Com i quan els centres educatius i els tutors atenen l’alumnat – més enllà de l’ensenyament de continguts – és decisiu per assolir l’èxit educatiu. Fer correctament la funció de tutorització, que inclou acompanyar i motivar als alumnes i comunicar-se amb les famílies, pot reduir l’abandonament i el fracàs escolar.
La percepció de les famílies d’aquesta funció, però, no és tan satisfactòria com es podria esperar. Un 24% dels pares i mares creu que està insuficientment informada sobre aspectes bàsics de l’escolaritat dels seus fills i filles, i un altre 23% només puntuen amb un aprovat la informació de què disposen.
Així ho conclouen els resultats del segon Edubaròmetre -Per l’Educació Responc- sobre la valoració de les famílies de l’acompanyament dels centres educatius. És un estudi, realitzat per la Fundació Jaume Bofill a través d’enquestes a 9.794 pares i mares d’infants d’1 a 18 anys, fetes entre el març i el juny de 2018.
Segons Mònica Nadal, directora de recerca d’aquesta fundació, l’enquesta “reflecteix com ho viuen les famílies i es revelen les seves expectatives”. Que hi hagi gairebé el 50% de famílies descontentes o només suficientment contentes sobre el que coneixen de l’escola, “vol dir que en el fons reclamen que n’esperarien i en voldrien més”, diu Nadal.
El que les famílies coneixen de l’escola – com ara saber el que es farà durant el curs, com es treballarà a l’aula i quines persones estaran amb els alumnes – es valora de mitjana vora el 6 sobre 10. La directora recorda que un nivell de satisfacció puntuat per sota del 7 revela que hi ha un problema.
La informació que els pares i mares tenen sobre com ajudar els fills en els estudis és el pitjor valorat. Però tot i això, majoritàriament creuen que poden acompanyar els fills i filles en els estudis: 4 de cada 5 famílies consideren que tindrà prou temps i els coneixements necessaris per fer-ho.
Les famílies que millor valoren la informació que reben de l’escola són aquelles amb un nivell d’estudis més alt. Per a Nadal, això revela que “no tenen un nivell d’exigència més alt perquè, o bé ja tenen la informació, o bé tenen les eines per buscar-la”. En canvi, la meitat de les famílies sense estudis o amb estudis primaris no senten que tinguin informació suficient sobre com ajudar els seus fills en els estudis. Mònica Nadal diu que “aquestes famílies no necessàriament entenen o coneixen prou el que passa a l’escola, i estan dient que no en tenen prou”.
Més insatisfacció entre els qui van malament a l’escola
La percepció que els docents no s’hi dediquen prou depèn de la família, i “és major entre aquelles que més ho necessiten”, diu Mònica Nadal. El 44% de les famílies de l’alumnat que no va bé a l’escola se sent mal informada sobre com ajudar els fills amb els estudis i un 36% creu que no podrà pagar-li els estudis o suports que necessiti.
A més, aquestes famílies tenen una visió molt més crítica i negativa de la capacitat dels centres educatius per acompanyar-los. Més del 40% d’aquestes famílies no creu que el centre educatiu entengui, motivi i s’esforci per acompanyar els seus fills. Per Nadal, aquestes famílies estan fent un reclam, “diuen ajuda’m, acompanya’m una mica més”.
La visió que tenen els pares i mares dels tutors és força similar entre totes les famílies. La majoria creuen que saben com acompanyar els seus fills, però un 20% no creuen que els docents sàpiguen o vulguin fer un acompanyament personalitzat als seus fills.
En general “els tutors estan bastant accessibles”, explica la directora. La meitat de les famílies hi parlen sempre que ho necessiten i el 37% ho han fet algun cop durant el curs. Les famílies que més ho necessiten, però, no diuen més que les altres que van sempre que voldrien a l’escola. Per a Nadal, això ensenya que “als qui els hi va malament no són tractats o no se’ls transmet que hi ha més disponibilitat”.
La tasca tutorial, pitjor valorada a l’ESO
A mesura que s’avança en les etapes educatives, les famílies valoren pitjor la tasca del tutor o tutora. A l’ESO, només al voltant del 46% està molt d’acord amb què el tutor coneix el seu fill, que sap com acompanyar-lo i que s’hi esforça. Malgrat tractar-se d’una etapa obligatòria, apunta l’estudi, “les valoracions que fan les famílies de l’ESO de la tasca tutorial s’assemblen més a les de la postobligatòria”.
La relació entre les famílies i l’escola també es redueix a la secundària. Durant l’etapa d’infantil, un 65% de les famílies es troben amb els seus tutors sempre que cal. Aquest percentatge es redueix a un 55% durant la primària i a un 42% a la secundària.
