Els casos d’assetjament a través de les noves tecnologies estan creixent a una velocitat desenfrenada: només al 2016 es va registrar un augment del 87% respecte l’any anterior, amb 1.207 casos detectats per la Fundación ANAR (Ajuda a Nens i Adolescents en Risc). Tot i que la mateixa entitat destaca que els joves cada cop són més conscients d’aquest tipus de bullying, hi ha un problema d’entrada: és un assetjament que en molts casos es pateix en solitud.
Ja no només ens trobem amb els insults i les increpacions a viva veu, sinó que els comentaris desagradables es donen a través d’una pantalla, de manera silenciosa, i protegint la identitat de l’agressor. Així, els joves que pateixen ciberbullying han de trencar el gel i confessar que estan patint aquesta violència, que pot ser invisible per a famílies i educadors. Per això, generar mecanismes de detecció precoç i apoderament de les víctimes, tot plegat emmarcat en una política educativa focalitzada en la resolució de conflictes, cobra cada dia més importància.
És per aquest motiu que el Mobile World Capital (MWC), en el marc del Mobile World Congress de Barcelona, ha decidit posar el focus en el ciberbullying. El MWC, de la mà del seu projecte d-LAB, busca accelerar la transformació digital en la societat per a generar solucions tecnològiques a diversos problemes. I enguany el repte escollit ha estat el ciberbullying. “El Mobile és un congrés enorme que genera marca i posa Barcelona en la primera línia tecnològica. Però hem de generar identitat digital 365 dies l’any i, sobretot, tenim el repte de treballar per a que tota la innovació acabi deixant un llegat a la ciutat que pugui beneficiar el conjunt de la societat”, explica Jordi Arrufí, director del d-LAB.
Així, d-LAB convoca reptes socials, “que van més enllà de l’exclusió social o el tercer sector” i fan una crida internacional a equips que tinguin una solució tecnològica al problema. Barcelona serà l’escenari on es desenvoluparan els projectes premiats, que enguany han estat ProofUp, una app que pot generar proves amb validesa judicial davant de casos d’assetjament digital, i SafeToNet, una aplicació que fa servir intel·ligència artificial per identificar paraules i contingut visual potencialment ofensiu i els bloqueja abans de ser enviats.
“Sabem que no hem creat solucions, però sí eines que poden ajudar a pal·liar els efectes del ciberbullying”, diu Arrufí respecte els projectes guanyadors, que han estat triats entre 22 propostes de 9 països diferents. Així, la proposta guanyadora del repte, que ha comptat amb el suport de la Fundació del Barça, Save The Children i la Federació d’Associacions per la Prevenció del Maltractament Infantil, ha estat creada per la companyia d’assegurances DASCiberbullying, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat.
Aquesta aplicació permet connectar pares i fills davant situacions de d’assetjament i “recol·lecta proves fefaents amb validesa jurídica per si l’assetjament acaba en el pitjor dels escenaris possibles: el judicial”, explica Arrufí. Però des de l’equip de DASCiberbullying expliquen que l’objectiu de l’app és precisament evitar el litigi: “tendim a recórrer a la via legal per a reclamar els nostres drets i desestimem el diàleg, així que la mediació sempre és el nostre primer pas”, explica Marta Figueres, Directora de l’Oficiona de Transformació Digital i encarregada de ProofUp.
Així, ja fa temps que l’equip visita escoles per a ensenyar tècniques de mediació de conflictes i d’autoconeixement davant un problema. “Hi ha molts hàndicaps per a tractar incidents digitals, perquè els missatges s’esborren, no hi ha testimonis de l’agressió…ProofUp és una eina que apodera els joves a captar ells mateixos les evidències”, assegura Figueres. I és que l’autonomia dels nens i nenes davant la seva pròpia situació és el que més destaquen, tant des de d-LAB com des de DASCiberbullying.
“Aquesta no és una eina de control parental: posem eines en mans dels joves per a que ells mateixos decideixin com mediar en els seus conflictes. Són ells els qui tenen el control i no les famílies o tutors”, apunta Figueres. Així, que les víctimes tinguin la capacitat de generar proves de les agressions no és només apoderador sinó dissuasiu per a l’agressor. “Intentem realitzar converses abans de passar a la via judicial i mirar què hi ha al voltant d’aquest assetjament ajudant, no només a la víctima, sinó també a l’agressor”, afegeix.
L’equip de ProofUp, però, sap que les conseqüències del ciberbullying poden ser molt greus, per això inclouen també garanties d’assistència psicosocial i de connexió amb els pares amb només un clic: “si la situació és crítica, els joves poden enviar a les famílies les proves de l’assetjament prement un botó, sense necessitat de trencar la barrera tecnològica i haver de mantenir una conversa cara a cara, que sovint és un impediment gran”, opina la responsable de l’app.
Així, ara comença el procés d’implantació d’aquestes apps i s’està treballant ja amb escoles i famílies. “Sabem que no són solucions, però usades correctament poden servir per a treballar en la lluita contra el bullying”, opina Arrufí. Explica que en el procés de selecció dels projectes guanyadors es van trobar amb diversos tipus: “els preventius, els de control parental i els que fomenten l’autonomia dels joves. Hem premiat les darreres per a no treballar en detriment de la llibertat i per a no demonitzar la tecnologia”.
