Víctor Cuevas ha aconseguit fer el que tot professional de l’educació ha de somiar: plantar-se al Ministeri i explicar-li a la ministra, Isabel Celaá, les seves propostes per millorar el sector. Cuevas és orientador al Centre d’Educació Per a Adults Hermanos Correa, a Valdemoro (Madrid), però va anar al Ministeri en qualitat de membre de la secció espanyola de Teachers for Future (Profes pel futur), una agrupació de docents contra el canvi climàtic involucrada en les convocatòries de vaga Fridays For Future, que tindrà la seva màxima expressió aquesta tarda. Cuevas i els seus companys, entre ells Miriam Leirós, impulsora del moviment a Espanya, lamenten que es perdés l’educació ambiental a l’escola després de la LOGSE en favor “d’altres coses més pragmàtiques”, i li van demanar a Celaá que la recuperi de manera transversal al llarg de tot el cicle educatiu. També creu que els petits gestos compten i lloa que els joves s’involucrin en la lluita contra el canvi climàtic.
Com va anar pel Ministeri?
Li vam dur a la ministra un programa educatiu per abordar el canvi climàtic. El programa es diu 28.000 pel clima, que és el nombre de centres no universitaris que hi ha a l’Estat i el nostre objectiu és que arribi a tots. També ens hem reunit amb el Ministeri de Transició Ecològica. A la ministra Celaá li demanem que l’educació ambiental recuperi el pes que tenia abans de la LOGSE i que es va perdre, de manera que sigui un contingut transversal del currículum. No pensem que una assignatura específica sigui vàlida per abordar el tema. Acaba d’acabar la cimera a Nova York i ja estem veient a les notícies que la situació pot ser irreversible als oceans. Els docents hem de ser responsables amb els alumnes que viuran aquí. Necessitem naturalitzar el currículum i que els alumnes sàpiguen habitar un planeta amb un estat diferent del que habitem ara. Volem abastar totes les etapes, que es facin activitats concretes a totes, que existeixi un pla de sostenibilitat amb un coordinador, igual que hi ha un pla de convivència. Volem implementar programes de residus zero als esbarjos. No programes de reciclatge, sinó de no generar residus. També volem recuperar el contacte amb la naturalesa més pròxima, comprendre-la per aprendre a cuidar-la. Estem parlant igualment d’un programa anomenat Camí Segur. Volem que el Ministeri el porti als ajuntaments perquè els alumnes vagin caminant o amb bicicleta a l’escola. És un programa europeu, però a Espanya anem molt endarrerits respecte a Europa.
Som conscients que el Ministeri no té competències, però pot convocar les comunitats autònomes per veure com s’implementa el pla de sostenibilitat en els centres. La ministra també ens va assegurar que comparteixen aquesta preocupació pel currículum ambiental i que incorporarien els continguts ecosocials en els decrets quan facin els currículums.
Què poden aportar les escoles i instituts a aquest moviment pel clima?
Volem donar suport a la vaga simbòlica als centres divendres, fent aturades o vestint de verd per reivindicar davant la societat que l’emergència climàtica està aquí i no podem romandre impassibles. Aquesta part de suport també és molt important per nosaltres. Com fem amb els alumnes de deu anys que comencen a tenir aquesta preocupació? Hem de donar-los suport. Estem promovent també que els centres educatius facin una declaració d’emergència climàtica amb l’objectiu que prenguem mesures, no només des del punt de vista educatiu sinó també de gestió dels centres. Gestionem de manera eficient: la despesa de paper, de plàstic, de materials d’un sol ús. És una forma també d’involucrar les famílies, la comunitat pròxima, i anem fent un paper de difusió d’una educació ambiental cap a fora del centre.
En el cas de Residus zero, no generar residus, l’èxit és brutal allí on s’està realitzant. Els nens estan tornant a casa a conscienciar les seves famílies. Però ens adonem que reciclar no és suficient, cal reduir. Tot això cal portar-ho a la pràctica en els residus que generem, en l’aigua que gastem o les llums que encenem. Estem conscienciats davant d’un problema que és global i hem de donar una resposta des de cada centre amb una mirada global. Centenars d’ells s’estan unint a aquesta iniciativa de setmana pel clima, s’estan apuntant a Residus zero, en definitiva a posar en el centre dels col·legis l’agenda climàtica. Igual que hi ha altres problemes socials als quals no som aliens, com la diversitat o la violència masclista, aquest també és un problema de fons, ens estem jugant el futur dels nostres fills i filles.
Li heu fet al Ministeri propostes concretes o de currículum?
Hem fet aquest any unes propostes concretes anomenades 28.000 pel clima, amb activitats tots els mesos, però no hem fet un currículum d’educació ambiental. Hi ha col·lectius que estan en això, per exemple, la Fuhem té molt avançada una proposta de currículum ecosocial. Nosaltres no hem arribat aquí, el que fem és aportar pràctiques més que el desenvolupament curricular. Però en la proposta d’activitats per a tot el curs sí que proposem coses. En el blog El Guiño Verde, de professors, es poden veure experiències d’educació ambiental. Per exemple, hem fet un hotel d’insectes o com es treballa una compostera. Fem més coses des de la pràctica. Tenim una altra activitat amb un documental, Before the flood, que estem posant en els centres educatius per alumnes a partir de 5è o 6è de Primària, per veure’l i després reflexionar-hi. Per als més petits cal fer coses més vivencials. Aquests documentals es poden veure a casa, sí. Però a l’escola està mediat, proposes una reflexió i una acció posterior.
Un alumne de deu anys, entén la complexitat del canvi climàtic?
Ho entén. Estan impactats per les imatges dels óssos polars famèlics, dels oceans plens de plàstic o per les imatges de les inundacions. Quan els dónes quatre claus comencen a interpretar. Comencen de seguida a dir: “Aquí està havent-hi un problema”. Els demanem que li preguntin als seus avis com era la temperatura abans, quan nevava al poble o com són els estius i com eren. El concepte global abstracte és més difícil d’entendre, però amb deu anys van construint una imatge molt més àmplia d’un fenomen global i una mica més abstracte. Si parlem de canvi climàtic algú ho pot confondre amb el fet que faci més calor o que plogui, però parlem d’altres coses.
Creieu que aquest moviment tindrà recorregut o temeu que pugui ser una moda que es desinfli?
Crec que anirà a més perquè respon a una necessitat social. Estem davant d’un problema global i social. Greta Thunberg és un símbol, però hi ha molts interessos perquè es parli de Greta i no del que està passant. Crec que no és una moda, una moda és parlar d’altres coses. Quan parlem d’unes circumstàncies que ens estan afectant a nivell planetari no pot ser una moda. El nostre repte és ser capaços de canviar la sostenibilitat de l’escola des de l’escola i canviar els continguts relacionats amb la sostenibilitat ambiental a la nostra pràctica diària. Una moda és estudiar robòtica. Per què cal estudiar robòtica? Serem tots programadors? Nosaltres no parlem d’una assignatura, parlem de qüestions globals. Des de l’escola ajudarem al fet que els polítics prenguin mesures que no han pres. Parlem de l’esmentat: gestionar millor els centres educatius, reduir residus, que el vehicle privat no sigui l’element principal per portar als nens. Això no és el punt d’arribada, és el punt de partida. El que pot ser una moda és que hi hagi discursos que s’acostin més o menys a les idees climàtiques. El que no és cap moda és que necessitem que totes les persones entenguin que així no arribem enlloc i hem de fer alguna cosa.
Quanta part de responsabilitat tenim els individus en això? En certs sectors hi ha escepticisme amb la utilitat d’aquests moviments perquè la major part de la contaminació la produeixen organitzacions com les grans empreses o els exèrcits i no els individus.
Nosaltres diem que cada decisió personal compta. Un berenar amb un paper de plata menys fa molt pel planeta. Si es fa en 28.000 centres… Si aconseguim que els ajuntaments comencin a creure que a les escoles s’hi va caminant… Cada gest compta, i amb els nostres gestos demandem propostes polítiques. Encara que hi hagi una vaga simbòlica aquest divendres no es tracta de la vaga en si, demanem mesures efectives contra el canvi climàtic. Nosaltres no podem legislar sobre combustibles fòssils, clar, però estem cridant l’atenció sobre un problema. Com cada detall compta, comencem nosaltres i, a més, exigim als polítics i fem una crida social perquè hi hagi canvis. La vaga mundial del divendres 27 la fem més de 300 organitzacions, no som sols els professors. Fa falta una resposta individual i col·lectiva. Tinc la sensació que ben aviat les empreses i qualsevol organització hauran de plantejar-se un pla de sostenibilitat, com reduir i com tenir un menor impacte en el planeta.
Ha esmentat que l’educació ambiental va desaparèixer del currículum després de la LOGSE. Què va passar?
L’educació ambiental era un dels eixos de la LOGSE. Era transversal i es desenvolupava, en teoria, disseminat per les diferents àrees. Després de la LOGSE es va perdre. En els últims anys, també per la visió tan neoliberal de les lleis educatives, s’ha buscat quelcom més pragmàtic. Anem als estàndards d’aprenentatge i el que no es pot mesurar no existeix. L’educació ambiental té un component de valors molt important: de compromís, de cura, de coneixement… coses que no són avaluables. Si fas una plantació d’arbres amb els teus alumnes no s’avalua. Aquestes coses no mesurables no interessaven. L’educació ambiental ha d’estar a tots els àmbits de la societat, però a l’escola els docents hem d’assumir-ho. També li diem a la ministra que per fer educació ambiental necessitem formar-nos. El paper ho aguanta tot i si demà surt una llei que diu que l’educació ambiental és un eix bàsic del currículum, estarem igual si no ens hem format. No pretenem una assignatura específica, sinó que a totes les etapes la vessant ambiental estigui present, igual que no hi ha dubtes que tothom ha de saber anglès. Un alumne pot estar tota la vida al sistema educatiu sense tenir ni idea de l’impacte sobre els recursos del planeta, de reciclar, etc. I en un país sense recursos tan important és saber anglès com tenir nocions ambientals.
Us fa por que si entra un govern amb altres sensibilitats i interessos es rebaixi aquest interès del Ministeri?
Si de les urnes al novembre surt un Govern que no té a l’agenda el canvi climàtic ens és igual. Anirem a parlar amb ells i dir-los el mateix que al Govern en funcions: això no és un tema de moda i ens afecta a tots. Nosaltres continuarem reivindicant i fent coses a l’escola. Si no tenim el suport del Ministeri no serà el nostre problema. Serà el Ministeri el qui respondrà davant la societat del tipus d’escola que tenim i dels ciutadans que estem formant. És impossible que al S. XXI, quan abans-d’ahir es va dir a la cimera de Nova York que estem en una situació crítica, el partit que sigui digui que això no està a l’agenda. No ho és perquè ho digui Teachers, ho diuen els científics. Cal actuar. I la nostra manera d’actuar és des de l’educació. Ho diu l’ONU: l’educació és clau, per a canviar hàbits hem d’educar.
Greta Thunberg ha rebut certes crítiques, potser no tant ella personalment com el fet que una adolescent de 16 anys està sent el rostre visible d’aquesta protesta. Quina opinió li mereix la situació? És adequat que ho sigui?
Que sigui una adolescent la que posa cara i lidera un moviment global indica que altres organitzacions i els polítics no estan actuant correctament. Que vinguin adolescents i ens diguin als grans que els estem negant el futur ens ha de fer pensar. Si jo sóc negacionista del canvi climàtic puc buscar arestes i criticar que hagi vingut en un vaixell que ha pagat no sé qui. Són arguments tangencials per negar el problema major i no abordar-lo. La realitat és que el canvi climàtic no és actual. Al Gore en va alertar d’una altra manera i l’efecte va ser cap. Els menors són conscients que això va malament. Ens diuen que els robem el futur i que també tenen dret a això. Em sembla vergonyós que hi hagi gent que parli de forma despectiva de Greta per tenir Asperger o criticant que no estigui anant a classe. Estem matant al missatger, però el problema està aquí. I respectem i donem suport que a algú de fora de l’estatus, una noia adolescent de Suècia, sigui conscient de la problemàtica mundial i faci que la gent vulgui moure’s. Ens queixem que la joventut no es mogui, perquè aquí estan. M’agrada que algú jove estigui portant la bandera del moviment. Nosaltres només estem recollint el guant.
