Que Internet ha arribat per quedar-se sembla inqüestionable en un país en el qual el 95% de menors d’entre 10 i 15 anys és usuari habitual. Malgrat això, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, hi ha encara 300.000 nens i adolescents que en els últims tres mesos no han usat un ordinador. I 140.000 que no han tingut cap contacte amb la xarxa, unes xifres que mostren que la bretxa digital a Espanya existeix i que descriuen una realitat en el centre de la qual se situen “els mateixos que sofreixen injustícies offline, els mateixos que en la seva vida sofreixen discriminació” per motius econòmics, d’origen, orientació sexual o discapacitat, entre uns altres.
Així ho explica Maite Pacheco, directora de Sensibilització i Polítiques d’Infància del Comitè Espanyol d’Unicef, que ha publicat l’informe Els nens i nenes de la bretxa digital a Espanya, segons el qual, els nens de la comunitat gitana, els de origen migrant i els que pertanyen al col·lectiu LGTBI són els més vulnerables als perills de la xarxa, si bé l’altra cara de la moneda és que també són aquells als quals Internet pot suposar una major oportunitat pel que fa a integració i exercici dels seus drets.
Gabriel Díaz té 19 anys i és activista trans. Com ell mateix explica, Internet el va ajudar a informar-se en el seu camí personal: “Del tema trans jo no coneixia gens i em feia por anar en persona a les associacions perquè era encara menor d’edat”. Va ser la xarxa la que li va permetre acostar-se a més gent que compartia els seus processos “de trànsit” així com als col·lectius LGTBI, i la que li va portar fa quatre anys a fundar un canal de Youtube on compartir la seva experiència i ajudar a més gent a través del seu testimoniatge.
No tot va ser positiu i, de fet, l’assetjament i les amenaces d’alguns usuaris a Instagram el van portar a haver d’obrir un perfil privat i fins i tot a denunciar. En la seva opinió, l’anonimat fa de “escut” a la xarxa: “Jo no he sofert assetjament cara a cara, però per les xarxes sí”. Malgrat tot, es queda amb els comentaris positius de moltíssimes persones que, segons explica, li han transmès que gràcies a ell i al seu exemple han avançat en els seus propis processos. “Per aquesta part és per la qual segueixo sent visible”, assegura.
El cas de Gabriel evidencia un altre dels punts on l’informe posa l’accent, el poder de la xarxa com a potent eina contra la desigualtat i com a impulsora dels drets de la infància i l’adolescència. Sortir de l’aïllament, trobar altres referents, sofrir menys solitud o desenvolupar el potencial propi són alguns dels beneficis de l’accés a Internet i que han contribuït a canviar les vides dels col·lectius més vulnerables.
Nora, estudiant marroquí de 18 anys, afirma que sempre estarà agraïda “a l’existència d’Internet” que, en la seva opinió, té “un paper molt important en la vida dels immigrants”, especialment pel que fa a la connexió amb la família o amb l’aprenentatge d’un nou idioma.
Però incidir en el positiu no implica obviar altres realitats. Per exemple, que el 52% dels nens i nenes d’entre 9 i 16 anys ha vist imatges sexuals online i offline i que el 32% dels nens i nenes d’entre 11 i 16 anys ha rebut algun missatge de tipus sexual en l’últim any. A més, segons dades recollides en l’estudi, almenys un de cada cinc nens i una de cada set nenes està implicada en casos de ciberbulling.
Una oportunitat de socialització
En el cas de la comunitat gitana, hi ha una xifra que crida l’atenció: el 22% dels joves gitanos no tenen Internet a casa per motius econòmics, la qual cosa, entre altres factors, converteix aquesta comunitat en la que té més dificultats en l’accés i ús de les tecnologies. Ana María Segòvia té 27 anys i és activista membre de la Fundació Secretariat Gitano. Explica que per a molts nens i nenes Internet és moltes vegades un “luxe”, i, encara que és freqüent que molts tinguin mòbils, la majoria no disposa sempre de tarifa de dades per connectar-se, la qual cosa els porta de vegades a quedar-se fora del procés formatiu o perdre oportunitats de socialitzar. A això tampoc no contribueix el freqüent discurs d’odi ni “l’antigitanisme” al que aquesta comunitat ha de fer front massa vegades a Internet.
Com explica Ana María, el repte està a fer que els nens i nenes de la comunitat gitana, però també les famílies, vegin Internet i les xarxes socials com “un dret i una oportunitat d’aprenentatge i de socialització”.
En aquest sentit, Unicef creu que és necessari reconèixer l’impacte positiu de la tecnologia sobre els drets de la infància, però també treballar en un nou marc normatiu que reguli Internet així com en un major impuls dels protocols i estratègies de prevenció i actuació sobre perills com el ciberassetjament, el sexting, l’accés als continguts no adequats o la falta de privacitat.
Què més fer per potenciar aquest impacte positiu d’Internet? Educar i sensibilitzar sobre els riscos o promoure la formació de competències digitals tant dels nens com del professorat així com de les famílies. Per Unicef és bàsica la cooperació de pares, mares, educadors, empreses, administracions i, per descomptat, la pròpia infància, especialment la més vulnerable. Solament així es podrà, com diu Ana María, “donar la volta” a la visió negativa freqüentment associada a la xarxa i anar canviant a poc a poc les xifres i, amb elles, les realitats.
