Es poden trobar a la Play Store i a iTunes. També a internet. Algunes són gratuïtes i altres costen entre 14 i 27 euros al mes. Les aplicacions per controlar en remot el telèfon dels menors proliferen en aquests temps de Snapchat, Instagram i Facebook. “Cal violar la intimitat dels nostres fills”, afirmava el jutge Emilio Calatayud l’any passat per aquestes dates en una entrevista a El Mundo. Culminava l’entrevista amb dient que “el cas és que no ens enxampin”.
Una mare de Texas (EUA) va crear l’estiu del 2014 Ignore no more, un app que permet bloquejar un mòbil a distància amb un codi de quatre xifres. Fins que l’altra persona no truqui al número segur, el telèfon no es desbloqueja. La dona va dir que estava “frustrada” perquè el seu fill no contestava mai a les seves trucades, així que es va posar mans a l’obra per crear l’app.
Fins al 1995, al Codi Penal espanyol s’hi contemplava una “excusa absolutòria” mitjançant la qual els pares estaven legitimats per revisar la documentació dels seus fills. El jutge Calatayud diu en la seva entrevista amb El Mundo que “abans, els nostres pares ens registraven els calaixos”, però a partir del 1995 això va canviar i va deixar de ser legal.
Amb l’entrada en vigor del nou Codi Penal, “deixa d’haver-hi justificació de cap tipus, sigui per raó familiar, per qualsevol excusa (fins i tot laboral), per poder revisar els correus dels teus fills”, explica l’advocat Carlos Sánchez Almeida. “Pot ser fins i tot delictiu mirar el Facebook d’un fill, una xarxa social o instal·lar un dispositiu de seguiment”, continua.
Segons l’advocat, “es pot criminalitzar qualsevol d’aquestes aplicacions basant-nos en l’Article 197 del Codi Penal“. És l’apartat dedicat als delictes contra la intimitat, el dret a la pròpia imatge i la inviolabilitat del domicili i que delimita l’ús de programes informàtics per aconseguir aquests fins. Sánchez Almeida ho aclareix: “Només està legitimat punxar el telèfon a algú si hi ha una autorització judicial, tant per als pares com per als empresaris”.
Espia el teu fill per 27 euros al mes?
MSPY apareix en els resultats de cerca a Google com “la millor app per controlar als teus empleats i fills mitjançant mòbils”. Entre les seves moltes característiques, ofereix la possibilitat de capturar pantalles en remot i de veure quins correus, quines trucades, quines aplicacions i quin ús se li dóna al mòbil vigilat. També inclou un keylogger, una eina que captura cada pulsació que registra el telèfon i, per tant, cada cosa que escrivim. El paquet bàsic costa 27 euros al mes.
“Aquest tipus d’apps voregen la legalitat i parteixen de la base que el responsable de la utilització és l’usuari”, continua Sánchez Almeida. MSPY, per exemple, inclou un avís legal a la seva pàgina web on adverteix que instal·lar el programari sense permís per “monitoritzar constitueix una violació a la llei federal dels EUA i/o a la llei estatal o la llei local de la seva jurisdicció”.
Si algun pare o mare ja pensa en instal·lar una aplicació similar a MSPY al telèfon del seu fill, ha de tenir en compte que abans està obligat a avisar-lo. Com explica Juan Carlos Ruiloba, excap del grup de Cibercrim de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, “és il·legal sempre que el fill no tingui coneixement ni consentiment de la instal·lació en el dispositiu d’aquest tipus de monitoratges”.
Ruiloba opina que si els pares tenen indicis que el menor pugui estar en perill en un moment determinat, poden parlar amb ell i explicar-li la raó d’aquesta vigilància. “Però aquí entrem en valorar si el fill és prou capaç de poder donar aquesta autorització”, continua.
Obligació de protegir els fills
Fa dos anys, una mare li va agafar el mòbil a la seva filla mentre dormia i va entrar al seu Facebook. Va dir que va sentir “calfreds” en descobrir que el pare d’un amic de l’escola parlava amb ella a través del xat i la convidava a dormir a casa, així que el va denunciar. El jutge va admetre les proves presentades per la mare, ja que “hi havia un perill manifest d’agressió sexual sobre la menor” (la sentència es pot consultar aquí en PDF) .
“Els pares tenen l’obligació de protegir els seus fills. En aquells casos que estan molt justificats perquè hi ha indicis més que suficients que el nen pugui estar en perill, el dret de l’infant a la seva intimitat davant l’obligació del pare a protegir-lo podria estar en contradicció legal”, explica Ruiloba. És aquí justament on imperaria un “estat de necessitat”.
El policia, que porta des de 1984 dedicant-se a la informàtica forense, indica que “serien casos excepcionals on el nen ja ha viscut situacions d’agressions, de drogues o contra la seva intimitat sexual. I on els pares estiguin en una situació que no saben què fer o què està succeint”.
Per a la resta de casos, Ruiloba recomana parlar amb els menors primer i recorda que hi ha altres solucions de seguretat, com “que aquesta informació quedi monitoritzada i que el pare no tingui la contrasenya. Que la tingui un notari i que en cas que passi alguna cosa es faci servir per poder accedir al telèfon”. Ruiloba recorda que si el menor descobreix que està sent espiat sense el seu consentiment, “pot denunciar els pares o els familiars al·legant intrusió en el seu dret a la intimitat”.
La por que porta a espiar
Més alternatives planteja el psicòleg Javier González-Patiño. Ell parla d’aprofitar les situacions de la vida quotidiana per acompanyar-los i introduir-los al seu pas per Internet. “Anem a fer un viatge? Doncs podem proposar que s’inventi una mena de Minidiari, que s’obri un blog de les vacances i que vagi pujant fotos paisatgístiques o relats, res íntim”, explica.
González-Patiño nega que les xarxes socials hagin incrementat les conductes d’assetjament a les escoles. “Empíricament no hi ha ara mateix cap estudi que demostri això. És més, en educació hem trobat moltes vegades que aquests entorns digitals permeten ‘entrenaments’ contra els aprofitats”.
“No es pot vulnerar el dret a la intimitat que té la infància. No és legal”, diu el psicòleg, que també és investigador en educació i mitjans digitals. Per adonar-nos de com d’ineficaç és utilitzar el Gran Germà contra els menors, assegura que “mai abans en la història de la humanitat ha estat tan documentada la vida privada dels joves i dels nens per part d’ells mateixos”. I tot i això, “ens esforcem i ens gastem diners en espiar-los”.
González-Patiño continua assegurant que “no és que les famílies, els pares o les mares siguin éssers perversos. És que els venç la por”. Relaciona aquesta por amb la proliferació en els mitjans de notícies sobre assetjament a les escoles, “del que ha passat per usar Facebook en tal centre”, notícies que segons ell tenen “més morbo” i conseqüentment “més lectors”.
El psicòleg, que es mostra partidari d’acompanyar els menors “en un ús crític” d’Internet, es pregunta també sobre els beneficis últims que pot tenir espiar-los. “No n’hi ha. Quan et descobreixi ja t’hauràs carregat els fonaments de la relació tens amb ell o amb ella, que és la confiança. És així”, conclou.
