El continguts dels llibres de text, els d’Història i tota la resta, se cenyeixen al currículum que elabora el departament d’Ensenyament, que al seu torn és una ampliació del que disposa el Ministeri d’Educació. Aquest és el missatge que coincideixen a transmetre les editorials encarregades d’elaborar aquests manuals a Catalunya, després que el ministre Íñigo Méndez de Vigo hagi donat crèdit a un informe d’un sindicat minoritari que acusa diverses publicacions “d’adoctrinament ideològic”.
“El que fem és traslladar als llibres els objectius curriculars i de coneixement que marca l’Administració”, sosté Antonio Garrido, responsable de la comissió de llibres de text del Gremi d’Editors de Catalunya i director d’Edebé, una de les editorials analitzades en el polèmic estudi, que se centra en manuals de Cinquè i Sisè de Primària. Els currículums vigents d’aquesta etapa els va publicar en un decret el departament d’Ensenyament el juny de 2015. Es dona el cas, precisament, que el Ministeri va recórrer als tribunals aquest decret, però no per discrepància en els continguts d’Història, sinó per qüestions com la llengua i determinada terminologia.
A l’hora d’elaborar els llibres de text, les editorials no estan formalment obligades a seguir el currículum de l’Administració, però ho acaben fent perquè si no, les escoles i instituts no els els compren. “Ens cenyim als objectius curriculars perquè si no ho fem, els centres ens rebutjaran els llibres”, raona Garrido.
Els editors han sortit al pas també de les acusacions sobre una suposada manca de control dels llibres de text informant que des de fa més d’una dècada les publicacions escolars no han de passar cap censura prèvia, sinó que la inspecció educativa és la responsable de vetllar per la correcció dels continguts. “Quan la inspecció detecta que un llibre conté errades, o no compleix amb la norma, pot fer un requeriment”, exposa Garrido, que detalla que això ja ha passat en diverses ocasions, “fins i tot a vegades a petició de col·lectius de pares, que han elevat demandes a l’Administració”.
També lamenten els editors que es posi altaveu polític a un informe que no recull els continguts dels manuals en el seu conjunt, sinó que incorpora exemples de pàgines concretes que, diuen, obvien altres referències a institucions espanyoles que sí que són presents als llibres. Xavier Carrasco, editor de Text-La Galera, posa com a exemple un mapa on apareix Catalunya d’un color diferent a la resta d’Europa. “És un mapa que serveix per situar en un primer moment on és Catalunya. A la pàgina següent hi ha un mapa de la Unió Europea amb tots els estats on no hi és Catalunya, però d’això l’informe ja no en parla, és clar”, lamenta.
Carrasco és del parer que els llibres “més que ser neutres, el que han de garantir és el rigor històric, cosa que fan”. “El que molesta als autors de l’informe és que els llibres no adoctrinen tal com ells voldrien”, afegeix. En aquest sentit, els editors exposen que no és casual que l’informe agafi llibres de Primària i no de Secundària o Baxtillerat, perquè en les etapes més primerenques els continguts sempre són de major proximitat a l’alumne. “L’aprenentatge és de dins cap enfora”, argumenta Garrido, “de manera que a Primària es treballa més el barri, el poble, la comarca… I més endavant, s’aprofundeix en Espanya o Europa”. “Un nen no aprendrà els rius europeus a Cinquè de Primària”, exemplifica Garrido.
17 llibres de text diferents, una preocupació pel Ministeri
Un dia després d’anunciar que l’Alta Inspecció elaborarà un informe sobre els llibres de text, el Ministeri d’Educació s’ha tornat a referir a la qüestió. “Em preocupa que hi hagi 17 llibres diferents de matemàtiques per cada comunitat autònoma, i em preocupa la falta de rigor històric”, ha respost, escuet, a preguntes dels periodistes.
La Generalitat va sortir aquest dijous al pas de les declaracions del Ministeri per manifestar el seu “desconcert”. El secretari de Polítiques Educatives d’Ensenyament, Antoni Llobet, va considerar “especialment greu” la “desconfiança” del ministeri sobre els docents catalans i ha valorat com una “manca de respecte cap al rigor de la indústria editorial” que es doni crèdit a les acusacions del sindicat AMES.
Qui també s’ha pronunciat sobre la polèmica ha estat el sindicat de docents de la pública USTEC, que ha acusat AMIS de voler “reivindicar una versió teològica i triomfalista de la història d’Espanya” i de sentir “nostàlgia” pels llibres de text del franquisme. Per últim, li exigeixen una disculpa davant del professorat català per haver-lo acusat d’adoctrinament, cosa que consideren una difamació.
