Educadora en el temps lliure, mestra d’educació especial, formadora de monitors, animadors i líders associatius, treballadora a l’escola, a l’Administració Pública i en el moviment associatiu, Roser Batlle va connectar amb la metodologia Aprenentatge Servei (ApS) fa 14 anys buscant una cosa que ella no sabia, però que ja existia. “Em frustrava una mica que de vegades les pedagogies contemporànies, en concret la del projecte, no sempre perseguís que el projecte fos social”, recorda. Fins que Alberto Croce, un col·lega argentí, li va explicar que sí que existia, que es diu aprenentatge servei i que a l’Argentina, entre d’altres llocs, ja es desenvolupava. Eureka. Batlle va estudiar el fenomen i el va portar a Catalunya i a la resta d’Espanya, on s’ha convertit, probablement, en la persona que més sap d’aquesta metodologia.
Què és l’Aprenentatge Servei (ApS)?
És un mètode d’ensenyar i aprendre que consisteix a aprendre fent un servei a la comunitat. És una manera d’adquirir i fomentar coneixements, capacitats, destreses, habilitats, actituds i valors fent una cosa que millora l’entorn i està orientat al bé comú. No és útil directament per a tu, sinó per als altres. Per exemple, davant d’un problema de desforestació d’un bosc, plantar arbres després d’haver estudiat quin tipus de vegetació hi ha al lloc, per què es crema el bosc, què cal fer perquè no passi… Es van vinculant accions de servei a la comunitat amb continguts educatius que poden ser significatius per a l’alumnat. L’essència de l’ApS és que els nens, adolescents i, fins i tot, adults s’impliquen com a protagonistes actius en una acció que millora el seu entorn. Hi ha moltes coses que es poden fer, per exemple el desenvolupament d’una campanya solidària de captació de fons treballant matemàtiques o preparar contes o tallers de memòria des de la classe de llengua per estimular la memòria dels ancians. O organitzar des de les ciències una campanya de donació de sang.
Quins beneficis presenta per als alumnes?
El potencial que tenen aquests projectes per generar capital social a les poblacions, generant aliances entre escola i comunitat (associacions de veïns, ecologistes, la residència d’avis, el banc de sang) és brutal. És un dels valors més importants que té l’ApS i que altres metodologies actives no aconsegueixen. A part, els estudis científics revelen que es dóna una millora de resultats acadèmics, els nois aprenen més i millor amb aquesta metodologia. També millora la convivència a l’aula. I a un altre nivell, també millora la inclusió social. Nois que en classes convencionals no tenen oportunitat de destacar, amb aquest mètode, sí.
I això per què?
Hi ha diversos factors. Un –no menor– és el sentiment d’autoestima i reconeixement de l’alumnat. Quan duen a terme aquest tipus d’activitats se senten valorats, s’adonen que poden ser útils als altres. Reverteix en moltes coses. En la convivència, l’autoestima… També troben sentit en el que estudien. Per exemple, els nois que s’han implicat en una campanya de donació de sang al barri, per convèncer els adults de que donin, han d’entendre que la sang se sintetitza al laboratori, quins són els grups sanguinis menys habituals, com se separen les plaquetes, els glòbuls vermells, els blancs o quanta gent es beneficia d’una donació. Tot això són arguments per convèncer els adults. Els alumnes s’adonen que tot allò que aprenen té una utilitat immediata. Un altre element important motivacional és que en aquest tipus d’activitats els adolescents es descentren, deixen de mirar-se el melic per mirar enfora. Deixen d’estar pendents de les seves històries personals per atendre ancians, nens hospitalitzats o una ONG. D’alguna manera, aparten l’atenció del conflicte quotidià, en cas que n’hi hagi, per solucionar problemes.
Hi ha una edat ideal per a l’aprenentatge servei?
És beneficiós per a nens, joves, universitaris i adults. Pots trobar projectes de ApS en presons. En totes les pràctiques de ApS un dels elements més potencials és l’empatia. Hi ha un repte de fons que és intentar no dissociar dos aspectes que socialment estan divorciats, que són el que s’entén de manera vulgar com l’èxit educatiu i el compromís social. Dit d’una altra manera, intentar no dissociar el talent del compromís amb la societat, de l’altruisme. En la nostra societat et pots trobar persones talentoses que orienten el seu talent a l’explotació, la segregació, l’enginyeria financera que enfonsa a la gent en la misèria … Es pot ser talentós i un malvat al mateix temps. El que intenta l’aprenentatge servei és reconciliar tots dos aspectes. Cal intentar transformar el món sobre la base d’estimular el propi talent orientat a aquest canvi social que necessitem perquè això no es converteixi en la llei de la selva.
És compatible l’ApS amb els currículums exhaustius que hi ha aquí?
L’ApS no és un programa que tingui uns límits clars o al qual t’inscrius i et donen uns materials. És una metodologia relativament vaporosa, no té copyright. Cadascú la fa com vol, grosso modo, unint aquests elements que comentem: un aprenentatge significatiu amb una finalitat social. Hi pot haver experiències petites i concretes com, per exemple, la campanya de donació de sang. Té un principi, un final, dura cinc sessions. Dissenyen la campanya, es reuneixen amb el banc de sang, el tercer dia l’apliquen –van a parlar amb els potencials donants–, el quart dia és el de la donació i el cinquè s’analitzen els resultats. És un projecte curt.
Al costat pots tenir-ne un altre: durant el primer trimestre a la classe de música els nois focalitzen les seves activitats en realitzar un concert a la residència d’avis del costat, per alleujar la seva soledat, establir una comunicació positiva amb ells, etc., de manera que la música es converteix màgicament en Educació per a la Ciutadania. Més llarg encara pot ser una assignatura en la qual es fan unes pràctiques d’ApS durant les quals els nois i noies van fent, durant tot el curs, pràctiques de suport a les entitats socials del barri. I allò que fan amb aquestes entitats, quan són a classe ho discuteixen, aprofiten els continguts, contrasten la informació… Van treballant el currículum en funció de les pràctiques.
A la UPC, com a pràctiques d’Òptica i Optometria, es fan visites a les escoles properes per detectar problemes visuals que poden estar darrere del fracàs escolar. El projecte d’ApS més estès a tot Espanya és l’apadrinament lector: nois i noies grans, a la seva classe de Llengua i Literatura, preparen contes per explicar o als nens petits que estan aprenent a llegir. Preparen el conte, busquen preguntes, estableixen una relació amb els nens, els ajuden a llegir millor, etc. I tot això ajuda a la gent gran a enfortir competències lingüístiques, que són curriculars, com parlar correctament, expressar-se bé, la sintaxi de les preguntes, etc. Però no tot el currículum s’ha de treballar en ApS. És impossible i, a més, no seria bo. En un menú educatiu s’hi ha de ficar de tot.
Quina implantació té a casa nostra? Des del 2014 Ensenyament està implantant de forma progressiva unes hores a l’ESO de ‘servei comunitari’
En el dia a dia hi ha un ApS que passa desapercebut, perquè és una pràctica no sistematitzada a l’escola ni sovint prou posada en valor. Hi ha moltes escoles i entitats que fan aprenentatge servei i no ho saben! I a vegades també hi ha projectes que s’hi “acosten”, que quasi són ApS, però els manca un salpebrat. Si es parteix, per exemple, d’una acció solidària, el que cal és vincular-ho a un aprenentatge que sigui clar, i que els alumnes es proposin dos objectius: el de l’acció pròpia i el personal. Què vull aprendre amb aquesta experiència? Quan els nois s’adonen que estan aprenent amb aquestes pràctiques es dóna un retorn curiós: poden ser capaços de donar les gràcies pel que han guanyat i no només esperar que els destinataris de l’acció solidària els donin les gràcies. La consciència de l’aprenentatge és bàsica, com també ho és, en tots aquells projectes on és possible, que s’acabi donant una relació de reciprocitat.
A un nivell més general, la notable implantació a Catalunya del aprenentatge servei té a veure amb dues realitats: D’una banda, la existència des del 2004 del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, una xarxa d’entitats liderada per la Fundació Jaume Bofill, en la qual estan presents la Federació dels Moviments de Renovació Pedagògica; la Fundació Escola Cristiana; la Fundació Catalana de l’Esplai; Minyons Escoltes i Guies de Catalunya; la Taula del Tercer Sector; Lafede.cat-Organitzacions per la Justícia Global i l’ICE, el GREM i el GREDI de la Universitat de Barcelona. El Centre ha fet una feina sòlida de baix a dalt, fent emergir els bons projectes, formant els educadors, connectant escoles i entitats socials: un treball en xarxa increíble! D’altra banda, la iniciativa del Departament d’Ensenyament d’incorporar a Secundària el “servei comunitari amb metodologia aprenentatge servei”. Des del 2014 els centres de secundària reben formació i assessorament per dur a terme aquests projectes i es preveu que el 2019-2020 tots els nois i noies catalans de 3r o de 4t d’ESO ja hi participaran regularment. Crec que això és un èxit en la implantació progressiva al nostre país, perquè no ha sorgit del no-res sinó d’una feina silenciosa i constant des de fa ja una pila d’anys.
Requereix alguna formació específica per part dels mestres?
És la mateixa formació que la de la pedagogia del projecte. ¿Necessiten els mestres una formació específica per a implementar a classe la metodologia del treball per projectes? Probablement, però no serà gran cosa. Per començar, la formació dels mestres hauria d’incloure les metodologies actives i l’ApS n’ésuna. No cal pensar que és una cosa molt especialitzada, perquè no ho és.
És una manera de baixar l’educació al món real? A vegades sembla que l’educació està una mica allunyada del món real.
Sí, és clar. És una manera d’obrir l’escola a la comunitat, que la comunitat hi entri. Es genera un concepte d’escola en què aquesta és capaç de compartir la seva cultura pedagògica pròpia amb el territori i trobar-hi aliats. És molt diferent que el professor plantegi als alumnes un treball de camp sobre anar a veure els efectes d’un incendi al fet que aquesta proposta la faci un grup ecologista, que arriba a la classe, els explica què ha passat, els pot portar a fer un treball de camp per esbrinar per què s’ha cremat el bosc, causes i conseqüències, i després els convida a col·laborar amb aquest grup en una acció de repoblament. El professor està utilitzant com a aliada una entitat social. Això està molt bé perquè l’escola necessita actualment molts aliats.
Els necessita en l’actualitat més que en altres èpoques?
No tinc resposta, però diria que sí, que ara més que mai. Tinc la sensació que el bombardeig que tenen els nois és tan alt que no està malament que ens posem d’acord alguns en què és vàlid en l’educació.
És partidària d’incloure el ApS com una assignatura per si mateixa?
No necessàriament ha de ser una assignatura. És veritat que en alguns centres pot ser més pràctic posar-ne una que es digui així, però l’ApS pot impregnar qualsevol assignatura.
Que en una classe de matemàtiques, per estudiar temes estadístics, es munti una campanya de suport per a una marató solidària, et permet com a professor, a més de treballar els continguts matemàtics, treballar valors humans. Em sembla més important que aïllar el contingut del que són valors humans i les tres competències transversals (iniciativa autonomia personal, aprendre a aprendre i social i ciutadana) aïllar-les i col·locar-les en una assignatura a part. Diria que si no hi ha més remei, tota pedra fa paret, com diuen els valencians, però em sembla més interessant que des d’una assignatura o diverses, que es coordinen entre si, es munti un projecte d’ApS que impregni de valors humans i d’aquestes competències transversals les assignatures.
