Actualment conflueix en el món educatiu una oferta molt extensa i rica de formacions i programes que afavoreixen aquest nou paradigma. Sovint, sota el paraigües de la innovació, confonem el fet d’integrar part de la gran quantitat d’eines i estratègies que tenim al nostre abast (pedagògiques, d’organització i gestió, d’àmbit formatiu) amb la pròpia acció de transformar. En tot cas, hem de garantir que el nostre projecte educatiu sigui transformador i que sostingui unes línies estratègiques sòlides orientades a la millora de l’èxit educatiu. L’autonomia de centres ens permet singularitzar els projectes a partir de conèixer les necessitats de l’entorn proper, potenciar les seves complicitats i vertebrar així una escola per a tothom atenent els principis d’equitat, qualitat i inclusió.
A L’Era de Dalt vam experimentar fa quatre anys el què anomenem de manera col·loquial “el síndrome de la motxilla plena”. Un col·lapse estructural i organitzatiu conseqüència del fet d’incorporar canvis pedagògics de manera intensiva en poc temps, mantenint la manera de fer “més tradicional”. Aquell va ser un bon moment per parar màquines i endegar un camí de no retorn cap a la transformació educativa de la nostra escola. Ho vàrem iniciar amb unes Jornades de Reflexió Pedagògica que encara celebrem al finalitzar cada curs escolar. Aleshores, vam començar a desenvolupar el què més tard anomenaríem la visió de centre.
L’Era de Dalt som un dels 30 centres de la Mostra Representativa del programa Escola Nova 21. Entrar a formar-hi part va esdevenir un sincronisme que encaixava a la perfecció amb la intensió d’avançar cap a l’actualització del nostre projecte educatiu. El programa, entre moltes altres virtuts, ens ha aportat un mètode de treball basat en el procés reflexiu i constant de les diferents fases de transformació. De cadascuna d’elles se’n desprenen acords i compromisos per part de la comunitat educativa, que mica en mica van conformant la base que ha de sustentar el propi projecte. El procés d’actualització i de canvi d’un centre educatiu ha de ser sistèmic i compartit, o no acabarà sent. Aquest, és un trajecte de llarg recorregut que requereix paciència i molta flexibilitat.
Necessitem invertir temps i energia:
- En les persones que conformen els equips docents i cercar sinergies. La creació de grups impulsors, comissions pedagògiques, comissions mixtes… En definitiva, sumar persones disposades a treballar de manera col·laborativa amb il·lusió i perseverança per assolir uns objectius comuns. Cal persuadir aquelles i aquells que es mostren amb una certa resistència a la gestió personal del canvi, a través d’una mirada inclusiva i actitud de complicitat.
- En fer una diagnosi del centre. Construir una consciència col·lectiva del moment en què ens trobem, ens permetrà començar a planificar processos de millora. Escola Nova 21 amb la col·laboració del Departament d’Educació ha creat “La Rúbrica de canvi”, una eina per ajudar als centres a orientar les accions del procés de transformació a través de la pròpia autoavaluació.
- En comunicar i ser transparents per arribar a acords amb la comunitat educativa i avançar plegats. La implicació de les famílies en processos participatius és molt rellevant per guanyar-nos la seva confiança.
- En prioritzar el lideratge pedagògic. L’equip directiu ha d’acompanyar el grup humà en els encerts i els desencerts i ser conseqüent amb la presa de
- En el treball en xarxa i la formació entre iguals, compartir el coneixement ens fa créixer. Hem de poder visitar centres i ens han de poder visitar, a la nostra escola d’aquesta pràctica en diem “turisme escolar” i és de les més reeixides i ben valorades pel claustre. La potencialitat de poder viure experiències (pedagògiques, organitzatives i de gestió) realitzant visites organitzades a altres centres, supera amb escreix les expectatives de qualsevol formació en horari no lectiu.
Després de dos anys de formar part del grup de centres de la Mostra Escola Nova 21, estem convençuts que seguir un mètode de treball ens ajuda a que el procés de transformació educativa sigui coherent, sostenible en el temps i que agafi la consistència necessària per anar madurant i evolucionant al llarg d’aquest camí, a voltes tan apassionant.
