El conseller d’Educació s’ha desplaçat aquesta tarda a la seu de la Fundació Ferrer i Guàrdia per reivindicar els principis pedagògics del fundador de l’Escola Moderna, entre els quals i primordialment la laïcitat i aconfessionalitat de l’escola pública. En la seva opinió, i en la dels dos ponents que l’han precedit (el president de la fundació, Joan-Francesc Pont i l’exdiputat David Fernàndez), l’ensenyament de la religió catòlica a l’escola pública és una anomalia heretada del Concordat signat entre l’Estat espanyol i el Vaticà a finals dels anys setanta. Bargalló, doncs, ha proposat la seva substitució per una assignatura a la qual no ha volgut posar nom, però que estudiaria “la cultura i el fet religiós i moral”.
Ara per ara, però, el currículum que sorgeix de la LOMCE imposa l’ensenyament de la religió, i per tant, ha dit el conseller, a partir del curs 2020/21 el Departament oferirà la possibilitat que aquesta religió sigui la islàmica, evangelista o jueva (tres confessions que tenen un conveni de col·laboració amb el Departament d’Educació), “o qualsevol altra”, sempre que es donin dues condicions: que hi hagi una demanda suficient i la disponibilitat del professorat. Aquesta no és la solució òptima, ha admès, però “hem de posar totes les confessions en igualtat de condicions”, ha dit el conseller.
De totes les comunitats religioses amb les que s’ha parlat, amb qui s’ha avançat més amb les converses és la comunitat islàmica de Catalunya, per la qual cosa el curs vinent ja es podrà fer “un pilotatge”. “Hem de veure de quina manera incorporem l’aprenentatge de l’islam a l’escola”, ha comentat.
“L’escola del segle XXI ha de tenir la laïcitat com a fonament i ha de fer de l’aconfessionalitat un valor”, però a la vegada “estem obligats a cenyir-nos a allò que diuen les directrius del currículum de la LOMCE i que obliga el desplegament del BOE”, ha explicat el conseller. Per Bargalló, doncs, sortir d’aquesta contradicció només es pot fer per tres vies: un canvi normatiu del currículum, “l’establiment d’una República catalana amb un sistema educatiu basat en els valors humanístics, de respecte a totes les creences”, o “aconseguir un consens social al nostre país, de comú acord amb els representats de les grans confessions religioses” que permetés establir un marc propi en el qual la formació en cultura i fet religió suplís l’ensenyament confessional. No ha amagat que totes tres possibilitats són remotes (en el cas de la tercera ho ha intentat “fins ara sense gaire èxit), per la qual cosa l’alternativa, ara per ara, és l’obertura de l’escola pública a l’ensenyament de la resta de religions.
“La confessionalitat a l’aula és un altre element de segregació que s’exerceix en l’àmbit curricular i lectiu”, ha dit el conseller, el qual a la vegada ha admès que molts professors de religió, tant de l’escola pública com de la concertada, i fins i tot de la concertada cristiana, imparteixen l’assignatura de religió no com a dogma o doctrina sinó com a fet històric i cultural. “El coneixement de les religions és clau per entendre la societat que ens envolta i hi ha força mestres que ja ho fan, ara el que cal és normativitzar-ho”, és a dir, que la norma garanteixi la llibertat de creences a través d’aquesta substitució d’assignatures que proposa.
Durant el torn de paraules, un mestre del sindicat de docents de religió AMRC li ha confirmat que, efectivament, molts d’ells donen el que en diuen “religió per a tots” i li ha preguntat qui impartirà aquesta nova assignatura. El conseller ha contestat que ho podrien fer diversos perfils professionals que ja hi ha al sistema, i també els actuals mestres de religió, “si bé haurien de deixar d’estar triats per qualsevol jerarquia aliena al sistema educatiu”.
