Elles no ho saben, o almenys no ho perceben així, però tenen més nivell en ciències que els nois. Les estudiants de Secundària i Batxillerat obtenen millors resultats en les assignatures de física, química, tecnologia i matemàtiques, però així i tot es consideren a si mateixes inferiors que els nois en aquestes matèries. Aquest error de percepció és una “infravaloració” en tota regla, segons Milagros Sáinz, directora del grup de recerca de Gènere i TIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), autora d’un estudi que ha resseguit durant sis anys l’evolució de 1.500 estudiants de Barcelona i Madrid des de Segon d’ESO fins al Batxillerat, centrant-se en com els rols de gènere han condicionat les seves opcions acadèmiques.
En física i química, per exemple, si les noies obtenen de mitjana un 5,98 (sobre 10), els nois un 5,41, però la sensació d’elles, el que l’estudi anomena “habilitat percebuda”, és que tenen un nivell de 3,8 (sobre 7), mentre que el d’ells seria de 4,07. En matemàtiques i tecnologia, la diferència és molt similar. Només en biologia les alumnes es mostren convençudes que són més bones que els seus companys. Probablement perquè aquesta assignatura s’apropa més que les altres als estereotips reservats a les dones, com són els sabers destinats a les cures, segons apunta Sáinz.
“Les noies no tenen consciència de que els seus resultats en conjunt són millors”, sosté Sáinz, que explica com moltes de les alumnes recorren precisament als estereotips de gènere per justificar aquesta baixa valoració de si mateixes: “Ens diuen que simplement les ciències no se’ls donen bé, que són més per als nois, i que elles són de lletres”, afirma la investigadora. A més, aquest és un argument que es dóna en la direcció inversa: els nois se senten molt confiats en l’estudi d’aquestes disciplines. “Als nois se’ls incita a sobrevalorar-se en tots aquells àmbits que estan més masculinitzats”, observa l’autora de l’informe.
La pubertat, etapa en què aflora amb més intensitat la identitat de gènere, coincideix amb els cursos més decisius a l’hora d’escollir itinerari formatiu: el final dels estudis obligatoris i l’accés a la universitat i la formació professional. És aquí on els prejudicis sexistes poden decantar vocacions. I es donen en tots els àmbits, sobretot en l’entorn més immediat dels adolescents. Un 35% de les enquestades percep que els seus amics els han fet més comentaris sexistes sobre el seu rendiment en ciències que no pas els professors o els membres de la família.
Menys del 10% dels estudiants d’Informàtica són dones
Si hi ha una carrera que exemplifica les desigualtats de gènere en els estudis és l’Enginyeria Informàtica. És per això que a la presentació de l’estudi hi han participat els degans d’aquests estudis a la UOC i a la UPC. Entre totes dues formen dos de cada tres enginyers informàtics que surten de les facultats catalanes, però menys del 10% són dones. A la UOC, les estudiants representen el 9,38%. A la UPC, el 8,65%. “A la matrícula d’enguany hem superat el 10%, però això vol dir que en anys anteriors s’ha apropat al 6%”, exposa Núria Castell, degana d’aquests estudis a la UPC.
Les dues universitats han engegat una campanya conjunta per reivindicar el paper de les dones en la història de la informàtica i les telecomunicacions. El seu objectiu és trencar amb la idea de que aquest és un món reservat als homes, i aconseguir així que el percentatge d’enginyeres informàtiques creixi poc a poc.
Un dels motius pels quals aquests estudis atreuen poques dones, segons alguns experts, és perquè des de fora no s’aprecia que tinguin una utilitat social clara. De fet, en enginyeries com la Biomèdica, on l’aplicació dels estudis és més evident, el percentatge de dones supera el 60% (en el cas de la UPC). “Hem de trencar amb la idea de l’informàtic com un home descuidat, enganxat a la pantalla amb una llauna de refresc sobre la taula, obsessionat amb la programació”, reclama Josep Prieto, degà dels estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, que per contra afegeix que “els nostres estudiants també han de ser creatius, han de dissenyar, han de dirigir projectes, coordinar equips”.
La incorporació de més dones als estudis d’enginyeria és un maldecap de la majoria de facultats d’arreu del món. A Espanya, segons dades de l’Institut de la Dona, només un 25,% dels estudiants d’enginyeries i arquitectura són dones. “Fa anys que coneixem el problema i seguim on érem, costa saber quin és el moment i el lloc claus per incidir”, conclou Castell, que reconeix que els estereotips s’han de combatre arreu, des de la família fins a la televisió, passant per l’escola o el lleure.
