“Parlar, educar i no prohibir”, perquè “per molts filtres que hi posis, acabaran trobant-se’l”. La directora de cinema porno feminista Erika Lust fa anys que crea continguts que fugen de la pornografia mainstream. Ara, a més, vol ajudar les famílies a trencar el tabú de parlar-ne amb els fills i per això ha creat The Porn Conversation, una plataforma amb recursos per guiar-les.
Els nens i les nenes comencen a topar-se amb continguts d’aquest tipus quan naveguen per internet abans de fer els 14 anys, diu Lust. I, segurament, no perquè els busquin. “Les generacions més joves –així arrenca la guia– estan aprenent, sense tenir-ne la culpa, que el sexe és el que veuen als porntubes, on la majoria de vegades es representa de forma violenta, sexista, desproveïda d’intimitat i completament irreal”.
El projecte que dirigeixen Lust i la seva parella Pablo Dobner va néixer quan es van preguntar si els nens i les nenes com les seves filles –en tenen dos, de 6 i 9 anys– “estan preparats per descodificar la pornografia i entendre que el que hi veuen no ha de ser un reflex de les seves relacions sexuals futures ni de la manera en què han de comportar-se segons el seu gènere”.
The Porn Conversation ofereix tres guies amb continguts adaptat a les edats dels menors, dels 11 als 15 anys. La directora aposta per parlar-ne des de molt jove, perquè “a partir dels nou anys es poden trobar amb això de forma accidental i sempre és millor abordar-ho abans, per prevenir que els confongui i els generi falses expectatives sobre com cal ser, vestir i actuar”.
La psicòloga i sexòloga Miren Larrazabal situa als 11 anys l’edat mitjana a la qual els nens i les nenes “comencen a tenir curiositat per la sexualitat, busquen en llibres i a internet i sorgeixen converses amb els amics”. “I aquest és el moment adequat, encara que si mai s’ha parlat de sexualitat a casa, ni dels cossos, de conèixer el seu i el d’altres… És molt complicat. Senten vergonya i a vegades la sensació que no tenen el coneixement per abordar aquests temes”, sosté.
Totes les guies es basen en la mateixa idea, més o menys desenvolupada: el que veus a la pantalla és ficció. Pot semblar obvi, però no ho és en un context en què “sigui per vergonya, per ignorància o per manca de recursos, l’educació sexual que reben els nostres joves no és suficient”. “No podem seguir creient que ensenyar-los a col·locar un condó en un plàtan els ajudarà a tenir unes relacions segures o a desenvolupar una identitat sexual lliure de prejudicis i estereotips”, sosté Lust.
Sense educació sexual, el buit de coneixement l’ocupa el porno de fàcil –i de vegades accidental– accés. I això provoca, assegura Lust, que reprodueixin les conductes tacades d’estereotips de gènere que hi observen: “Dones disposades a tenir sexe en qualsevol moment i actituds masculines brusques i degradants on la cultura del consentiment no existeix”, descriu.
Larrazabal ho veu com una oportunitat per explicar-los que “això no és la sexualitat real”. “Podem parlar i debatre sobre els mites de la sexualitat, sobre el masclisme i desmuntar els rols assignats a homes i dones en aquests jocs de la pantalla”, diu. La sexòloga va fins i tot un pas més enllà i és favorable que pares i mares “s’exposin” amb els seus fills i filles a aquestes imatges “seleccionades prèviament” per “crear models més positius de sexualitat”.
The Porn Conversation, diuen els seus creadors, no pretén imposar a les famílies què han o no de fer. Ni vendre’ls la utopia que seran els millors amics dels seus fills i que s’ho poden explicar tot. “Es tracta que quan arribi aquest moment estiguem segurs que són capaços de ser crítics amb el que consumeixen i saben prendre decisions intel·ligents en les seves vides privades”, resumeix la directora.
Agafa paper i boli
Abans de començar la conversa –recomana la guia– cal evitar presentar-la com “una xerrada formal”. És millor no incidir en per què miren o no porno, en qui els l’ha ensenyat o en apriorismes com que “el porno és malvat”. “Cal evitar fer moltes preguntes perquè es tanquen a respondre. Potser es pot començar, si són petits, per explicar que el porno existeix i poden trobar-lo”, desenvolupa la psicòloga Miren Larrazabal.
El més recomanable, segons la guia, és bastir ponts per parlar més vegades i vacunar-los contra la idea que el que veuen ha de agradar-los sempre: “Si et sents estrany, potser vol dir que no ho estàs gaudint”, diu un dels punts.
Erika Lust, part activa de la indústria del porno, alerta que “encara que no tot allò convencional és misogin o violent, gran part del seu contingut es basa en la representació del sexe d’una manera irreal, amb cossos artificials i amb una evident tendència a posar el plaer masculí per sobre del femení. Tot es centra en l’ejaculació masculina, és la finalitat última de l’escena pornogràfica”.
La directora dirigeix amb la seva parella una productora que aposta per referents alternatius en un moment de debat dins el moviment feminista sobre si hi ha límits en la representació del sexe i si aquests radiquen en la violència, per a unes, o el consentiment, per a altres. Totes coincideixen en el masclisme i la misogínia de la pornografia convencional, encara que difereixen en la postura amb la qual es llegeixen aquests missatges: rebutjant-los o reapropiant-se d’ells.
Per Erika Lust, l’essència de parlar de porno amb els fills rau en que aprenguin a “discernir què és fantasia i què és intimitat sexual” quan s’exposen a aquests missatges. I mostrar-los “d’una forma no invasiva, que no els jutjarem per tenir impulsos sexuals”.
Algunes idees per començar
Reproduïm algunes propostes de la guia recomanada per a nois i noies de 15 a 17 anys:
- “El porno no representa sexe realista. És gent actuant i no té res a veure amb el que és el sexe en la vida real. Potser ja hagis tingut alguna experiència sexual, i hagis notat que has hagut d’actuar d’una manera específic, però no tens per què”.
- “El porno convencional que trobes gratis a internet no és representatiu de tot el porno que existeix”.
- “Les persones, tant dones com homes, tenim pèl –púbic, també– i és totalment normal”.
- “El racisme és abundant al porno, i definir si alguna cosa et resulta atractiva o no basant-se exclusivament en la raça dels actors i actrius és ofensiu”.
- “El porno convencional obté molts beneficis fent-te creure que certs clixés són reals. Recorda sempre que el que estàs veient està dissenyat per guanyar la major quantitat de diners possible”.
- “El sexe no ha de ser amb algú que estimis, però sempre és millor amb algú en el qual confiïs i que et tracti amb respecte”.
- “Si algú vol fer-te fotos o gravar-te en vídeo, sigues conscient que el més probable és que aquesta persona no serà l’única que vegi aquestes imatges. De fet, es podrien fer virals, almenys entre la teva comunitat o grup d’amics i companys”.
