La sèrie Merlí és un èxit a Catalunya. En les seves tres temporades a TV3, les aventures del controvertit professor de Filosofia i els seus alumnes han convertit aquesta ficció de la productora Veranda en una de les marques de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Però aquest dimarts la sèrie ha encès un debat a les xarxes que poc té a veure amb la seva trama: la responsable d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, Lola López, ha fet arribar una carta al director de TV3, Vicent Sanchis, per l'”estigmatització” dels estrangers a la ficció.
La comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat del consistori ha proposat al responsable de la cadena pública un debat sobre “diversitat cultural” per evitar aquesta estigmatització. A la petició de López s’hi ha afegit el secretari d’Immigració, Igualtat i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós. A través de Twitter, Amorós ha revelat que ell també va fer arribar una comunicació relativa a la sèrie a la CCMA “en termes molt similars”.
El problema de fons, per a tots dos polítics, és que a Merlí no hi ha personatges d’origen estranger i, en els casos en que sí que han aparegut –en els capítols més recents– ha estat per encarnar una banda llatina i una màfia xinesa. Estereotips que contribueixen a associar la immigració a la delinqüència.
Preocupada per l’abordatge de diversitat cultural a #Merlítv3 Escric aquesta carta amb voluntat de ser constructius #BCNInterculturalitat pic.twitter.com/JN8dy3Yrj8
— Lola Lopez (@Lolalopez_bcn) 24 d’octubre de 2017
La secretaria d’Amorós va comunicar el passat mes de juliol a TV3 la necessitat d’incloure altres perfils a la sèrie. Ho va fer, segons ha pogut saber aquest mitjà, dins un grup de treball amb representants de la CCMA en el qual s’elaboren propostes per introduir la diversitat cultural en els formats de TV3 i Catalunya Ràdio. Sobre Merlí, van advertir que el grup d’estudiants que integren la classe de Batxillerat en la ficció no s’assembla al d’un grup d’adolescents mitjà català, entre els quals la taxa d’immigració està a l’entorn del 25%.
En la mateixa línia, Lola López ha indicat en la seva missiva a TV3 –de to “constructiu”, precisa– que la sèrie “preocupa” el seu comissionat. En el tracte a la diversitat hi ha marge de millora i per això Lola López ha ofert un grup de discussions amb “entitats de la ciutat que fa anys que participen de la vida associativa i comunitària” de Barcelona.
La comissionada de l’Ajuntament de Barcelona també ha acompanyat la carta amb les conclusions de la Mesa per la Diversitat organitzada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en el qual s’alertava de la imatge “exòtica” i fins i tot “perillosa” dels col·lectius migrants en les sèries de l’espai televisiu català.
Davant les queixes, Rita Marzoa, membre del Consell de Govern de la CCMA, ha assegurat que d’un temps ençà estan treballant perquè la diversitat estigui més ben representada en tots els àmbits de la cadena pública. Per això, cita precisament la creació fa poc més d’un any d’un grup de treball, en la qual participen responsables de TV3 i Catalunya Ràdio juntament amb membres de la conselleria de Treball, Afers Socials i Família, per abordar l’enfocament de la diversitat cultural als mitjans públics catalans.
Aquesta ha estat una de les iniciatives de Marzoa des que va assumir el càrrec, al juliol de 2015, després d’anys posant veu al programa Solidaris de Catalunya Ràdio, en què tractava de visibilitzar precisament les iniciatives per la pau, els drets humans i els moviments socials. Marzoa assegura que treballen perquè cada vegada més en les produccions de TV3 –i en les que contracti, com és el cas de Merlí–, així com en els informatius, es tingui en compte la “diversitat del país”.
Els migrants, rols estètics
La crítica de Lola López fa referència al capítol de la tercera temporada dedicat al filòsof Karl Marx, en què uns joves d’origen llatinoamericà “es presenten a l’espectador com a personatges violents“. Apareixen de nit en un parc per barallar-se amb els protagonistes de la sèrie, que estaven celebrant un botellón en el que ells consideraven el seu territori.
En el mateix capítol, prossegueix la comunicació de la comissionada, un “grup de persones xineses apareixen com a grup mafiós dedicat a l’extorsió”. En aquest cas, amenacen i roben a casa d’un dels protagonistes, el pare del qual té tendència a freqüentar negocis turbulents.
Ampliant la crítica a la resta de la sèrie, López destaca que hi ha una alumna negra, que fa essencialment de figurant, de la qual no coneixem “nom” i que té un “paper merament estètic”.
La missiva de Lola López, tanmateix, no només ha abocat paraules negatives cap a la sèrie. La comissionada també ha valorat l’aportació històrica de TV3 a la diversitat i, en el cas concret de Merlí, al retrat “positiu” de l’adolescència que fa la ficció.
Altres polèmiques
La sèrie Merlí, que té l’objectiu d’entretenir i apropar la filosofia entre els més joves, i que ha estat rebuda amb entusiasme també per part de la comunitat escolar, ha transcendit l’àmbit català en els últims mesos, després que la plataforma Netflix n’adquirís els drets. El públic llatinoamericà fins i tot confessa que ha après català gràcies a la producció de la cadena pública autonòmica. Abans, La Sexta també havia emès la ficció, encara que sense resultats notables.
Tot i això, el seu ascens ha anat acompanyat d’algunes controvèrsies. Un any enrere, Merlí es va veure immersa en una polèmica política: la trama incloïa una professora membre de l’ANC, l’Assemblea Nacional Catalana. L’escena va ser criticada a les xarxes socials per Societat Civil Catalana, i també per Esperanza García, diputada del PPC. Després de l’enrenou, Jaume Peral, el llavors director de TV3, va justificar la seqüència com “una necessitat dramàtica”.
La ficció també ha patit crítiques per la falta de perspectiva de gènere. Diversos articles en premsa, cartes al lector i declaracions d’experts en comunicació i gènere van denunciar els rols de les dones en la ficció. A més, també es va posar l’accent en la manca dones entre els filòsofs que teixeixen la trama de cada capítol. Totes dues crítiques es van centrar en la primera temporada, atès que les següents sí que han comportat més protagonisme per les dones.
