“Ens unim per una ciència que defensi el bé comú i perquè els líders i els responsables polítics promulguin polítiques basades en l’evidència i en l’interès públic”. Amb aquestes paraules s’anunciava fa unes setmanes la Marxa per la Ciència, un esdeveniment que tindrà lloc dissabte a la ciutat nord-americana de Washington i que ha sorgit com una reacció davant els exabruptes anticientífics del nou Govern de Donald Trump.
A través d’aquesta marxa, els organitzadors volen reivindicar la importància d’una ciència independent com a motor de la democràcia i criden als científics a mobilitzar-se. “Davant de l’alarmant tendència cap al descrèdit del consens científic, hem de preguntar-nos: ens podem permetre mantenir-nos al marge del debat?”, es diu en un comunicat.
Però tot i ser un moviment marcat per la irrupció de Trump, la sensació dels científics de molts països que cal reivindicar la importància de la ciència a escala global, ha fet que s’hagin convocat mobilitzacions similars en més de 500 ciutats de tot el món.
A Espanya, les ciutats de Madrid i Sevilla organitzaran manifestacions el pròxim 22 d’abril, coincidint amb el Dia de la Terra. A Catalunya, Barcelona i Girona també realitzaran diverses activitats aquest mateix dia, com debats i tallers i una concentració al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
Parlem amb investigadors espanyols que treballen en diferents ciutats per entendre millor per què consideren necessària la mobilització i què els ha impulsat a sortir al carrer.
Javier Jiménez, portaveu de la Marxa per la Ciència de Madrid
“La idea inicial era fer una marxa satèl·lit, en mostra de suport a la que es feia als EUA, però de seguida va quedar palès que les tendències que han aflorat allà, també es poden veure aquí, al qual se li afegeixen els problemes específics de la ciència espanyola”, explica Jiménez.
Segons aquest periodista especialitzat en ciència, la marxa és un esdeveniment on “celebrar la passió per la ciència”, però en el qual també es va a “reivindicar el seu paper i el del coneixement humanístic en les decisions democràtiques”. Jiménez aclareix que no advoquen per la “tecnocràcia”, però insisteix que “les decisions democràtiques s’han de basar en el millor coneixement que disposem”.
Sobre les possibilitats d’èxit de la marxa, Jiménez assegura que “cada dia que passa estem rebent més suports i a poc a poc ens anem animant”, però assegura que “no cal veure la marxa com un objectiu en si mateix, sinó com el començament d’una sèrie de mobilitzacions i reflexions que hem de fer sobre el paper de la ciència en la nostra societat”.
Mara Dierssen, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (Barcelona)
Per Mara Dierssen, cap del grup de Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes del CRG, un dels principals problemes a què ens enfrontem és el de valorar adequadament les proves i els fets, ja que “sovint s’ignora l’evidència científica i fins i tot a vegades s’inventen els fets”. Segons aquesta investigadora, “estem substituint el coneixement per interpretacions alternatives de la realitat i s’està generant una mena d’exaltació de la ignorància”.
Dierssen, que participa en un dels esdeveniments que s’organitzarà aquest dissabte a Barcelona, insisteix que “cal que la ciència s’integri en la presa de decisions polítiques i que aquestes decisions estiguin basades en fets” i incideix que “és important treballar per una ciència independent i que sigui de tots i per a tots”.
Finalment, aquesta investigadora també recalca la importància de l’educació científica de la societat. “Hem d’entendre que el coneixement és llibertat i una societat ignorant, sigui en termes científics o en qualsevol altre aspecte, és una societat més manejable”.
Carlos Serra, investigador de la Universitat de Columbia (EUA)
“Em resultaria molt difícil entendre que qualsevol científic o associació de científics no secundi els objectius que es persegueixen amb aquesta marxa”, explica Carlos Serra. Segons aquest investigador, les institucions han de continuar donant el seu suport per “lluitar contra els efectes del canvi climàtic, trobar noves teràpies contra les malalties neurodegeneratives i el càncer, reduir l’impacte de les malalties cardiovasculars, buscar noves formes d’energia…”.
Serra fa especial èmfasi en els problemes que travessa la comunitat científica ara als EUA i destaca “les traves per als investigadors estrangers a l’hora d’aconseguir visats”, “el nomenament del negacionista de l’escalfament global Scott Pruitt com a responsable de l’agència mediambiental dels EUA, o la proposta d’obligar a l’Agència de Medicaments (FDA) a fer menys estrictes els controls clínics per treure fàrmacs al mercat”.
Serra, que participarà en la marxa de Washington, considera que aquests tipus d’esdeveniments “són necessaris i útils” i, assegura, que encara que no s’aconsegueixi el govern de Trump de tirar enrere les seves “polítiques lesives”, sempre “hi haurà més possibilitats que això succeeixi que si ens quedem tots a casa i protestant en privat”.
Eva Hevia, professora de la Universitat de Strathclyde (Escòcia)
“Aquest tipus de marxa serveix perquè els científics ens unim i sortim al carrer per reivindicar, no només la importància de la ciència en la societat i vida diària de totes les persones, sinó també perquè en el món de la ciència no hi ha barreres pel que fa a edat, gènere o nacionalitat”, explica Hevia, que acudirà a la marxa que se celebrarà a Edimburg.
Aquesta investigadora assenyala diversos factors que ella creu que han servit de motivació als científics, tant a Escòcia i Espanya, com a escala global, a causa especialment a l'”actual moment en què vivim, amb el Brexit a la volta de la cantonada, Trump negant l’evidència científica del canvi climàtic o l’alarmant i la contínua falta d’inversió del govern espanyol en R+d“.
