Catalunya va patir el 2019 un fort increment de l’abandonament escolar, que ha passat del 17% fins al 19%, segons les dades facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest és el primer cop que augmenta la taxa d’abandonament a Catalunya des del 2013. Tret d’aquell exercici, el percentatge de joves que deixen els estudis abans de la seva finalització ha baixat de manera constant des del punt més alt, que es va donar el 2008.
Les estadístiques oficials mostren també que l’impacte de l’abandonament escolar és diferent en nois i en noies. En el primer cas va passar de representar un 21,7% el 2018 i es va enfilar fins al 24,7% el 2019. En les dones va passar del 12,5% de 2018 fins al 13% l’any passat.
Si es fa una correlació entre la situació econòmica del país i l’abandonament prematur dels estudis es constata que quan l’economia creix el nombre de noies i nois que deixen la seva formació i van al mercat laboral. Això es veu amb el repunt experimentat l’any 2007, en plena eufòria econòmica, quan molts joves deixaven els estudis per entrar a treballar, especialment a la construcció, que demanava mà d’obra amb urgència. Després, el 2011, es produeix una altra recuperació temporal de l’activitat i torna a pujar la sortida de joves dels estudis reglats. I la de l’any passat és la tercera situació que es pot vincular amb la petita recuperació econòmica que s’ha donat a Catalunya i a Espanya. Cal dir que mentrestant les quotes d’abandonament escolar han anat baixant any rere any.
La dada d’abandonament escolar prematur ha estat comunicada per CCOO al Govern de Catalunya en una reunió amb el vicepresident Pere Aragonès, que en va prendre nota, segons fonts sindicals.
Consultat el Departament d’Educació, considera que l’abandonament no està vinculat amb una sola causa. Posa l’exemple que fins i tot pot tenir el seu origen en l’inici de la formació: “Pot incidir l’etapa d’educació infantil, el 0-3. Una etapa d’educació infantil rica fa molt, amb estímuls socioculturals… Una família amb risc de marginació, al costat d’una família que pot fer als nanos activitats pròpies de la seva edat, segons alguns estudis, pot suposar una diferència de 6.000 hores de currículum”, explica una portaveu.
Sobre la relació entre la millora econòmica i la sortida prematura dels joves de l’època formativa, el Departament indica que “l’època del boom econòmic va portar elements molt pertorbadors, en algunes zones i en moments l’eufòria econòmica als joves se’ls feia una oferta indigna que els enlluernava amb un petit sou i deixaven de fer estudis postobligatoris perquè veien el sou, la moto, el curt termini i no veien que darrera d’això no hi havia res”.
Tanmateix, la Generalitat relativitza la situació perquè considera que l’evolució en el temps ha estat positiva. En aquest sentit afirma que “ara estem en un 19% d’abandonament, però hem millorat molt perquè partíem de més d’un 33%. Estàvem molt malament”, assegura.
Com a valoració global, Educació creu que, tot i l’evolució de l’any passat, “cada vegada la societat és més conscient que els llocs de treball són més qualificats, més exigents, necessiten una formació constant i això ho donen el estudis postobligatoris”.
Els més pobres abandonen més
Per la seva banda, Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya, constata que “l’abandonament escolar prematur afecta més a les persones d’origen estranger i a aquelles que tenen les mares (42,1%) o pares (39,5%) amb un baix nivell d’estudis. És, de fet, un dels principals mecanismes de reproducció de l’estatus socioeconòmic, ja que suposar una probabilitat d’abandonament escolar prematur deu cops superior en la cinquena part de la població (quintil) més pobre, respecte al quintil més ric”.
Bellera ha estudiat com afecta territorialment l’abandonament escolar prematur. En aquest sentit afirma que té un impacte especial en comunitats amb força estacionalitat, com Balears, Múrcia, però també a Catalunya, i afecta menys en aquells indrets que, com Euskadi o Cantàbria, tenen economies menys exposades a la temporalitat, i que dediquen més recursos públics a l’educació.
El Departament d’Educació fa altres consideracions des del punt de vista pedagògic. En aquest sentit, afirma que “als centres hem fet una bona feina, hem d’anar cap a una atenció personalitzada, no tant rígida ni academicista, perquè sinó hi ha alumnes que es despengen perquè no hi ha connexió amb els seus interessos vitals. Per això hi ha formes noves de treball, més per competències, menys academicistes i amb una perspectiva més oberta del currículum. Que se centren més en allò que fan bé que no pas en el que els manca, perquè, si no, els enfonsem i no tenen estímuls per progressar. Potser el jove no té una visió acadèmica però sí més habilitats manuals, o artístiques, i per això hem de personalitzar. Cal millorar en la tutoria”, assegura.
Per la seva banda, Rosa Villaró, delegada de Formació Professional de CCOO de Catalunya, té opinions diferents sobre els motius de l’abandonament. En aquest sentit, considera que la tènue bonança econòmica no seria la principal motivació a l’hora de penjar els estudis. “Ni que la situació econòmica fos negativa jo crec que es continuaria produint”, assegura.
Ràtios altes i menor orientació
Per Villaró cal buscar altres raons en el fet que els estudiants no acabin els seus cicles formatius. Un dels motius pot ser les altes ràtios que es donen a l’ensenyament mitjà i el batxillerat, mentre que a l’inici de la formació hi ha una davallada en el nombre d’alumnes per aula. “Quan les ràtios són de 30, 35 0 40 alumnes per classe no hi ha manera de proporcionar una orientació acadèmica adient”, reconeix Villaró. També és difícil fer formació d’acompanyament. Tot plegat explica que en aquests segments es doni un nivell alt d’abandonament.
Sobre el fet que hi hagi una resposta diferent segons el gènere dels alumnes, Villaró assegura que “contràriament al que es podria pensar, els cicles formatius estan, en els seus continguts, molt masculinitzats i això també facilita que siguin els nois els que quan reben una oferta de feina marxin”, diu.
Transició complicada
El Departament d’Educació també considera que per als alumnes és complicada la transició de la primària a la secundària, la dinàmica i el plantejament són diferents. Els que arrosseguen dèficits o tenen poc suport familiar es troben perduts i de vegades s’ajunten entre ells i són elements disruptius. També influeixen les expectatives de les famílies i l’estímul i expectatives dels docents.
Sobre els punts difícils en la formació de noies i nois, mentre la Formació professional de grau superior sempre ha tingut prestigi, la més delicada és la de grau mitjà. Així passa que “hi ha joves que van al grau mitjà a fer un cicle, veuen que és més complicat del que imaginaven i abandonen”.
Finalment, Educació té detectats tres punts a millorar, segons admeten. Un és el salt de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) al Batxillerat, “que és molt traumàtic”. En aquest sentit admeten que el sistema està pensat per a la franja mitjana dels estudiants, cosa que deixa fora del focus els dos extrems; la franja baixa i les altes capacitats. També incideixen en l’abandonament prematur la repetició de cursos i la segregació escolar. En un i altre casos es detecta desànim entre els alumnes, cosa que pot desembocar deixar els estudis sense acabar el seu cicle natural.
