Juan Calmaestra és professor de primària de formació, però en comptes de desenvolupar la seva carrera en aules d’escola, es va quedar a la universitat, tal com ell mateix afirma. Després de realitzar el màster i doctorar-se, l’ara professor de la Universitat de Còrdova, dedica els seus esforços i coneixements al tractament i prevenció del Bullying. Actualment treballa colze a colze amb la Fundació Barça, amb la qual han desenvolupat un programa pilot de prevenció d’aquest tipus de discriminació a les aules.
Es tracta d’un programa que s’ha aplicat en 10 escoles catalanes, des de primer a sisè de primària, treballant diversos elements acords a l’edat dels alumnes: des de l’expressió emocional fins l’empatia passant per les ara inevitables TIC. Els estudis, diu Calmaestra, mostren que els programes globals de prevenció del Bullying no funcionen en centres d’alta complexitat (al contrari, són necessaris programes individualitzats als alumnes problemàtics) però el cordovès afirma que el projecte que té entre mans amb la Fundació Barça aspira a ser “universal, que es pugui aplicar tant en centres en els que el fet que et diguin idiota és una cosa quotidiana, com en els que és un greuge extraordinari”.
Ara esteu a Barcelona per presentar els resultats del primer curs en què apliqueu aquest programa pilot de prevenció del Bullying. Què tal ha anat?
Es tracta d’un projecte en el qual vam dissenyar materials curriculars perquè els mestres abordin el bullying des de la prevenció, atenent a l’evolució que es dóna en els alumnes des de primer fins a sisè, és a dir, amb sessions específiques per a cada curs. Estem molt contents amb les valoracions de les 10 escoles en les que hem estat aquest curs i l’ajuda de la comunitat educativa està sent indispensable per veure on hem dissenyat de més i on a faltar.
És un programa pensat per aplicar-se de primer a sisè continuadament o es pot realitzar en cursos aïllats?
L’ideal és fer-ho durant tota la primària, però es pot abordar en qualsevol moment. Donem una formació als mestres i els orientem per al que afrontaran a les classes: què necessiten saber ells i què els nens, així com alguns recursos per a explicar-ho. Els avantatges d’aplicar-lo durant els sis cursos són evidents: partim d’un treball previ ben fonamentat. Per exemple, l’educació emocional està pensada per a primer, que és quan estan desenvolupant les capacitats expressives i de control emocional.
Les emocions en primer, i ¿per a la resta dels cursos?
En segon cicle treballem les discriminacions, per qualsevol motiu. Així mateix, també és el moment en què comencen a veure l’empatia i les exclusions. En els últims cursos, cinquè i sisè, és quan ens focalitzem en el fenomen del bullying per se: el rol dels espectadors, com aturar les conductes de risc, instem a posar-nos al lloc de les víctimes … Perquè aquestes són les edats en què el bullying comença a ser més cruel i més estable.
També són els cursos en què comencem a fer menció al ciberbullying i a la seguretat TIC. Hem estat fent diagnòstics de quines són les xarxes socials que més es fan servir a Catalunya per poder parlar amb els alumnes de les seves potencialitats, però també dels seus perills. Perquè la tecnologia és una cosa contra la que no podem lluitar, o la convertim en amiga o ens donarà un cop.
Fins quart de primària es treballa la prevenció, però a cinquè ja parleu d’agressors i víctimes. Quan comença el Bullying?
El Bullying es pot donar des de primer de primària. La teoria diu que a Infantil no n’hauria d’haver, encara que hi ha alguns companys docents que m’han descrit casos de nens de cinc anys molt prototípics de Bullying. Aquest tipus d’agressió ha de tenir tres característiques: ser repetit en el temps, perquè una situació, per molt dura que sigui, no és Bullying; ha d’haver-hi desequilibri de poder que faci que la víctima no pugui defensar-se i ha de donar-se intencionalitat per part de l’agressor de fer mal.
I en nens i nenes de cinc anys es pot donar aquesta intencionalitat?
És estrany, però sí que hi ha casos de violència mantinguda sobre una sola persona en aquestes edats. Normalment es donen casos de violència repetida i amb desequilibri de poder, perquè un nen o nena pot ser ja més fort que l’altre, però generalment es dóna que “tal nen pega”, en general. No sol ser violència sistemàtica contra una sola persona, sinó que el nen que pega, pega a tots.
Els patrons i la selecció de víctimes per assetjar-los només a elles es poden trobar a Infantil, encara que rarament, però són a primària quan es comencen a veure clarament.
En què es basen les discriminacions en nens i nenes tan petits?
A aquestes edats acostuma a ser igual el color de pell, l’origen, l’idioma o l’orientació sexual. Es pot tractar d’una obsessió irracional o bé induïda per comentaris d’adults: ells encara no veuen les diferències, però si se les fem veure aquí pot germinar una discriminació. El que ens diu això és que la prevenció del Bullying ha de començar com més aviat millor.
Com funciona una sessió del vostre programa a les aules?
Nosaltres som finits i no arribem a tot arreu, per això és important que les sessions les realitzin els mestres. A més, hem comprovat que quan fem nosaltres les intervencions, el que ensenyem se’n va amb nosaltres, no es queda a l’escola. Formant els mestres, la sensibilitat es queda amb ells. Ja sigui amb nosaltres o a través d’un llibre per a docents, en el qual estem treballant, les formacions apel·len a un programa universal que pugui ser aplicat per qualsevol docent en qualsevol curs.
Ja a l’aula partim d’un enfocament d’aprenentatge cooperatiu. Comencem les sessions amb un disparador: un vídeo, un conte o una història. Intentem vincular les sessions a les estones de tutoria i ens adaptem als continguts curriculars d’educació física. Amb això, el mestre d’aquesta matèria no perd el temps amb la prevenció del Bullying, sinó que treballa el que curricularment ha de treballar, a més de tractar la integració.
Ens vam inventar alguns jocs, com contes motors per treballar la psicomotricitat en què el leit motivsón situacions de Bullying per als més petits. Després de l’exercici es proposen moments de reflexió que són reforçats en les sessions de tutoria. També es treballa l’expressió d’emocions i el foment de l’autoestima, ja en cursos més avançats.
Creieu que a edats tan primerenques ja reconeixen el Bullying com a tal?
Potser no saben el nom, però la dinàmica la tenen. La terminologia no és important: precisament, a petició de les escoles no fem servir la paraula Bullying a primer, sinó que descrivim situacions. Els mestres són els experts i els que dirigeixen les sessions, que són totes flexibles. Així, són els mateixos docents els que poden rebaixar o augmentar la duresa dels contes o situacions descrites, perquè sabem que hi ha escoles problemàtiques en què “idiota” pot ser la manera en què et saluden als matins i en altres centres més exquisits pot suposar una paraula massa forta perquè els pares permetin que es faci servir amb els seus nens.
Com volem que sigui un programa universal, vam demanar a la Fundació Barça que ens busqués escoles diverses: tenim centres de les quatre províncies, alguns amb moltíssima diversitat i altres amb res … la intenció és treballar per seguir ampliant la mostra.
Com treballeu les TIC?
Jo sóc molt friki, m’encanten. Les meves filles toquen la tauleta des dels tres anys: crec que el que cal fer és educar, més que prohibir. La faran servir, ens agradi o no i hem d’ensenyar perquè puguin arribar a autoregular-se. Pel que fa a les xarxes, creiem que a primària no haurien de ser fomentades, perquè legalment els nens i nenes no poden tenir compte, però si han de ser treballades des de la prevenció, la seguretat i la privacitat. Si es s’han de fer un perfil, que se’l faran, que sigui el més segur possible.
Han de ser conscients que no tot el que veuen a les xarxes és veritat, han d’aprendre a ser crítics: si estan xatejant amb un nen de 12 anys, pot ser que no sigui un nen ni tingui 12 anys. S’ha d’emfatitzar que a les xarxes només tinguin amics que coneguin físicament, perquè als altres no els coneixen . També han d’entendre que les conductes que tinguin a les xarxes poden fer mal a altres persones.
La figura de l’espectador és crucial perquè el Bullying existeixi. ¿Es veu augmentada exponencialment quan parlem de ciberbullying?
Qualsevol agressió en perfils públics de xarxes socials compta amb espectadors. I aquests, fins i tot, poden convertir-se en agressors quan retuitegen, comenten o comparteixen. I és una agressió que no dóna la sensació d’estar fent res dolent, però hem de ensenyar-los el mal que es pot fer a un altre, pel simple fet de compartir un post.
Aquí, el paper dels adults és fonamental, perquè acompanyem molt els nens en la seva vida física però poc en la virtual. I no podem escudar-nos en un salt generacional; jo, que tinc dues filles, sóc migrant digital. A les famílies se’ls ha de dir que no tinguin por de la tecnologia: si no la coneixen, que demanin els seus fills que se l’expliquin i que siguin els adults els que posin el cap. Potser no saps que és Facebook, però sí que pots fer reflexionar els nens sobre la privacitat i l’empatia.
Les famílies han de ser conscients del que passa darrere de les pantalles, que quan el teu fill està amb el mòbil no està al sofà, sinó que pot estar a qualsevol part del món, fent mal a un altre encara que, aparentment, estigui molt tranquil. Així, si una mestra ve i els diu a uns pares que el seu fill és un agressor o un burxador, han d’entendre que no està anant en contra seva, sinó que els està ajudant a que tingui un futur millor. Per això la formació és bàsica per a les famílies, perquè aquestes també han de ser part de la comunitat educativa. Els professors se senten molt sols i la família perduda: ens passem la vida tirant-nos la pilota els uns als altres i els nens queden al mig i no els ajudem.
