El 2010 Microsoft va enviar a Andalusia un dels seus directius a Espanya per explorar les possibilitats de penetrar a l’escola pública. El gegant de les telecomunicacions estava desenvolupant una àrea específica per a eines educatives i Andalusia, amb 1,8 milions d’alumnes i 4.500 centres escolars, representava un mercat potencial més gran que Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Irlanda o Àustria. Però el Govern andalús es va negar a obrir la porta dels centres educatius a la multinacional de Bill Gates. Tots els edificis públics d’Andalusia, incloses les escoles, tenen instal·lada la xarxa Guadalinex: funcionen amb programari lliure i gratuït.
Aquesta setmana, un altre gegant de les telecomunicacions, Google, fa el seu primer gran desembarcament a l’escola a Espanya, i ho fa en un centre privat de Madrid, el San Patricio, i en un institut públic d’Andalusia, l’institut Chaves Nogales, de Sevilla. El cercador més utilitzat a internet ha creat una àrea específica d’investigació i desenvolupament enfocada a l’ensenyament, Google for Education, que està invertint molt temps i diners en crear eines educatives per a dispositius mòbils, molt útils per a professors i alumnes. Les seves aplicacions són gratuïtes i estan disponibles a internet, la qual cosa ha ajudat bastant a trencar el gel amb la conselleria d’Educació andalusa.
Els representants de Google for Education a Espanya van desembarcar aquest dilluns a l’institut Chaves Nogales amb tota l’espectacularitat visual de la seva imatge corporativa, preparant tallers, cursos i ponències per explicar als més de 70 centres educatius convidats com funcionen les seves app per a mòbils. També hi ha assistit la consellera, Sonia Gaya, la directora de l’Agència d’Avaluació Educativa, Aurelia Calzada, i part de l’equip de la conselleria.
No és casual que la primera incursió de Google a l’escola pública sigui a Andalusia –la comunitat amb més població escolar, i on el 80% dels col·legis són públics– i tampoc és casual que l’escollit per a la presentació sigui l’IES Chaves Nogales . És un centre nou –es va estrenar el curs 2012-2013–, amb instal·lacions modernes, i l’equip directiu fundacional va apostar des del primer dia per una metodologia indissolublement unida a les noves tecnologies.
L’institut fa servir totes les app de Google for Education des de fa anys. De fet, el sobre de matriculació dels alumnes conté un document perquè les famílies autoritzin els seus fills a obrir-se un compte corporatiu de Gmail només accedir al centre, un correu electrònic personalitzat amb el domini @ieschavesnogales.es que usen diàriament a classe. Les assignatures, els apunts, els deures, les tutories, l’organització interna del centre, l’avaluació de cada estudiant, els claustres, la comunicació professor-alumne en temps real –inclòs fora de l’horari lectiu–, tota aquesta informació està allotjada a la núvol de Google Drive, es mou i es comparteix a través d’aplicacions com Google Classroom (una aula virtual que permet dissenyar lliçons, formular exàmens i deures en forma de qüestionaris, assignar tasques…).
El Chaves Nogales té sis línies, gairebé 1.000 alumnes, tots amb mòbil, tots connectats a internet. L’institut gaudeix d’una banda ampla d’un gigabyte, tots els seus estudiants podrien estar veient un vídeo a YouTube simultàniament sense que la imatge es quedés penjada. A les aules, cada alumne té la mirada fixa en el seu tablet, responen a un qüestionari de Matemàtiques o completen apunts comuns de Llengua que després compartiran tots. Als passadissos, dos joves es graven amb el mòbil. Enlloc de redactar la ressenya del llibre que acaben de llegir, han optat per explicar-la en un vídeo editat per ells mateixos. A una alumna se li ha ocorregut utilitzar Google Maps per traçar el recorregut que va fer el protagonista del Cantar del Mío Cid. Des d’un despatx, la tutora d’un grup envia un mail a la resta de professors perquè omplin l’avaluació d’un alumne, els pares del qual li faran una visita aquesta tarda.
És l’espai perfecte per a Google. 200 metres més avall no funcionaria. L’escola més propera al Chaves Nogales viu una altra realitat; allà els mòbils són vistos com una amenaça i estan prohibits a classe. El claustre els associa a episodis d’assetjament i violència escolar; si un xaval en grava un altre, en un passadís, hi ha el risc que pugi a internet imatges cruels o humiliants. En un mateix barri, a la mateixa ciutat, dins el mateix sistema escolar que ha creat un pla específic contra el ciberassetjament, hi cohabiten professors que veten l’ús de mòbils, d’internet i de xarxes socials, amb d’altres que han après a donar-los un ús educatiu.
“No es poden posar portes al camp. Tots els xavals tenen mòbils, estan connectats tota l’estona, no podem aïllar-nos d’aquesta realitat a l’escola, cal saber utilitzar-ho amb el nostre propòsit, que és educar”, diu Juanma Díaz, coordinador TIC del Chaves Nogales. “Aquí ningú fa fotocòpies. I treballar amb documents de Word és paleolític. No tot el que es fa aquí ho hem decidit els professors, els alumnes tenen els seus mòbils i són molt autònoms i creatius a l’hora d’aprendre i organitzar les seves classes”, apunta Maria Muñoz, cap d’estudis adjunta.
Però no tots els xavals tenen mòbil. Sí en aquest institut, o en aquest barri, que se situa en una de les zones més benestants de Sevilla, on el nivell socioeconòmic de les famílies és mitjà-alt. Les app de Google no serveixen de gaire a les escoles que hi ha deu quilòmetres al sud del Chaves Nogales, un barri deprimit on els centres estan més preocupats per poder comptar amb el seu professor de reforç per als alumnes amb dificultats d’aprenentatge que per la banda ampla. No és que la metodologia no sigui exportable o que les eines digitals no funcionin tan bé allà com aquí, és que les famílies no tenen diners per comprar un smartphone als seus fills. Algunes no en tenen ni per pagar tres àpats calents al dia, per això l’accent en aquestes escoles està en els serveis complementaris que aporten les escoles.
Google ha desemblarcat a Andalusia a l’escola pública, on el context familiar és molt més heterogeni que a l’escola privada. Les administracions no seran reticents a l’ús d’aplicacions mòbils que facilitin el treball docent, la participació de les famílies, la creativitat digital dels alumnes (almenys mentre aquestes eines siguin gratuïtes). Però tampoc pot permetre una escola pública a dues velocitats, encara que es tracti de dues velocitats d’internet.
El director del Chaves Nogales, José Garrido, és conscient que el projecte que han implementat en el seu centre “funciona en el context socioeconòmic d’aquest barri”, però no val per a qualsevol. Tanmateix, la xarxa de centres TIC d’Andalusia és molt extensa i no totes les escoles han sabut o han volgut esprémer al màxim les possibilitats pedagògiques que aporten les tecnologies. Hi ha pissarres digitals que amb prou feina s’han encès des que es van instal·lar, i ordinadors emmagatzemats gairebé sense utilitzar. Als professors del Chaves Nogales els passa el contrari: la xarxa Guadalinex se’ls va quedar obsoleta de seguida. “Només la fem servir per encendre l’ordinador”, fa broma Díaz.
Juanma Díaz és el veritable enllaç entre Google i l’IES Chaves Nogales. Normalment, aquests projectes de gran envergadura comencen sempre per la gosadia i l’afany de curiositat d’un sol professor. Díaz va ser qui va enviar un correu electrònic al departament d’Educació de Google a Londres, quan encara no existia aquest àrea de negoci a Espanya. Va demanar autorització perquè el Chaves Nogales accedís formalment a totes les seves aplicacions. Un permís necessari per accedir a comptes sense publicitat i amb espai d’emmagatzematge il·limitat, però sobretot per legalitzar a la seva escola l’ús del correu electrònic (els menors de 14 anys tenen prohibit obrir-se un compte). Li van exigir que es documentés oficialment i els va enviar una fotocòpia de la pàgina del Butlletí Oficial de la Junta d’Andalusia (BOJA) on apareix la creació del seu institut.
Ara, cada professor nou destinat al Chaves Nogales s’enfronta a una primera setmana de setembre de formació intensiva per tenir per la mà les app de Google i l’ús que se’ls dóna. “Alguns de forma intensiva i altres menys. La nostra metodologia és híbrida, encara fem servir el paper i els llibres de text”, diu Nani Parrilla, cap d’estudis. Juanma Díaz és qui pilota la formació dels nous professors de l’institut. La paradoxa és que, al principi, el CEP de Sevilla no reconeixia les hores de formació que es s’autoimposaven els docents del Chaves Nogales l’inici de cada curs, tot i que el mateix CEP comptava amb Díaz perquè formés docents d’altres centres en l’ús de les TIC.
És habitual que els professors amb més inquietuds, amb més ganes d’inventar, acabin per arrencar cotilla de l’excés burocràtic, dels programes tan taxats, uniformes per a tota l’escola, la metodologia tan rovellada… Aquests acaben buscant noves formes d’educar i de vegades avancen a la mateixa Administració educativa. El gran assoliment del Chaves Nogales és haver predefinit el concepte del mòbil a l’escola: ha aconseguit que els professors i els pares li perdin la por, i que els alumnes interioritzin l’ús didàctic d’aquests aparells. Google li ha facilitat les eines i ara espera que els seus mestres els serveixin de cicerons per estendre’l per tota l’escola pública.
