Per la Cristina, una guatemalenca de 15 anys, els problemes van començar quan va decidir deixar de viure en secret la seva sexualitat i explicar a la seva família que li agradaven les dones. “No em van acceptar, em van dir que estava equivocada i que havia d’intentar estar amb un home per canviar-me. Un amic es va oferir a ajudar-me, i vaig pensar que si estava amb ell [sexualment] deixaria de ser lesbiana, i la meva família m’acceptaria de nou. Ara tinc una filla d’un any i res ha canviat [en relació amb l’orientació sexual]. Estic sola amb el meu nadó”, relata l’adolescent.
En Pablo va néixer en el cos d’una nena en una comunitat rural de Guatemala. Durant l’adolescència, el menor va començar a vestir-se amb roba de noi, fet que li va costar el rebuig i els insults dels seus pares, que l’acusaven de “ser lesbiana”. Després van començar els cops al mig del carrer i les amenaces de les bandes del seu barri: si no es vestia com una noia, el matarien. En Pablo va decidir fugir als Estats Units on, diu, per primera vegada ha pogut reconèixer-se obertament com a transgènere.
Els seus casos han estat documentats pel grup Kids In Need of Defense (KIND) i el Centre de Drets Humans Fray Matías de Córdova en l’informe Infància Interrompuda, que ha estat presentat aquesta setmana. L’estudi denuncia que les diferents formes de violència sexual i de gènere que pateixen les nenes i els menors LGTBI a Centreamèrica els empenyen a fugir dels seus països a la recerca de protecció, però també marquen el seu camí per Mèxic cap als Estats Units.
Tot això, en un context en què cada vegada són més els infants que migren sols a la regió. D’acord amb l’informe, entre 2011 i 2016 les detencions de menors no acompanyats als Estats Units van augmentar un 272%. El nombre de nenes que arriben sense la companyia d’un adult també és més gran: del 23% del total dels menors no acompanyats el 2012, al 33% el 2016, segons xifres del Departament de Salut i Serveis Humans de Reubicació de Refugiats dels EUA.
“Un nombre creixent d’investigacions indica que molts d’aquests nens són forçats a abandonar casa seva a causa de la violència. No obstant això, se sap menys del paper específic que juga la violència de gènere en la migració dels nens centreamericans”, resumeix l’informe, per al qual han estat entrevistats més de 70 experts i 96 menors procedents d’El Salvador, Hondures i Guatemala.
Abusos sexuals per bandes, familiars i parelles
Una de les participants és la Maria, una salvadorenca de 17 anys. Quan era petita, explica la investigació, el seu padrastre va intentar abusar-ne sexualment. La menor va anar a viure amb la seva àvia en un barri dominat per les bandes. Quan van començar a fixar-se en ella, amb 11 anys, va tornar amb la seva mare i el seu padrastre, que va intentar violar-la de nou. Va decidir fugir als Estats Units per reunir-se amb el seu oncle, però va ser detinguda a Mèxic. Ara està a l’espera de la deportació a El Salvador.
La Teresa, també de 17 anys, va abandonar Guatemala per fugir del seu exnòvio, 10 anys més gran que ella, que la pressionava per mantenir relacions sexuals. La Violeta, per la seva banda, té 16 anys i va fugir de les bandes a El Salvador. “Quan vaig baixar de l’autobús escolar, l’Edgar hi era. Ell era membre de la banda i volia que jo fos la seva dona”, relata. “Em va dir: ‘Seràs meva i de ningú més’. Estava molt espantada perquè sabia que si li deia ‘no’ em passaria una cosa dolenta, és a dir, em matarien, em farien mal o em violarien. Em va dir que no podia escapar-me’n. Havia d’estar amb ell per la força”, afegeix.
Nenes i menors LGTBI són, segons l’estudi, les víctimes “més freqüents” de les múltiples formes que adopta la violència sexual als països centreamericans: la perpetrada per bandes i altres grups organitzats però també les relacions sexuals forçades en parella, l'”extremadament estès” abús sexual per part de familiars, les agressions sexuals en el lloc de feina i el tràfic de persones. Dels 30 menors entrevistats que van patir violència sexual i de gènere al seu país d’origen, 21 asseguren que han migrat per aquest motiu.
“Violacions correctives” a noies LGTBI
En el cas dels adolescents LGTBI, “són sovint objecte de violència”, no només sexual sinó física i verbal, dins la llar. Les organitzacions asseguren que algunes noies LGBTI “han estat sotmeses a una ‘violació correctiva’ per familiars o persones conegudes” per “obligar-les” a “actuar com una dona”.
D’altres, com la Cristina, són “pressionades” per tenir relacions amb algú del sexe oposat amb la finalitat de “curar” la seva orientació sexual o identitat de gènere. A això se li uneix “l’assetjament” i “l’extorsió” de les bandes. Com a exemple, les organitzacions denuncien que algunes bandes a El Salvador “han exigit als seus membres atacar les persones LGBTI com a part de la seva iniciació”.
La “falta de protecció” els força a fugir
L’estudi també conclou que la “falta de protecció” i els “innombrables obstacles ” que enfronten els menors per denunciar la violència sexual i de gènere. En primer lloc, els bloqueja la vergonya i la por a “les amenaces directes” de l’abusador. A més, “amb freqüència se’ls culpa ells pel que els va passar”, apunten les organitzacions.
Així mateix, els dissuadeix la “falta d’accés” a la justícia, “les taxes elevades” d’impunitat i “la discriminació” per part de funcionaris que “no tenen formació i sensibilitat adequades”. En aquest sentit, l’informe conclou que els sistemes de protecció infantil a El Salvador, Hondures i Guatemala no tenen capacitat per proporcionar serveis com una alternativa d’habitatge o suport psicològic perquè estan “insuficientment finançats”.
Violacions, tràfic i sexe transaccional a la ruta
Aquesta manca de suport també s’estén als menors migrants i refugiats supervivents de violència sexual i de gènere durant el seu viatge cap a Mèxic i els Estats Units. Noies com la Lillian, una hondurenya de 17 anys entrevistada durant la investigació. Després de creuar la frontera de Guatemala amb Mèxic, la jove assegura que el conductor de l’autobús en què viatjava la va agredir sexualment mentre es dutxava en un lloc de carretera. No ho va explicar a ningú.
Els nens migrants, especialment nenes i menors LGTBI, experimenten diferents formes de violència per part de “grups organitzats, traficants, funcionaris d’immigració i altres migrants” que van des de l’assetjament sexual i la violació, fins al tràfic de persones amb fins d’explotació sexual i laboral, passant pel “sexe de supervivència forçat”.
La por a la deportació i a la detenció fa que els menors no denunciïn els abusos que pateixen en la ruta, segons l’informe. D’altra banda, els autors sentencien que els “períodes prolongats de detenció i la manca d’informació i representació legal” provoca que els que fugen de la violència sexual i de gènere no sol·licitin l’asil a Mèxic.
L’estigma després de la deportació
D’acord amb el document, el nombre de nenes migrants centreamericanes deportades des de Mèxic va augmentar el 17% el 2012 al 25% el 2014. En general, la quantitat menors no acompanyats deportats des del país mexicà ha crescut de “forma espectacular”, un 446% entre 2011 i 2016.
“Molts dels nens són retornats a la situació de violència dels que van fugir”, critica KIND. La investigació fa especial èmfasi en “l’estigma” i “l’exclusió”, en forma de rumors i assetjament, als quals s’enfronten els menors supervivents de violència sexual i de gènere quan tornen a les seves comunitats. Això es deu, sobretot, a “les normes socials omnipresents que estigmatitzen l’activitat sexual de les dones fora del matrimoni i les culpen de la violència sexual”, expliquen.
És el cas de la Laura (nom fictici) que explica, segons l’ONG Casa Alianza, com va ser rebutjada després de tornar a la seva comunitat a Hondures. Els seus veïns donaven per fet que, en emigrar, “va haver d’haver de dormir amb molts homes”. El més dolorós, segons la menor, era que els pares dels seus amics “ja no els permetien jugar amb ella perquè havia agafat ‘mals hàbits’ en el viatge”.
