La Sanya, de 30 anys, és l’alumna. I la Sara, de 13 anys, és la professora. No és el món al revés, és el programa Aprenem. Famílies en xarxa, que consisteix en que un estudiant voluntari ensenya català o castellà a adults immigrants del barri. La iniciativa és de la Casa Àsia i es fa de moment en dos instituts de Barcelona, el Milà i Fontanals del Raval i el Rambla Prim del Besòs.
A aquest centre educatiu del barri del Besòs s’hi va apropar, com tantes altres veïnes –la majoria, com ella, paquistaneses–, la Sanya. Ella és dentista i necessita aprendre el castellà per exercir el seu ofici. La seva parella lingüística, la Sara, va arribar fa tres anys de Colòmbia i ara cursa Tercer d’ESO en aquest institut barceloní. Com ella, tots els estudiants voluntaris són immigrants, han passat per les aules d’acollida catalanes, “i això fa que siguin més conscients de les dificultats de l’altre, es converteixen en molt més còmplices”, explica Amad Hussein, el dinamitzador, també d’origen paquistanès, d’aquest espai que agrupa al voltant de catorze joves i adults.
La iniciativa va néixer ara fa un any a l’institut Milà i Fontanals del Raval, on alumnes principalment paquistaneses feien classe de català a adultes, sobretot dones, membres de les seves famílies. “Amb això, no només aconseguim que les mares aprenguessin l’idioma d’una forma més individualitzada, sinó que el que fem és apropar-les al centre educatiu, un espai del qual havien estat allunyades a la força precisament pel desconeixement de l’idioma”, sosté Imma Llort, responsable de l’Escola Bambú, que aglutina els programes educatius de Casa Àsia.
“A mi el que em motiva és ajudar la Sanya a que pugui tirar endavant”, raona la Sara, aquesta adolescent colombiana que també va haver de passar per un procés d’acollida (encara que en el seu cas comptava amb l’avantatge del castellà). Per a molts adults, sobretot les dones –que acostumen a carregar el pes de les tasques quotidianes–, el coneixement de l’idioma és una eina fonamental per a l’autonomia. “Pensa que moltes d’elles necessiten els seus fills com a intèrprets quan van al metge, o a canviar el padró, o a reclamar qualsevol cosa”, posa sobre la taula Hussein.
Des de Casa Àsia esperen que amb el temps aquest programa de parelles lingüístiques, que requereix de poques despeses –només el que cobra el dinamitzador–, arribi a més instituts. De moment compten amb una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona. En el futur, els agradaria que la iniciativa s’inscrivís també dins les hores de Servei Comunitari que els alumnes de Tercer i Quart d’ESO han de realitzar dins el currículum dels seus cursos.
