“Quan pares l’atenció al principi d’una història, pots canviar-la sencera”. L’inici de la nostra història són els nadons, la primera infància, i massa poc cas els ha fet una humanitat que a vegades es vanta de voler canviar les coses sense tenir en compte l’inici de la vida. The beginning of life. Aquest és el títol d’un documental que mira de radiografiar els primers anys de desenvolupament dels infants –des de perspectives tan diverses com la social i l’econòmica–, en un relat que de la mà dels avenços en neurologia trenca mites i constitueix tot un cant a la infància.
“Pensàvem que els nadons eren un full en blanc, però en els darrers 30 anys la ciència ens ha demostrat que no”, exposa la psicòloga i investigadora Alison Gopnik, de la Universitat de Califòrnia. “Es deia que els costa parar atenció, però la veritat és que no deixen de fer-ho en cap moment, són sensibles a totes les vies d’informació sobre el que passa al seu voltant, i aprofiten aquesta informació per descobrir el món”, prossegueix Gopnik, que sentencia: “Els nadons són les millors màquines d’aprendre de l’univers”.
El documental, que es pot veure a través de plataformes com Netflix, iTunes i Google Play, és obra d’Estela Renner, una documentalista brasilera, mare de tres fills, que en els seus darrers treballs s’ha especialitzat en la infància. Más allá del peso, sobre les causes de l’obesitat infantil, o el polèmic Niño, el alma del negocio, sobre l’impacte de la publicitat sobre la criança.
Amb aquest documental, Renner no es proposa aprofundir en la recerca sobre primera infància, sinó sobretot divulgar els coneixements de què disposem. I, el que és més lloable, ho fa no solament a través de l’habitual sèquit d’acadèmics i experts, sinó de les vivències de famílies de nou països diferents. Del Brasil a Kènia, de la Xina al Canadà, The Beginning of life documenta –mai més ben dit– com entenen la criança nuclis familiars tan diferents com el de la supermodel Gisele Bündchen o el de la Phula, una mare soltera amb dos bessons a l’Índia.
Aquest és, de fet, un dels principals valors de la pel·lícula: fugir de la mirada únicament occidental. També entre els experts. Celebritats del món acadèmic com el Premi Nobel d’Economia James Heckman –conegut per haver estudiat l’impacte econòmic de l’educació infantil– o Jack Shonkoff, de la Universitat de Hardvard, conviuen amb una legió de mestres de Reggio Emilia –regió italiana puntera pel seu model d’educació infantil– o amb Leah Ambwaya, directora d’una fundació de Kènia que treballa amb nens orfes.
Malgrat les distàncies culturals i geogràfiques, Renner demostra també que hi ha missatges capaços de transcendir-les. Que cal escoltar i dialogar amb els infants, que cal proporcionar-los un entorn tranquil, segur i sense massa artificis… Són necessitats comuns aquí i a la Xina, a l’Argentina i als Estats Units. Resumeix Pia Britto, responsable del Desenvolupament Infantil d’UNICEF: “El desenvolupament de la primera infància és efectiu quan els nens se senten cuidats, atesos, protegits i estimats”.
