix com a patró inicial per examinar les bases de la percepció de la parla en poblacions clíniques, com els autistes”, subratlla a Sinc l’investigador.
Per als científics, una qüestió important en la investigació sobre l’autisme és entendre per què els nens amb trastorn de l’espectre autista es desconnecten sovint dels sons de la parla i d’altres senyals socials que els envolten.
“L’estudi proporciona així una important base per a comprendre els dèficits socials i les dificultats per percebre la parla dels nens amb autisme”, conclou l’autor principal.
