Són personatges que un nen identificaria ràpidament: Peppa Pig, Aladí, els gossets de la Patrulla Canina, Spiderman o Elsa, de Frozen. En altres ocasions són nadons en 3D que comparteixen pla amb personatges Disney i animals amb aspecte angelical però de dubtoses intencions. Entre moltes altres coses. Tots ells, segons l’escriptor i artista centrat en tecnologia James Bridle, tenen una “responsabilitat impossible de determinar, però fan un mal molt, molt real”.
L’autor ha documentat a Medium la forma en què els vídeos de YouTube fets per satisfer els algoritmes de la plataforma aconsegueixen precisament el seu propòsit i arriben a milions de nens de tot el món. L’enginyeria social també existeix a YouTube i funciona afegint hashtags i paraules clau als vídeos populars en cada moment. Després es monetizan sense importar qui els veu o el contingut que es presenta. I no cal oblidar que els que en treuen rèdit són tant els creadors d’aquests vídeos com Google (que, al final, posseeix els drets de YouTube).
Com el misteri de les rimes infantils protagonitzades per pertorbadors animals de veus estridents o el peculiar cas dels unboxings (desempaquetats) d’ous de xocolata per a descobrir la seva sorpresa, els vídeos per a nens a YouTube es compten per milions. Hi ha canals ocupant els rànquings de visualitzacions de la plataforma que es dediquen a oferir únicament aquest contingut.
Títols creats per una màquina
Però Bridle, encara que també es refereix a aquests canals, posa l’accent sobretot en els que pirategen les sèries originals per oferir els seus propis continguts. Aquestes històries són boges. I diem boges perquè en aquests vídeos s’hi pot veure Peppa Pig bevent lleixiu, sent torturada per la seva dentista o posant Mountain Dews en comptes d’espelmes a un pastís per la seva mare. També, es veu Mickey Mouse jaient en un bassal de sang mentre Minnie el mira des d’una cantonada. Fins i tot una barreja de personatges Disney, Marvel i Pixar sent segrestats i enterrats vius… Entre moltes altres coses.
Hi ha canals en què a més de contingut piratejat s’ofereix una mena de mix d’altres similars, amb unboxings i vídeos de nens de carn i ossos pintant-se la cara o menjant caramels. Com expliquen a The Outline, el que veritablement fa confiança sobre un contingut és que el canal que el serveix estigui verificat degudament, ja sigui Disney, Peppa Pig o Warner Bros.
Per enganyar l’algorisme de YouTube tan sols cal agafar un vídeo que hagi estat un èxit en visites, replicar-lo diverses vegades i tornar a pujar-lo incloent en el seu títol hashtags i paraules clau que estiguin de moda. Quan algú es dedica a fer això per costum necessita un programa que ho faci per ell, els títols que es creen resulten llarguíssims i sense sentit.
“Encara que censuris determinades paraules en les cerques, aquests algoritmes poden muntar un nou vídeo que capti altres paraules clau agafant continguts pirata, que no són seus, posar alguna cosa nova al final del vídeo i llançar-lo a través de YouTube Kids. Encara que compleixi els requisits de YouTube, sabem que no és correcte”, explica a eldiario.es Deanna Mason, doctora en Infermeria especialitzada en educació i desenvolupament infantil.
Així apareixen després coses com “Surprise Play-Doh Eggs Peppa Pig Stamper Cars Pocoyo Minecraft Smurfs Kinder Play-Doh Sparkle Brilho” o “Cars Screamin ‘Banshee Eats Lightning McQueen Disney Pixar”. El primer es dedica a obrir ous de plastilina i ensenyar les sorpreses i el segon presenta algunes figuretes de la pel·lícula Cars.
YouTube, un cuidador gratuït
“YouTube és el babysitter més barat del món i òbviament els pares estan fent servir aquest sistema per tranquil·litzar o tenir ocupats als seus fills”, continua Mason, que adverteix: “Per evitar que connectin amb continguts que no són apropiats, la responsabilitat sempre és de els pares”.
The New York Times parlava fa quatre dies de l’experiència de diversos pares que havien vist plorar o queixar-se els seus fills sobre el contingut que estaven veient a YouTube Kids. Tal com explica un portaveu de YouTube a aquest diari, l’app per a nens fa servir “una combinació d’aprenentatge automatitzat, algoritmes i les eines d’identificació de contingut inapropiat que posem a disposició de la comunitat” per delimitar què entra i què no. No obstant això, es mostren “d’acord que aquest contingut és inacceptable i estem compromesos en millorar l’aplicació dia a dia”.
La doctora culpa també la funció de reproducció automàtica de la plataforma: “Normalment, els pares no solen estar gaire pendents de mirar quin és el següent vídeo. Ells senten que la música és més o menys igual, que Peppa Pig encara està en pantalla i que no hi ha una gran diferència. Així és com els nens consumeixen aquest contingut sense el consentiment dels pares”, diu Mason.
Segons YouTube, “en els últims 30 dies, només el 0,005% dels vídeos vistos en l’aplicació van ser eliminats per inapropiats”. El New York Times xifra en poc més d’11 milions d’usuaris els que consumeixen continguts a YouTube Kids a la setmana. “És el cost que paguem els consumidors per usar contingut gratuït”, diu Mason.
La doctora recomana no “endollar” els nens a una pantalla fins que no compleixin almenys els dos anys. “Per desenvolupar els seus cossos i ments necessiten temps a la vida real, no a la virtual”, diu. També proposa que siguin els pares qui supervisin el contingut que veuen els seus fills, ja sigui a YouTube o en qualsevol altra font. “Si volen posar un episodi de, per exemple, Peppa Pig, que es posin una alarma al seu telèfon i quan hagi passat el temps del capítol mirin de nou si el programa és el mateix, si ha acabat o si està posat l’autoplay“.
Fent miques el “pensament màgic”
I encara hi ha més vídeos inqualificables: una nena amb insomni que es mira la mà i els dits li prenen vida té 17 milions de versions diferents a YouTube, segons Bridle. També hi ha imitadors de The Wiggle, els Parchís australians, i pares que es graven amb les seves filles menjant caramels i ensenyant els colors, els números o el que toqui.
Tots aquests vídeos tenen els seus equivalents a l’Àsia i l’Orient, amb pertorbadores cançons i muntatges, com el que presenta diverses casetes de les quals surten persones amb cap humà i cossos de Motu Patlu (una sèrie per a nens de l’Índia) mentre canten els colors en anglès. O un joc per posar-li cap a Aladí que es diu “Wrong Heads Disney Wrong Ears Wrong Legs Kids Learn Colors Finger Family 2017 Nursery Rhymes”. Un altre títol generat automàticament.
Els vídeos dels que parla Bridle compten per milers les seves visites. Són vistos cada dia per nens de tot el món i monetitzats per cada canal que els publica i pel propi YouTube. “Aquests vídeos, on sigui que es facin, però es fan, i sigui quina sigui la seva intenció (per exemple, guanyar diners amb la publicitat) s’alimenten d’un sistema que va ser pensat conscientment per ensenyar vídeos als nens amb ànim de lucre. Els resultats inconscients ara estan per tot arreu”, explica l’autor.
“A principis d’aquest any vam actualitzar la polítiques perquè el contingut amb ús inadequat de personatges d’entreteniment familiar no sigui elegible per a la monetització”, explica Juniper Downs, directora de polítiques públiques de YouTube, a eldiario.es.
“Estem en procés d’implementar una nova política que estableix que aquest tipus de contingut sigui restringit per edat en l’aplicació d’inici de YouTube quan s’identifiqui com inapropiat. El contingut restringit per edat no està permès automàticament a YouTube Kids”, continua Downs.
Mason conclou que “quan els nens veuen coses violentes en edat molt primerenca pot influir greument en la seva conducta i en la seva capacitat per aprendre a l’escola”. Els nens de 0 a 5 anys són especialment susceptibles perquè tenen l’anomenat “pensament màgic”, on “barregen la realitat amb la fantasia. Quan ells veuen, per exemple, que Peppa Pig posa lleixiu a la seva beguda o a la dels seus amics i després se’n riuen, no els sorprèn ni els pertorba, simplement quadra amb la seva forma de pensar”. Per això una mirada a temps evita tota l’espiral de “violència estructural” de la qual parla Bridle en el seu article.
