El febrer de l’any passat, la consellera d’Ensenyament i l’alcaldessa de Barcelona presentaven conjuntament la iniciativa Xarxes per al Canvi, que transformava en política pública la iniciativa Escola Nova 21, per tal que els centres de la ciutat avancessin des del treball en xarxa cap a un propòsit educatiu competencial i unes pràctiques d’aprenentatge actualitzades. Gairebé dos anys després, aquesta experiència es trasllada a escala nacional.
L’element central del nou acord, presentat aquesta setmana pel Departament d’Educació, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i Escola Nova 21, i a través del qual s’estableix una transició per al darrer any i mig del programa, és preparar el futur. “Amb aquest acord es vol transferir el coneixement i els procediments desenvolupats per Escola Nova 21 a les administracions públiques, sota el lideratge del Departament d’Educació, a través d’un procés de treball conjunt, per tal que les accions d’actualització educativa puguin arribar al conjunt d’escoles i instituts”.
La transició que ara comença vol capitalitzar l’empenta de transformació educativa i d’il·lusió del mig miler de centres, divuit mil docents, més de dos-cents mil alumnes i una seixantena de xarxes locals que conformen Escola Nova 21, inserits en un procés d’actualització compartint estratègies i metodologies proposades pel programa: el debat sobre el Propòsit, la Visió de centre, l’Espiral d’Indagació, la Rúbrica de Canvi, les trobades de xarxa, les dinàmiques amb famílies, els Productes Mínims Viables i Projectes Tractors…
Quan el 2016 es presentava l’aliança Escola Nova 21, s’explicava que era una iniciativa de tres anys per tal de “catalitzar la voluntat de canvi cap a un sistema educatiu avançat, generant un procediment de canvi de paradigma ben fonamentat que permeti gestionar a cada centre una transformació sistemàtica i sostenible, des del seu propi projecte educatiu”. “Volem generar un canvi sistèmic en xarxa”, afegia.
El nom de l’aliança no és una casualitat. “Escola Nova” refereix als moviments de transformació pedagògica que a inicis de segle XX van treballar per actualitzar el sistema educatiu i posar-lo al servei de l’empoderament dels infants, per a una societat democràtica i inclusiva. I també va ser la referència d’aquelles persones que als anys seixanta van recuperar el mateix esperit, que la barbàrie feixista havia volgut anorrear, i van assentar les bases de l’escola desitjable, de les que avui seguim bevent.
En aquell moment, al seu article “Les tres primaveres pedagògiques”, Jaume Carbonell deia que la que vivim avui és deguda a “les xarxes d’escoles innovadores que han entès que la força i la possibilitat del canvi educatiu depèn molt més del mateix projecte d’escola que no pas de les lleis”, i indagava de què podia dependre l’èxit d’Escola Nova 21 com a iniciativa de catalització d’aquesta voluntat de canvi disruptiu. I es preguntava: “Serà capaç el Departament d’Ensenyament d’integrar aquest repte pedagògic dins la seva política educativa, tal com va es fer a la República?” En aquesta pregunta rau la importància de l’acord que han presentat el Departament d’Educació i les entitats municipalistes.
L’acord es dóna en el marc del conveni vigent entre el Departament d’Educació i Escola Nova 21, així com des de la implicació de molts municipis en el desenvolupament de xarxes locals per al canvi educatiu, que la forta aposta de la Diputació de Barcelona ha fet possible. També es dóna gràcies al fet que l’any passat tots els grups parlamentaris van demanar que el procés d’actualització impulsat per Escola Nova 21 esdevingués política pública liderada pel Departament. I cal destacar que alcaldesses i alcaldes de totes les formacions polítiques hagin volgut donar suport a aquesta nova etapa, pel rol fonamental que el món municipal ha de tenir en promoure l’actualització educativa de tots els centres.
Així, a partir del gener i durant un any i mig, les accions de canvi educatiu impulsades per Escola Nova 21 es lideraran des del Departament d’Educació, en un treball conjunt amb els municipis i el mateix equip del programa.
Actualitzar el sistema
Per a assolir una educació de qualitat al llarg de tota la vida, inclusiva i equitativa per a tothom, com demana Nacions Unides, cal reformular què aprendre i com aprendre. És per això que no n’hi ha prou amb actualitzar els decrets de currículum o d’avaluació: també cal acompanyar els centres educatius i els seus professionals en un procés d’actualització que els permeti situar-se en una dinàmica de millora contínua i sostenible. Aquesta ha estat la intenció d’Escola Nova 21 els darrers dos anys: presa de consciència de la necessitat i urgència del canvi, i generació de coneixements i procediments des del treball col·laboratiu que possibilitin que tot centre canviï.
Amb l’acord que s’ha presentat, el prop de mig miler de centres del Servei d’Educació de Catalunya que formen part d’Escola Nova 21 esdevenen l’avançada de l’actualització del conjunt del sistema, sota el lideratge del Departament i la corresponsabilització municipal. L’espai de treball serà un grup de la Comissió Mixta Educació-Entitats Municipalistes a la que s’incorporarà Escola Nova 21, des d’on es farà el seguiment de les accions que han de permetre aprendre del procés de canvi, transferir coneixement, aprofundir en la corresponsabilitat Departament-municipis i plantejar accions de futur per a l’actualització de tot el sistema.
En concret, pel que fa a la Mostra representativa de 30 centres amb què es desenvolupen i testen procediments que en permetin una actualització intensiva, personal del Departament assumirà l’acompanyament dels centres implicats i, conjuntament amb l’equip d’Escola Nova 21, supervisarà els processos de canvi i les accions de formació vinculades, extraient-ne les evidències i els aprenentatges que més endavant ho permetin replicar a major escala als centres que ho necessitin.
Alhora, pel que fa al mig miler de centres d’Escola Nova 21 que treballen cap a l’actualització educativa des d’un treball cooperatiu en xarxa vinculat a l’entorn local, els Serveis Territorials, la Inspecció i els Serveis Educatius del Departament s’implicaran en l’acompanyament de les xarxes, i així des del programa se’ls transferirà el coneixement sobre el procediment de canvi. Igualment, es definiran rols de corresponsabilització dels municipis en el desenvolupament de xarxes, i s’anirà dibuixant el nou escenari on l’aprenentatge entre iguals sigui la nova cultura.
Al llarg de l’any i mig en què es durà a terme aquesta iniciativa conjunta de transferència, les 28 xarxes d’Escola Nova 21 de la demarcació de Barcelona coordinades per ajuntaments amb el suport de la Diputació de Barcelona ho continuaran fent, però amb la incorporació de personal del Departament. Al seu torn, es treballarà per implicar els ajuntaments a les 11 xarxes d’Escola Nova 21 de les demarcacions de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, ja coordinades pels respectius serveis territorials del Departament. Finalment, es coordinarà amb el Consorci d’Educació de Barcelona que ja lidera les 22 xarxes que s’organitzen a la ciutat sota la iniciativa conjunta amb Escola Nova 21 Xarxes per al canvi.
“El dret de tot infant”
La mobilització i el consens que s’ha generat al voltant de la transformació educativa els darrers dos anys i l’impuls de la gran quantitat de centres que s’estan replantejant la manera com eduquen és un revulsiu de canvi que ha d’impactar i empènyer tot el sistema educatiu cap a la seva actualització. En el temps que queda d’existència d’Escola Nova 21, i en el marc de l’acord amb la Generalitat i el món local, hem de reforçar aquest moviment.
El debat sobre la visió de centre vinculat al projecte educatiu, les metodologies per generar el canvi aportades pel programa, la mateixa Rúbrica de canvi com a instrument d’orientació, i el treball cooperatiu en xarxa, han de generar un grau creixent de capacitació i d’autonomia per tal que els centres i la seva comunitat educativa puguin pilotar el seu procés de canvi.
Al seu torn, la nova cultura de treball cooperatiu per a la qualitat i equitat educatives, vinculada i implicada amb l’entorn, que les xarxes han aportat, ha d’arrelar-se a la normalitat del treball de docents, centres, municipis i administració educativa, esdevenint una nova cultura de treball en xarxa i aprenentatge entre iguals.
El coneixement metodològic sobre com actualitzar de manera sistemàtica una escola o institut, que s’està generant i testant amb els 30 centres de la Mostra, s’haurà de validar, extreure’n evidències, i posar-lo a disposició de la societat perquè es pugui generalitzar a través de protocols d’actualització per a tots els centres que ho requereixin des d’una política pública.
D’altra banda, a mesura que s’estableixin els criteris de qualitat educativa per al conjunt dels centres partint dels que conté la Rúbrica de canvi –elaborada amb inspectors i directores i validada pel Departament–, caldrà establir les característiques de què és un centre de referència educativa, identificar-ne d’existents i generar-ne de nous, i poder-los emprar tant per a la formació de docents com perquè ajudin a fer possible el canvi del conjunt del sistema.
Actualitzar el conjunt del sistema educatiu comporta donar resposta al que Ferrer i Guàrdia deia que és el dret superior en matèria d’educació, davant del qual tots els altres han de cedir: el dret de l’infant. El dret de tot infant a la formació integral de la persona, el dret a una escola inclusiva i orientadora, el dret a una educació de qualitat per a tots i totes.
L’acord, en definitiva, és un gran pas, per la seva interinstitucionalitat i la seva transversalitat política, per a assentar les bases d’una actualització de totes i cadascuna de les escoles i instituts, amb l’objectiu que una educació de qualitat arribi a tots i cadascun dels infants. Un objectiu que s’ha de fer des de la política pública, que vinculi i corresponsabilitzi administració educativa, administracions locals, centres educatius, comunitat educativa i societat civil.
Deia Carbonell que cal trobar la manera que aquesta tercera primavera “floreixi com mai, arribi a totes les escoles, i s’eternitzi”. Avui s’ha donat un nou gran pas perquè això sigui possible.
