“Algú va dir que de mica en mica s’omple la pica”, entonava Eduard Vallory, president del centre UNESCO Catalunya i ara director del programa Escola Nova 21, “però ja fa més d’un quart de segle que el nostre marc legal diu que les escoles han de desenvolupar competències per a la vida, i no sembla que la pica tingui gaire pressa per omplir-se”. Qui sí que té pressa, tanmateix, són molts mestres, famílies i entitats socials, que aspiren a transformar un sistema educatiu massa centrat en la memorització -caduca- de coneixements i massa poc en aconseguir aprenentatges valuosos entre els infants i joves. Aquest dissabte, en la presentació en societat d’Escola Nova 21 a l’auditori del Cosmocaixa, davant més de 450 representants d’escoles (750 més van inscriure-s’hi, però l’aforament era limitat), va quedar clar que la voluntat de canvi no és cosa de quatre convençuts, sinó un moviment que entusiasma centenars de docents.
Aquesta iniciativa és una aliança entre 26 centres innovadors que, amb el suport de la UNESCO, la Fundació Jaume Bofill, La Caixa i la UOC pretén expandir el seu model a fins a 200 centres d’arreu de Catalunya en els propers tres anys. “Hem de superar l’abisme entre el que sabem en educació i el que fem a les escoles”, proclamava Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, que trobava paraules per a una idea que va surar durant tot l’acte: ha arribat l’hora de posar en pràctica el que les evidències científiques i les millors tradicions pedagògiques han demostrat que funciona. Que els alumnes aprenguin entre iguals, a través de vivències, partint dels seus interessos, amb avaluacions que respectin els seus ritmes.
L’acte de presentació va comptar amb una àmplia representació institucional, des de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, als consellers Toni Comín o Oriol Junqueras, passant per diversos rectors d’universitats. També la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va intervenir en la presentació per escenificar el suport de la Generalitat a la iniciativa: “El nostre compromís és el d’acompanyar les escoles en el camí de la transformació”, va expressar.
Avui a Cosmocaixa amb @escolanova21 1 proposta x treballar junts institucions i comunitat educativa x millorar l’educació. CF #escolanova21
— Carme Forcadell (@ForcadellCarme) 21 de maig de 2016
Segons els seus impulsors, Escola Nova 21 aspira a tenir impacte sobre quatre pilars que intervenen en el model educatiu: el propòsit de l’educació, les pràctiques d’aprenentatge, els sistemes d’avaluació i l’organització dels centres. “Aquests són els quatre elements del marc d’escola avançada”, resumia Vallory, que citava el Premi Nobel James Heckman per defensar que cal canviar els instruments d’avaluació: “Els actuals només ens permeten veure si s’han retingut informacions i mecàniques, però diuen poc sobre comprensió, habilitats més complexes, actituds i valors”, expressava, per després afegir que estan tancant un acord amb l’OCDE per millorar els indicadors competencials.
Ara per ara, el programa compta amb 26 centres educatius que ha qualificat d’avançats, i el seu principal objectiu és en els propers tres anys traslladar el seu marc a 200 escoles i instituts més, 30 de les quals rebran un acompanyament molt més intens que comportarà estades de docents i tutoritzacions. Palacín ho definia com una “marató d’aprenentatge”, per a la qual s’han fixat el punt de sortida i d’arribada però no el camí que se seguirà, és a dir, la forma concreta com els centres intercanviaran pràctiques i generaran coneixement educatiu.
“De res serveix crear si no es pot compartir, de res serveix innovar si no hi ha dialèctica”, resumia el rector de la UOC, Josep A. Planell, convençut que el programa ha de ser un motor de canvi per a tot el sistema. “La innovació no ha de ser un luxe de diumenge, sinó una estratègia d’equitat”, reivindicava Palacín.
Inici del procés de reflexió als centres
Abans de decidir quins són els 200 centres que participaran del programa, així com els 30 que comptaran amb un acompanyament més intens, les pròpies escoles i instituts han de fer un procés de reflexió sobre quina és la seva capacitat de canvi. Que el claustre n’estigui convençut és fonamental, per exemple. O que les famílies hi donin suport. “Aquest procés ha de començar amb una reflexió: ‘què significarà això per al meu centre’?”, avisava el director adjunt del programa, Boris Mir. La jornada de dissabte no va ser només la posada en escena d’Escola Nova 21, sinó una primera sessió de treball per a tots aquells centres que en volen formar part.
En aquest sentit, Mir recalcava als centres que no forcin la maquinària si veuen que no estan prou madurs per a fer canvis de certa profunditat. “No és un tren que passi ara o mai”, insistia. En grups de tres, repartits per diferents espais, els docents van debatre i recopilar informació sobre el projecte per, en acabat, tornar als seus centres i iniciar allà una discussió per decidir si s’apunten o no al programa abans finals de juliol.
