A la sortida de la classe de Gramàtica Catalana, a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida (UdL), busquem estudiants de primer curs del Grau d’Estudis Catalans i Occitans. Ens responen gairebé a l’uníson: la Cristina, l’Elena, l’Andrea i la Laura són les quatre úniques estudiants de primer curs de l’ex Filologia Catalana.
En només quatre cursos, la Universitat de Lleida ha perdut la meitat d’alumnes de nou accés al grau d’Estudis Catalans: mentre que el 2013 n’hi van accedir vuit, el curs passat en van ser només quatre. Aquesta tendència es dóna a la majoria d’universitats públiques dels Països Catalans, segons les dades facilitades pels mateixos centres entre els anys 2010 i 2017.
El 2010, la Universitat de les Illes Balears (UIB) tenia 37 nous alumnes a Filologia Catalana; el 2017, 10 alumnes van començat primer. La Universitat de Barcelona experimenta la caiguda més crítica. El 2010 va iniciar el curs amb 92 alumnes de nou accés al grau, la xifra es va reduir gairebé a un terç (38) el setembre de 2017. La Universitat de València, que és la que gaudeix de més bona salut, també ha notat un lleuger descens d’alumnat de nova matrícula: 60 el curs 2013/2014 i 48 el curs passat.
“Encara que vinguis d’un poble molt petit, quan penses en la Universitat et ve la imatge d’aules plenes”, ens comenta la Laura. L’Andrea es pregunta si la UdL seguirà oferint el grau amb tant poc alumnat. “L’ús de la llengua catalana decau perquè la cuidem molt poc, valorem més d’altres llengües que la pròpia”, lamenta. Quin serà, doncs, el futur d’aquests estudis, les causes de la pèrdua de filòlegs i l’impacte que pot tenir en la vida i l’ús del català?.
Qui tindrà cura de la llengua?
Els experts dels territoris de parla catalana de les universitats on s’imparteix el grau de filologia consultats asseguren que la conseqüència més immediata de la disminució d’alumnes és la reducció pressupostària dels departaments de filologia, amb afectacions sobre la recerca i la docència. Jaume Guiscafrè, director del departament de filologia de la UIB, considera “bàsic” que es formin filòlegs per a la continuïtat de la investigació de la llengua catalana i la literatura.
Més enllà de l’àmbit acadèmic, la pèrdua de filòlegs té conseqüències en l’ús del català? “Una llengua no sobreviu sense especialistes, però tampoc pot viure només amb filòlegs. Els imprescindibles són els parlants”, assegura Guiscafrè, també professor de teoria de la literatura.
La pèrdua d’especialistes afectarà la qualitat de la llengua per manca de correcció. Segons els acadèmics, existeix el perill d’homogeneïtzació de la llengua catalana amb l’espanyola si no es té cura de la correcció lingüística a causa de la proximitat geogràfica i la posició dominant de la segona.
La qualitat de la llengua podria estar en perill a Secundària
Degut a la manca d’especialistes, destaca també la preocupació per la qualitat de la docència de llengua i literatura catalanes a Secundària. Des de 2013, es permet l’accés al màster de professorat de llengua a persones titulades en graus que no són el de filologia i sense una prova específica de coneixement de la llengua. Aquesta ampliació vol satisfer la demanda a Catalunya de docents de llengua catalana que no es pot cobrir amb filòlegs, degut a la manca de nous graduats i a la jubilació del professorat actual. “Si la llengua la pot ensenyar tothom, no podem esperar uns resultats optimistes”, adverteix Carme Junyent, professora de Lingüística de la UB.
Aquest crit d’alerta també es va sentir al simposi “El català, un afer d’estat”, organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Els professors Núria Alturo i Albert Soler van presentar un dur diagnòstic sobre la formació del professorat de llengua catalana. Soler i Alturo havien analitzat els crèdits d’especialitat en llengua i literatura catalanes als currículums dels graus que poden accedir al màster de professorat: mentre que un graduat en Filologia Catalana haurà cursat fins a 210 crèdits de l’especialitat, un alumne de Periodisme només n’haurà cursat 6. “No hi ha prou garanties que els futurs professors de català tinguin majoritàriament un domini adequat de la llengua”, alertaven.
La majoria de llengües que es parlen al món estarien amenaçades
Com expliquen els experts la davallada d’estudiants de filologia catalana? La directora del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades, Carme Junyent, apunta al “procés d’homogeneïtzació lingüística mundial” a favor de l’anglès, on la majoria de llengües que es parlen al món estarien amenaçades.
Jaume Guiscafrè assumeix que hi ha un “descrèdit cíclic” de les Arts i les Humanitats, que afecta particularment l’estudi de la llengua i la literatura pròpies. En el cas de les Balears, el professor assegura que l’oferta de Filologia Anglesa ha estat un “factor decisiu” en la davallada d’alumnes de la catalana i fins i tot de l’espanyola, tot i que aquesta triplica la quantitat d’alumnat. També apunta als “infames” anys del govern del Partit Popular de José Ramón Bauzà, entre 2011 i 2015.
El també membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Emili Casanova, apunta “la castellanització” de les comarques interiors del País Valencià, fins ara lingüísticament molt fortes i bressol dels estudiants de filologia catalana. Les dades de l’enquesta d’ús i coneixement del valencià dels anys 2010 i 2015 ho corroboren: el nombre de persones que usen el català a casa a les zones valencianoparlants baixa més de 5 punts en aquest període.
Carme Junyent també apunta a un “excés de fe” en la política lingüística. “No conec cap llengua que s’hagi salvat des de dalt, exceptuant l’hebreu, un cas que no és desitjable”. Segons el darrer informe d’usos lingüístics a Catalunya (2016), els joves catalanoparlants d’origen parlen menys català que els seus avantpassats. També hi ha un descens de l’ús del català a les franges d’edat més avançades. D’acord amb aquestes dades, el català com a llengua inicial, habitual i d’identificació perd posicions a tots els grups d’edat entre 2003 i 2013 tant en nombres absoluts com relatius.
Una República no salvaria el català
Quines solucions es plantegen per millorar la realitat lingüística del català? Carme Junyent no en té cap dubte, afirma que una República no salvaria el català. “L’oficialitat no cal a les llengües dominants i no serveix de res a les subordinades. L’irlandès, per exemple, és una llengua que ho va tenir tot i en canvi no va aconseguir arrencar en el seu ús”. Per a l’acadèmica, el que salva una llengua són els seus usos espontanis i calen propostes innovadores en aquest sentit: “si tots els recursos que s’han destinat a l’escola es lliuressin també a l’esplai i a l’esport, com a àmbits d’ús espontani, el català gaudiria de millor salut”.
Jaume Guiscafrè, en canvi, creu essencial que hi hagi una aposta pública per les universitats per mantenir els estudis i la investigació en llengua catalana. “Si desapareix l’ensenyament de la llengua en una universitat, es perd la connexió amb l’entorn parlant més immediat, el dialectal”.
En el cas valencià, Casanova assumeix com a “problemàtic” el decret de plurilingüisme del govern del Botànic: per blindar el català a les aules, la conselleria ha presentat un pla educatiu on l’anglès hi té major pes. “A banda de la docència, un professor de llengua catalana també exerceix de recuperador de la llengua i de conscienciador de la importància del seu ús. L’administració no el pot deixar sol”, clama.
