El projecte pretén conscienciar als alumnes del fet que no poden esperar que la societat sigui sostenible, sinó que ells mateixos, com a individus, han de començar a fer petites transformacions en el seu dia a dia. Els canvis legislatius, han descobert, són extremadament difícils i lents.
Què hem fet
Cada classe de primer de batxillerat es va convertir en un poble on cada alumne n’era un habitant. Les empreses d’aquesta vila –una central nuclear i una empresa d’agricultura extensiva per alimentar el bestiar– donaven feina al 70% dels oriünds; el diari, on publicaven els alumnes periodistes, estava farcit de notícies que defenien diferents interessos de partits polítics amb ideologies diverses eren representats a l’ajuntament…
En un principi, tots tenien la sensació de viure-hi bé. De sobte, però, dues famílies nouvingudes, que representen el motor d’arrencada del possible canvi que desperta la consciència dels ciutadans, publiquen un anunci al diari: caldria convocar una reunió popular amb l’objectiu de plantejar als vilatans de quina manera podria esdevenir el poble més sostenible.
Així arrencava el projecte «Canviem?», «Let’s change» en la seva versió a les aules, ja que l’assignatura de cultura científica, matèria des de la qual hem portat a terme aquest projecte, s’imparteix en llengua anglesa al nostre centre.
Què hem descobert
Quan tractàvem el canvi climàtic i l’impacte humà sobre el medi ambient a l’aula, ens trobàvem molt sovint que els joves ja coneixien molts aspectes d’aquests temes. De fet, estaven bastant saturats d’informació: eren conscients del problema i, fins i tot, eren coneixedors de diverses accions per mitigar els efectes del canvi climàtic i reduir emissions. La pregunta, doncs, és: com és que no són partícips d’aquest canvi? Com és que, sabent el futur que els pot esperar, no són els més actius a l’hora del canvi? Part de la resposta és que esperen que la societat (com si ells no en formessin part) i els seus governants donin resposta al problema i els diguin el que han de fer. En resum, la visió general dels nostres alumnes és que ells no poden fer res.
Aprenentatge i conclusions
El jovent havia d’entendre cadascun dels rols, els interessos que els movien, la disponibilitat de cadascun dels personatges de cara al canvi, en resum, entendre com una societat estructurada funciona. Després de la reunió i de dos plens de l’ajuntament, cada classe va aconseguir algun canvi a les seves poblacions, però els alumnes es van adonar de la dificultat que havia representat portar a terme aquests petits canvis, que, val a dir, eren del tot insuficients.
Llavors vam arribar a la pregunta… «I què fem?» Aquesta pregunta, feta des del cor d’aquests alumnes que són els adults del futur, és l’esperança per a un canvi real. Canviarem?
El passat 20 de desembre, l’Escola BetàniaPatmos va rebre el segon premi Ètica i Ciència que atorga la Fundació Víctor Grífols i Lucas per al seu projecte “Canviem?”
