Quatre investigadores de les universitats de Barcelona, Girona i Rovira i Virgili han publicat el primer estudi sobre violència de gènere a les universitats d’Espanya. Els seus resultats revelen que el 62% de l’alumnat ha patit o coneix a algú que ha patit violència de gènere a la universitat.
El 25% de les agressions que es van identificar com a violència contra la dona durant l’estudi havien estat exercides per professors. Tot i aquestes dades, el 91% dels casos d’agressions en universitats espanyoles no es denuncien.
“La llei del silenci sobre aquest tema a les universitats espanyoles ha estat molt més fèrria que en altres contextos socials. Des de l’inici d’aquesta investigació, es va desencadenar una ferotge campanya contra nosaltres, amb calúmnies anònimes i fins i tot amenaces de mort “, declara Patricia Melgar, de la Universitat de Girona i coautora del treball que publica la revista Violence Against Women.
La investigadora explica que “fins aleshores, les poques víctimes que s’havien atrevit a intentar denunciar algun cas havien estat destrossades una a una, tant laboral com psicològicament”.
L’estudi està basat en dades recollides d’una mostra de 1.083 estudiants d’universitats d’Andalusia, Castella i Lleó, Catalunya, València, Múrcia i el País Basc. Per seleccionar els participants es va utilitzar una tècnica de mostreig de múltiples etapes. Un aspecte important que sorgeix de l’anàlisi de dades és que la gran majoria dels universitaris no s’identifica ni reconeix les situacions violentes.
Els resultats assenyalen que en la gran majoria dels casos reconeguts pels estudiants entrevistats la víctima era una estudiant dona (92%). Quant als agressors, el perfil més comú va ser el d’un home (84%) i estudiant (65%). El 25% de les persones que van ser testimonis de la violència contra una dona van declarar que l’agressor havia estat un professor. Només en el 16% dels casos de violència l’agressor era desconegut per a la víctima.
Control i humiliació també és violència
Els participants de l’estudi van associar amb violència masclista la que involucra agressió física o sexual contra les dones, però no altres comportaments que impliquen control, dominació i humiliació.
Per exemple, l’estudi apunta que el 23% dels estudiants no considerava una forma de violència que les parelles de les dones els impedissin parlar amb altres persones. Una altra dada: el 26% pensava que els comentaris desagradables sobre l’aparença física femenina no tenen a veure amb la violència.
Aquesta dificultat per identificar la violència de gènere es va fer palesa en les diferents fases de l’estudi. Quan als alumnes se’ls va preguntar si havien patit o coneixien casos d’aquest tipus, tan sols el 13% va respondre afirmativament. No obstant això, en proveir d’un llistat de diferents situacions en què s’incloïen agressions físiques, psicològiques, petons o contactes no consentits, vigilància o comentaris amb connotacions sexuals humiliants, aquest percentatge va pujar fins al 62% de respostes afirmatives.
A més, l’anàlisi dels resultats per gènere va mostrar que les dones eren capaces d’identificar amb més freqüència situacions de violència masclista que els homes.
Molts estudiants opinaven que els que pateixen violència masclista són les dones sense estudis, més grans, dependents econòmicament del marit, “quan en realitat –afegeix Melgar– afecta dones de qualsevol nivell d’estudis, edat i situació laboral”.
Com tallar el problema?
“L’estudi i la prevenció de la violència de gènere al nostre país s’han abordat amb freqüència prescindint de les evidències científiques i del feminisme internacional. Per això, s’han comès errors tan greus com centrar-la només en la parella o exparella, ignorant que també es dóna en les relacions esporàdiques”, assegura la investigadora.
Per a les expertes, aquesta equivocació no només ha portat al fet que no es condemni per violència de gènere els assassinats comesos, per exemple, a la sortida d’una discoteca, “sinó que ha enfocat moltes opcions preventives a atacar la parella i l’amor ideal, en lloc de prevenir contra tot tipus de relació –estable o esporàdica– amb homes violents”.
Segons les científiques, tot i els importants passos que ja s’han aconseguit, encara hi ha molt poca solidaritat activa amb les víctimes. “Aquest aïllament és promogut pel duríssim assetjament sexual de segon ordre, com els atacs i calúmnies contra els que donem suport a les víctimes”, denuncia Melgar.
El 91% de les víctimes no denuncia
Pel que fa a les reaccions de les víctimes davant de situacions de violència de gènere, el 91% no va denunciar la situació, però d’entre aquests estudiants, el 66% sí que ho va explicar a algú. Una de les possibles raons és que les víctimes de violència contra la dona no s’identifiquen com a tals.
En l’enquesta, el 92% dels estudiants van afirmar que no sabien si existia un servei per a les víctimes a la universitat. No obstant això, el 85% dels estudiants opinaven que les universitats han de prestar serveis a les persones que pateixen qualsevol tipus de violència masclista.
Entre les persones que es van atrevir a denunciar la situació a la universitat, el 27% no es va sentir recolzat per la institució i el 69% dels enquestats se sentia insegur sobre si les víctimes rebrien l’ajuda adequada.
“Les polítiques i accions desenvolupades per les universitats espanyoles han de basar-se en dos objectius: la intransigència davant qualsevol tipus de violència contra les dones, i la intervenció, suport i solidaritat amb les víctimes i amb les persones que els donen suport”, conclou Melgar.
