José Manuel Rodríguez i Borja de Madaria són els caps visibles d’un equip de gairebé dues desenes de persones que han participat en l’elaboració del II Informe Mapa Escolar de la ciutat de València, un ambiciós projecte de l’Ajuntament de la ciutat i la Universitat de València que ha posat dades i ciència al que molts ja sabien a la capital valenciana: que hi ha “una escola per a rics i una altra per a pobres” i que les decisions polítiques, principalment de 25 anys de governs del PP, han afavorit sistemàticament l’escola concertada i, més concretament, la concertada religiosa, la qual s’ha dedicat, expliquen aquests investigadors, a mantenir i reforçar el seu statu quo. El treball els ha sortit car, segons comenten. Des del mateix moment en què es va signar el conveni, tot el grup, i especialment Rodríguez en la seva qualitat d’investigador principal, han sofert una persecució mediàtica afavorida per una denúncia judicial d’un assessor del PP i atiada pels mitjans afins a la dreta valenciana.
Quines són les principals conclusions de l’estudi?
José Manuel Rodríguez. En el primer informe vam fer un primer treball de recerca que ens va permetre caracteritzar socioeconòmicament les zones de la ciutat i situar els centres educatius. En aquesta primera aproximació ja comencem a observar que el model de planificació adequat per a la ciutat, el que menys efectes podia tenir en termes de segregació escolar, no passava per una vinculació al districte únic, que en algun moment era l’opció que s’havia proposat. És una qüestió complexa amb diverses variables en joc. Comencem a estudiar els models de planificació que podíem proposar. Ja amb aquelles primeres dades comencem a veure que la fórmula de districtes escolars, amb alguns elements més, era la fórmula adequada. Comencem a veure clar en aquesta recerca que el districte únic és un element, com a política, que contribueix a la segregació. En el segon informe vam poder sistematitzar més aquest treball a partir de les dades obtingudes i plantegem les nostres propostes.
Que són…?
JMR. Plantegem tres grans grups d’intervencions. La primera és per promoure una informació transparent en el sistema educatiu, més i millors dades per a la planificació educativa. Assenyalàvem una realitat que no per òbvia és menys greu: no hi ha dades per la planificació de les polítiques educatives. L’administració no les produeix. A més, les que sí que produeix no estan a l’abast dels investigadors o de la societat. Hi ha una opacitat tremenda. La Conselleria encara, tres anys després, no ens han donat algunes de les dades que li hem sol·licitat. Encara sort que l’oficina d’Estadística de l’Ajuntament sí que ha col·laborat. Aquesta opacitat sembla lògica venint de 25 anys del PP, però posa en risc la possibilitat de planificar polítiques públiques informades. El segon gran grup d’intervencions té a veure amb la promoció de l’equitat en la planificació educativa, amb permetre un mapa escolar més equilibrat. Per planificar aquesta oferta proposàvem mesures com eliminar el conflicte per la confusió entre zonificació i proximificació, implementar una bona política de reserva de places per alumnes amb necessitat de suport educatiu, garantir des de l’administració pública que els alumnes tinguin les mateixes opcions d’entrar a un centre o un altre segons l’equitat educativa o revisar l’adscripció a centres d’infantil i primària a secundària amb criteris que promoguin l’heterogeneïtat social de l’alumnat, entre altres.
L’últim gran bloc de propostes són intervencions per promoure l’equitat en els processos de demanda i admissió per promoure els recursos en els centres; millorar els canals d’acompanyament a les famílies en els processos d’escolarització o modificar els criteris de renda de la unitat familiar i de proximitat mitjançant l’anàlisi de la distància real al centre educatiu. Són tota una sèrie de propostes que bàsicament buscarien pal·liar i revertir, en la mesura que sigui possible, els processos de segregació escolar que havíem anat detectant a la ciutat.
També hi ha tot un treball de recerca qualitativa que ens ha permès entendre com la imatge de l’educació pública s’ha anat deteriorant al llarg d’aquests 25 anys, com s’han produït dinàmiques de distinció entre els diversos grups socials de la ciutat. S’han intentat obtenir en l’elecció educativa els màxims avantatges, i aquestes dinàmiques han anat acompanyades de processos d’expulsió del diferent, de diferenciació dels altres, de trencar els processos d’equitat educativa. Els principals beneficiaris d’aquest procés de desmantellament han estat els col·legis concertats que han anat, en paral·lel, seleccionant el seu alumnat.
Borja de Madaria. Tots aquests anys, les administracions (25 anys del PP) s’han centrat en polítiques educatives per satisfer la demanda. Aquesta és de diversos tipus: una més activa que reclama accions polítiques i una altra, menys activa, que es conforma amb el que pot. Hi ha unes famílies que s’han dedicat a demandar la llibertat d’elecció i les polítiques han anat en aquest sentit. Així, s’ha creat una xarxa escolar segmentada, on el prestigi l’ha tingut la concertada i l’oferta pública s’ha entès socialment com a assistencial, amb més presència a les zones perifèriques. Hi ha hagut una escola per rics i una altra per pobres, i la gent ho percebia molt clarament. Analitzant les dades es veuen grans diferències, desequilibris entre els districtes, entre els diferents titulars i diferències, també dins de les mateixes titularitats. Amb totes aquestes dades, de manera més desagregada al principi per districtes, però després amb dades específiques centre a centre, hem pogut comprovar com aquests desequilibris estan manifestant situacions de desigualtat, d’escolarització molt diversa de determinats perfils socials en certs centres.
Llavors València ha capgirat la situació teòrica i ha fet de l’escola pública una subsidiària de la concertada?
BM. L’escola pública sempre ha estat subsidiària de la concertada. Tradicionalment, encara que sigui amb informació puntual, la majoria de l’escola a València ha estat concertada o privada. Avui el 60% de l’oferta és concertada i el 40% és pública, proporció que és inalterada durant la democràcia i, en alguns casos, és similar a la que hi havia durant el franquisme. Parlem de la ciutat, els números de la Comunitat són els contraris. A la fi dels 80 es va fer un esforç per incrementar l’escola pública, però el sistema públic mai ha estat capaç d’escolaritzar ni a la meitat de la població.
El Govern actual porta ja més de quatre anys. En Educació és poc temps, però ja va sent alguna cosa. Està fent prou per revertir la situació?
BM. Fan veure que estan per aquesta labor, fan esment que estan per l’escola pública i hi ha determinades accions que resulten mediàtiques i transmeten aquesta imatge, però promoure l’escola pública és una qüestió complexa que depèn de moltes coses i es veurà a llarg termini. De moment no hi ha hagut grans variacions. Sí que és veritat que després de molts anys d’abandó de l’escola pública s’estan fent actuacions de millora en els centres i s’han licitat dos públics després d’anys sense fer-ho. Hi ha una voluntat potser tímida de fer-ho, però no sé si ha tingut grans efectes.
JMR. Crec que la qüestió és el punt de partida. És un punt en el qual durant 25 anys de Govern del PP es desmantella i deteriora progressivament la xarxa d’escoles públiques. Al mateix temps, es produïa una imatge de deteriorament de l’escola pública que es transmetia pels seus mitjans de comunicació afins mentre promocionaven l’escola concertada. Els centres de barracons són un espot publicitari que el Govern utilitza per promocionar l’escola concertada, per això els mantenia. El PP es finança durant aquests anys mitjançant la construcció d’escoles, hi ha un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre el presumpte repartiment de comissions de l’empresa pública dedicada a promocionar concerts. Amb el canvi de govern es comença a obrir la possibilitat de fer un altre tipus de polítiques. S’obre un tímid espai per a, almenys, objectivar aquesta situació i tractar de revertir les seves conseqüències més nefastes, que bàsicament és que s’ha contribuït a mantenir la desigualtat educativa amb diners públics. Hi ha polítiques del Govern valencià que treballen en aquesta direcció, però creiem que encara són massa tímides, com la por d’enfrontar-se a determinades institucions religioses o el paper de la Inspecció.
Dieu en l’informe que el 43% dels centres concertats no compleixen els requisits mínims que imposa la legislació. A quina mena d’infraccions us referiu?
BM. Aquesta anàlisi es va fer de manera molt simple. Aquesta dada reflecteix aquells centres la superfície d’espais lliures dels quals no compleix amb els mínims establerts o no té unes instal·lacions que compleixin els requisits que imposa la Conselleria. Molts centres tenen grans mancances en patis de joc. Hi ha molta diversitat a l’escola concertada. Hi ha centres religiosos amb unes instal·lacions magnífiques en barris de la burgesia. També uns altres, normalment d’iniciativa laica però també alguns religiosos, que sobretot no tenen les dotacions de patis o espais de jocs necessaris. També solen tenir instal·lacions més sobrecarregades, encara que això entra en les recomanacions.
Llavors, hi ha un benefici dual per als centres religiosos, fins i tot dins de l’espai concertat?
BM. No crec que vagi tant per aquí. El que s’ha fet és consolidar unes infraestructures que ja estaven des de principis de la democràcia. A la perifèria hi havia una mica de tot i aquestes acadèmies normalment escolaritzaven immigrants, etc. A la perifèria s’ha fet un esforç per construir centres públics, mentre el centre de la ciutat es considerava cobert per aquests centres de bones instal·lacions i no s’ha fet tant per incrementar l’oferta pública. En general, s’ha afavorit l’statu quo que hi havia.
JMR. Sí que trobem tipologies diverses de concertada. La religiosa té una gamma alta dedicada a la reproducció de les elits i la burgesia valenciana, sostingut tot amb diners públics. Aquesta xarxa ha anat creixent i ha tingut tots els beneficis per seleccionar als seus estudiants i reproduir-se sense dificultat. Aquesta xarxa s’ha mantingut impecable. Aquí cal ficar les escoles religioses de l’Opus Dei, que segreguen per sexe. Serien aquells centres dedicats a salvar cossos i carteres. Després hi hauria una gamma baixa de la concertada religiosa, dedicada més a salvar les ànimes i els cossos, amb altres objectius pastorals. Econòmicament no s’han beneficiat tant del procés, està dirigida a un altre públic i actuaria com a complementària de la primera. Dins dels concertats laics també hi ha una doble divisió. Tenim l’evolució de les antigues acadèmies franquistes, que serien l’alternativa per les classes mitjanes treballadores i volen una millor inversió per l’educació dels seus fills. També s’han beneficiat d’aquest procés. Finalment està l’escola vinculada als Moviments de Renovació Pedagògica, amb certa presència a la ciutat i la proposta de la qual seria de negoci també, però vinculada a altres tipus de projectes educatius ciutadans i democràtics. Els majors beneficiaris del procés han estat els concertats de gamma alta, que han pogut educar als seus fills amb fons públics i dedicar aquest estalvi de la seva despesa a seguir incorporant-los beneficis educatius amb activitats extraescolars que els permetessin distingir-se dels altres i col·locar-se en un espai millor. Tot això sempre buscant l’homogeneïtat, que ells estiguessin junts i els diferents no estiguessin en aquests col·legis.
També heu observat que existeix segregació per nacionalitats.
BM. Les dades de València no són molt diferent d’altres llocs. El que indiquen és que la població estrangera està molt segregada a València, es concentra a l’escola pública, com a la resta d’Espanya. Però no sols es concentra de manera desigual entre pública i concertada, també a determinats districtes de la ciutat. València no té un percentatge alt d’estrangers (12% de població total i 10% en els centres) ni la població estrangera en general molt segregada. Hi ha determinats districtes amb menys de l’1% i amb cap estranger en els concertats i estan tots a centres públics. L’alumnat estranger es concentra de manera general a l’escola pública, excepte a dos districtes. En aquests ocorre que hi ha un únic centre que per les raons que sigui s’ha especialitzat a escolaritzar població estrangera, amb dades que podríem denominar gueto, amb fins al 40% d’estrangers. Però són casos molt concrets, hi ha tres a tota la ciutat. El normal és que la concertada escolaritzi molt per sota de la meitat del que li correspondria.
Canviem de terç. Parleu-me de les conseqüències que ha tingut l’informe per vosaltres, amb un procés judicial inclòs. Què ha passat?
JMR. La recerca té un disseny que persegueix democratitzar el coneixement d’alguna forma. La idea que anima el disseny en tres parts (recerca, formació i transferència de resultats) és el d’una universitat pública compromesa amb la societat i la transferència de resultats per reflexionar i debatre sobre ells, que orientin les polítiques públiques i es traslladi als professionals. Aquest model, que seria del S. XXI, és contestat immediatament per un altre absolutament autoritari i repressiu que seria més propi del segle passat. Res més fer-se pública la signatura del conveni-subvenció per part de la Universitat de València (UV) i l’Ajuntament, l’únic regidor del PP que llavors no estava sent investigat denúncia el conveni sota l’argument que la regidora de València en Comú li ha donat 100.000 euros a un company de partit (que seria jo). Tracten des del primer moment d’impedir que s’objectivi la realitat educativa a la ciutat de València. Cal assenyalar que la UV té signats 1.300 convenis d’aquestes característiques amb institucions públiques. El conveni-subvenció es caracteritza perquè les investigadores que treballen en aquest projecte no tenen retribució afegida (en la nostra condició de funcionaris ja ens paga la universitat) i es caracteritza per ser un model de transferència de coneixement a la societat. Des del moment que se signa el conveni, el periòdic regional Las Províncias recull la denúncia d’aquest regidor, la porta a primera pàgina i el planteja com un cas de corrupció. Aquest és el punt d’arrencada de la persecució. Va ser el 2017. Un any després, Luis Salóm, exasesor de Rita Barberá, que ja ha realitzat 17 denúncies a institucions, presenta una denúncia amb aquests mateixos arguments. A partir d’aquí es produeix una intensa persecució mediàtica per aquest diari d’extrema dreta valencià, que és el portaveu de la concertada religiosa i de les elits de la ciutat, que es tradueix en 25 notícies. Quan es produeix la denúncia sóc imputat. Las Províncias retoca les informacions, afegeix la meva foto. Estan fent un procés de criminalització, assenyalament i recerca. L’equip de recerca està compost de 16 professors de la UV exclusivament, amb un nucli de 5-6 investigadors principals. Las Províncias deixa això de banda i es dirigeix a la condició de podemita de l’investigador principal (jo), donant a entendre que m’he beneficiat del procés, que és un cas més de corrupció com tots els anteriorment ocorreguts a València. És una campanya sistemàtica, fins a setembre d’aquest mateix any, que busca criminalitzar i detenir el procés de recerca. L’única manera de determinats sectors socials de mantenir els seus privilegis, en aquest cas el negoci educatiu, passa per jugar d’aquesta manera, per perseguir el conveni, per tractar de detenir i defensar els seus privilegis en el camp educatiu.
En quin punt està la denúncia que us van posar?
En la fase d’instrucció. Els dos arguments de la denúncia són prevaricació i malversació de cabals públics. Respecte al primer, tenim un informe que conclou l’absolut disbarat que suposa denunciar aquest conveni-subvenció, una fórmula potenciada dins la jurisdicció dels ajuntaments i la UV. Pel que fa a la malversació de cabals, se sustenta en què se suposa que aquests convenis no poden sufragar despeses corrents. A partir d’aquesta característica del conveni, Las Províncias torna a manipular la informació i presenta la compra d’aquests béns inventarials com a irregular i que no forma part del conveni-subvenció. El conveni-subvenció té una part subvencionable directament amb la qual contractem investigadors, a les empreses col·laboradores, paguem als nostres estudiants. I té una altra part en la qual a cadascuna de les tres anualitats se li assignen 7.500 euros, que és el que la universitat rep a canvi de les hores de dedicació del seu professorat funcionari. Amb aquests 7.500 euros, la UV, que podia dedicar-ho al que volgués, decideix subvencionar aquelles despeses que té l’equip de recerca. En la mala interpretació deliberada d’això, se sosté la malversació de cabals públics. La UV i l’Ajuntament han justificat que cap d’aquestes despeses està en la categoria de despeses no subvencionables.
Però la persecució mediàtica s’ha presentat d’aquesta manera, fins al punt de donar a entendre que l’investigador podemita es lucra amb la recerca, que aquests 7.500 euros els rebia l’investigador principal. Aquesta ha estat l’estratègia de criminalització sistemàtica. Aquest tipus d’informacions no sols contribueixen a mantenir els privilegis d’un determinat tipus d’educació concertada religiosa en la ciutat de València, sinó que suposa una amenaça per les societats democràtiques i el seu dret a una informació veraç.
