El dret l’educació encara és lluny per a molts infants d’arreu del món. 260 milions de nens i nenes en edat escolar no tenen accés a estudis, i aquesta xifra no sembla que s’hagi de reduir, almenys si ens atenem a l’ajuda internacional que reben els països on l’escolarització és més baixa. La UNESCO acaba d’alertar de “l’estancament” dels fons internacionals destinats a educació. Des del 2010 han caigut un 4% els diners que es destinen a estendre l’educació als països més pobres.
L’accés a l’educació arreu del món ha augmentat molt en les últimes dècades. El 91% dels infants en edat de Primària van a l’escola, i en la zona més endarrerida del planeta, l’Àfrica subsahariana, s’ha passat d’una taxa del 52% el 1990 al 78% el 2012. Però els fons que es destinen a aquest àmbit són encara “molt inferiors” als necessaris, segons Irina Bokova, directora general d’educació de la UNESCO, si es vol complir amb els objectius mundials de l’organisme per al 2030: una educació no només per a tothom, sinó que sigui de qualitat i inclusiva.
Actualment es destinen en total 12.000 milions de dòlars a ajuda internacional en matèria d’educació. “Necessitaríem multiplicar l’ajuda almenys per sis”, expressa Bokova. Els països que més fons destinen a l’educació Primària i Infantil són els Estats Units i el Regne Unit (al voltant de 800 milions de dòlars), però el curs 2014-2015 els van reduir en un 11% i un 9%, respectivament. Per contra, els qui més han incrementat proporcionalment les seves aportacions són Noruega (50%) i Alemanya (34%). A més, entre els donants més destacats també hi ha entitats com el Banc Mundial o les institutcions de la Unió Europea.
En educació Secundària, les ajudes són sensiblement inferiors, de 2.200 milions de dòlars el 2015, després d’haver patit, a més, una reducció del 9% respecte de l’any anterior, que les ha situat en xifres de 2010. En aquest àmbit, els qui més diners hi destinen són Alemanya (264 milions) i França (203 milions).
L’estancament de les partides destinades a l’educació contrasten amb l’augment generalitzat de les ajudes globals per al desenvolupament. Del 2010 al 2015 han crescut un 24%, un increment que s’explica “parcialment”, segons la UNESCO, per la crisi de refugiats sense precedents al Mediterrani, que ha mobilitzat fons i ha reorganitzat les prioritats de països com Grècia, Itàlia o Alemanya.
És per això que, en el cas concret de les ajuda educatives humanitàries, és a dir, les pensades per paliar situacions d’emergència, sí que s’han disparat em els pressupostos. En cinc anys, els fons per educació en emergències han crescut un 21%. La UNESCO recorda que l’any 2015 hi havia 65 milions de persones desplaçades dels seus països de manera forçosa –principalment per la guerra de Síria–, “la xifra més elevada des de la Segona Guerra Mundial”.
Els diners no van als països més necessitats
La UNESCO no només ha posat el crit al cel per l’estancament dels fons destinats a l’educació, sinó també perquè els països més necessitats no són els qui reben les partides més importants. Tot i que la meitat de menors sense escolaritzar que hi ha al món viuen a l’Àfrica subsahariana, aquesta regió rep a dia d’avui un 26% del total que es destina a l’educació Primària, i a sobre és menys de la meitat del que rebia l’any 2002, segons els càlculs de l’organisme.
“Els donants en l’àmbit de l’educació estan desviant la seva atenció dels països més pobres”, es lamenta Bokova. Es refereix a que bona part de les ajudes internacionals les decideixen els països de forma bilateral.
De fet, si l’Àfrica subsahariana, la zona més pobra del planeta, rep un 26% dels fons d’educació Primària, zones com l’Àfrica del Nord o l’Àsia Occidental, que inclou aquesta última països com Síria, Liban, el Iemen o Turquia, reben un 22%. Això tenint en compte que si se sumen els nens sense escolaritzar d’aquestes dues regions no arriben al 9% del total.
És per això que la UNESCO recomana canalitzar les ajudes a través de l’Aliança Mundial per l’Educació, que ha destinat precisament el 77% de les seves partides a l’Àfrica subsahariana. Aquest any, la campanya de finançament de l’Aliança aspira a recaptar 3.100 milions de dòlars, amb l’objectiu de que de cara al 2020 puguin disposar de 2.000 milions de dòlars anuals, quatre vegades més del que disposen ara.
