Espanya “no està complint plena ni satisfactòriament” amb les seves obligacions legals respecte als nens migrants. Un informe de Save the Children denuncia que aquests nens són objecte freqüent de tràfic per a la seva explotació sexual, viatgen i viuen sols sense que ningú s’ocupi d’ells i, en el cas dels refugiats, són tractats primant la seva condició de migrant abans que la de nen.
El document, publicat aquest dijous posa l’accent en la passivitat i inoperància pel que fa a la situació d’aquests nens: falta voluntat política, personal capacitat i especialitzat en la infància i recursos suficients per atendre adequadament els menors, assegura Save the Children. L’ONG detecta tres problemes en el seu informe, que titula amb un explícit Infància invisible, dos d’ells (els nens i nenes refugiats i els menors no acompanyats) ben coneguts a Melilla, on l’entitat ha realitzat part del seu treball de camp.
La situació del centre La Purísima és de desbordament (340 nens sobre una capacitat de 160; n’hi ha més de 500 a la ciutat, repartits en tres centres), i són freqüents les queixes d’aquests nois pel tracte que reben. L’informe recull el cas d’un noi a qui els educadors del centre haurien agredit, segons el seu relat. El noi no va poder denunciar perquè no tenia l’autorització del seu tutor legal, la ciutat, que al seu torn gestiona el centre a través d’una concessió a una entitat privada. Als carrers de Melilla és habitual trobar-hi a nois que denuncien agressions d’un educador del centre que no han pogut ser investigades.
Per tot això, molts d’ells prefereixen dormir al carrer i intentar entrar en els vaixells que connecten Melilla amb la Península. En alguna ocasió aquests nens han patit violència policial, segons podia apreciar-se en un vídeo gravat per Prodein. L’informe els xifra entre 20 i 60; l’entitat Harraga, que treballa amb aquests nois, sol elevar la xifra a uns 80. En moltes ocasions aquests nens ni tan sols estan registrats, recorda l’informe. Gairebé tots són homes, però fa dues setmanes Harraga va denunciar que havia trobat, fins en dues ocasions, una nena vivint al carrer.
“La majoria d’aquests nens tenen entre 15 i 17 anys i, tot i que són nens, es tendeix a fer prevaler la seva condició d’immigrants i a oblidar que, com a menors d’edat, necessiten i tenen dret a protecció. En moltes ocasions el sistema els exclou i els abandona sense cap suport”, denuncia el document, que també qüestiona les proves d’edat a què se’ls sotmet.
Aquests test, que es realitzen encara que el menor estigui documentat, presenten un alt grau d’error, han estat qüestionats per l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans i el Defensor del Poble. Del resultat de les proves, que es fan sense l’assistència d’un advocat, en depèn si el noi pot quedar-se o no. Aquest mitjà ha recollit testimonis de xavals que es queixen de la discrecionalitat d’aquesta prova.
Els nois intenten colar-se al vaixell diàriament (el “Riski”), al camió de la ferralla, corrent o nadant. Les caigudes i lesions són freqüents, també hi ha hagut morts. “No serà la primera, ni serà l’última”, va dir el conseller Ventura després que un noi aparegués ofegat al març. Al gener, i davant un altre ofegament, el president de la ciutat, Juan José Imbroda, ha insistit que “el menor no és menor, és major d’edat”. Després va fer una “crida” al Marroc per “repatriar” aquests nois.
També s’ha intentat implicar el Govern en la solució del problema i forçar un canvi legislatiu, però l’última solució és oferir un xec de 300 euros a les famílies de Melilla que es facin càrrec d’un menor o plantejar-se la instal·lació de tendes de campanya vist l’amuntegament del centre de menors.
Separats de les seves famílies a la frontera
Save the Children també denuncia la situació dels menors refugiats. Dels 14.600 sol·licitants d’asil a Espanya el 2015 (un 1,1% del total a la UE), 3.754 eren nens, segons Eurostat. L’informe els descriu com “nens i nenes que han viscut situacions dramàtiques impossibles d’oblidar i famílies que ho han perdut tot i no tenen a on tornar”.
Per arribar a Melilla les famílies passen per Nador, on se separen freqüentment per travessar la frontera. Primer passa la mare amb els nadons, previ pagament o confosa entre marroquins; després els nens corrent, o en mans de desconeguts. L’últim d’arribar sol ser el pare.
Walid Slimane, un sirià de 43 anys de professió pouaire, va passar per Algèria i Rabat abans d’arribar al CETI, on resideix amb la seva dona marroquina i els seus set fills, el més gran de 10 anys, i espera la seva sortida des de fa més de tres mesos. En cinc mesos a Nador va gastar 4.000 euros, així que no li van quedar diners per pagar les màfies de la frontera, segons explica a eldiario.es. Primer van passar la dona i els nens; després ell. “Va ser un miracle”.
Unes 9.000 persones van passar pel CETI de Melilla el 2015; d’elles, 7.000 eren sirians, i 3.000 menors. Les xifres s’han reduït molt des de gener i en l’actualitat el CETI està dins de la seva capacitat (al voltant dels 450 residents, quan en va arribar a albergar 1.700), que a més s’ha incrementat fins a les 1.100 places en situacions excepcionals. Hi ha menys entrades (tot just cinc o sis peticions d’asil al dia, una mitjana d’uns 30 sirians a la setmana a data 11 de maig, segons les dades recollides per aquest mitjà) i les sortides dels sirians se solen produir tot just un mes després de la seva arribada.
No obstant això, les famílies continuen vivint separades i el seu director, Carlos Montero, va declarar la passada setmana durant la celebració d’un esdeveniment festiu (l’únic dia en què la premsa ha pogut accedir al centre), que “l’espai és el que és. Si tenim les famílies, què fem amb la resta? Els deixem al carrer? Ens dediquem només a les famílies?”. Montero va dir també que al centre hi ha uns 60 nens en total. Sovint, les proves d’ADN a aquests menors retarden la sortida a la Península.
Save the Children “constata millores” al CETI però entén que “segueix sense ser un lloc adequat per als nens i les nenes”. “Cal tenir en compte que al CETI hi conviu molta gent i es poden donar situacions de tensió ocasionades pel patiment acumulat de les persones que hi resideixen, la incertesa pel seu futur, les separacions familiars…”, ressalta l’informe.
eldiario.es ha recollit en els últims mesos nombrosos testimonis de robatoris i agressions al centre o els seus voltants. Per Save the Children, “és preocupant que no hi hagi mecanismes clars de denúncia disponibles perquè els residents al centre puguin denunciar casos d’explotació sexual o violència de qualsevol altre tipus”. El centre funciona sense un règim disciplinari públic i les sancions (freqüentment l’expulsió temporal del centre) són comunicades de viva veu, segons han relatat a aquest mitjà mitja dotzena de residents.
“Durant tot el procés de sol·licitud d’asil dels nens i nenes no són escoltats ni informats”, destaca el document. Save the Children demana l’adaptació del sistema d’acollida per a un eventual increment d’arribades, l’elaboració d’un Pla Estratègic Nacional que tingui en compte les especificitats de famílies i nens, l’adopció d’un Protocol de Protecció a Melilla i l’aplicació de mesures de reagrupació.
L’informe conté una descripció demolidora dels riscos que corren tots aquests nens: “Viatgen dins dels seus països o entre països, acompanyats dels seus pares o sols, i les oportunitats que els obre un món nou venen acompanyades per riscos: risc de ser explotats sexual o econòmicament, risc de patir abús, abandonament o violència, o una cura inadequat que vulneri els seus drets “.
