Ho hem vist en moltes ocasions: infants i joves que mitjançant l’ApS participen i valoren la realitat d’una altra manera i lideren processos de transformació a les seves comunitats. Passen de ser espectadors del món que els envolta a agents actius i compromesos. Els centres de lleure d’això en saben molt, forma part del seu ADN animar i acompanyar els infants i joves a implicar-se i a participar de la vida real. I ho fan des de molt abans que comencéssim a parlar de l’aprenentatge servei.
L’aprenentatge servei es defineix com una proposta que dona resposta a unes necessitats socials mitjançant uns aprenentatges i una sèrie d’accions –servei– amb intencionalitat social i educativa. Pel que fa al concepte de participació i ciutadania, l’entenem com les accions intel·lectuals, emocionals i físiques que desenvolupen les persones per esdevenir partícips d’una comunitat social.
Des dels seus inicis els centres de lleure són espais on els infants i el jovent aprenen a relacionar-se amb el món d’una forma diferent. El foment de valors de solidaritat i de voluntariat i de servei o de compromís són trets distintius i definitoris de l’acció principal de les entitats de lleure. Per això, les noies i els nois que han participat en aquests centres tendeixen a tenir una mirada social sobre l’entorn on hi viuen, mostren un fort sentiment de pertinença, es preocupen per ajudar-se entre iguals, reconeixen el seu grup i el dels altres i expressen, en força mesura, un posicionament reflexiu en qüestions controvertides. Creixen en sentits i formes diferents a com ho fan en d’altres àmbits educatius.
Dels sis projectes que fan de mitjana els tres esplais de la Fundació Catalana de l’Esplai que hem analitzat –Esplai Pubilla cases-Can Vidalet, Esplai El Tricicle i Esplai Espurnes–, a partir d’una recerca finançada pel Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència (DEMOC2016) de la Generalitat de Catalunya, el 56% dels projectes que realitzen són d’interès social i el 44% són d’aprenentatge servei. A la llum d’aquests resultats podem dir dues coses: d’una banda, que el global dels projectes que s’impulsen pretenen actuar sobre la realitat amb voluntat transformadora i afavorir que la mirada individual de la gent jove transcendeixi envers allò que és col·lectiu; i de l’altra, no es pot afirmar que l’aprenentatge servei sigui la única eina per fomentar la competència social i ciutadana. Tanmateix, sí podem constatar a partir de la recerca que els projectes d’aprenentatge servei estimulen el pensament reflexiu i ajuden tant als infants com als equips educatius a repensar la funció i les responsabilitats que tenim com a ciutadans i ciutadanes i la nostra projecció.
El projecte SOMRIU de l’esplai El Tricicle, que busca recuperar l’espai fluvial d’un part del riu Llobregat; el projecte Curtmetratge de l’esplai Pubilla Casas-Can Vidalet, que realitza curts sobre les problemàtiques del jovent; i el projecte Patis Vius de l’esplai Espurnes, que idea l’impuls d’un espai físic del barri per i de tothom, tenen en comú aquesta mirada de ciutadania activa. Uns actors joves que participen en servei a la comunitat per donar resposta a unes necessitats concretes.
Són projectes que s’estan duen a terme des de fa aproximadament tres anys. Estan integrats en els projectes educatius i tenen consolidat un partenariat amb el qual col·laboren. Les monitores i els monitors que impulsen aquests projectes tenen clar que davant dels 11 dinamismes de l’aprenentatge servei, prioritzen dos per damunt dels altres: les “necessitats” i la “participació”. Això no és casual, sabem bé com n’és d’important comptar amb la participació dels infants des de l’inici del projecte perquè no només li trobin sentit sinó també perquè puguin fer-se’l seu visualitzant-se en totes les fases i accions de servei.
Tres esplais, tres projectes amb temàtiques diferents que observen la realitat i decideixen en la mesura del possible, canviar-la, perquè ells (la gent jove), són els constructors –ciutadanes i ciutadans– del món que els ha tocat viure.
