Us animem a utilitzar aquest espai per compartir les vostres sensacions, els vostres neguits, les vostres idees per passar aquests dies, el que penseu que es pot fer (o el que no es pot fer) per aprofitar el temps. Us demanem que ens envieu a redaccio@diarieducacio.cat un text breu, d’un paràgraf aproximadament, amb la paraula ‘bústia’ a l’assumpte. També ens podeu enviar alguna imatge i valorarem si es pot penjar. I us demanem que us identifiqueu amb nom i cognom i centre on treballeu (o com a mínim si sou d’infantil, primària, secundària, FP, universitat, etc). Anirem introduint totes les reflexions que ens arribin. Si voleu, també es poden usar els comentaris, que com sabeu poden ser anònims (però respectuosos), i en tot cas no els situarem a la part central del text.
Comencem aquesta bústia preguntant a dues mestres d’Igualada com ho porten. Les hem anat a buscar perquè es troben a la nostra zona zero. La resta de testimonis esperem que ens arribin a partir de la col·laboració de totes i tots.
2 d’abril
Marta Perxachs, mestra
Durant el curs, com a docents, intentem atendre tots els alumnes de la mateixa forma. La idea és que ens hem de mostrar objectius amb tots. Però és ben cert, que en alguns casos, fem més grans esforços per portar a terme la nostra tasca docent. Com bé sabem, cada cas és particular i la nostra feina va molt més enllà de posar notes numèriques. Hi ha alumnes que necessiten un pla d’estudis molt individualitzat i, per tant, que necessiten un seguiment constant. Hem de tenir present la motxilla que porta cada alumne a la seva esquena i, que en molts casos, és molt difícil de trajinar.
En aquestes situacions, com la que estem vivint a dia d’avui, en la qual el teletreball ha pujat uns quants esglaons en el nostre dia a dia, què podem fer per no perdre aquests alumnes? Dins el nucli pedagògic, la tecnologia pot redefinir els que segueixen el ritme i aprenen (per exemple, connectant aquells que altrament estarien del tot desconnectats). Els recursos per a l’aprenentatge poden, és clar, transformar-se i passar a ser digitals. La tecnologia pot redefinir la mateixa noció d’un “espai d’aprenentatge” incloent entorns d’aprenentatge virtuals. Però i aquells que a casa pateixen una situació desfavorida? I els que no tenen connexió a Internet? O els que tenen un entorn molt poc preparat per assimilar aquest canvi? O simplement, aquells que abans ja “passaven” d’estudiar i nosaltres, els docents, intentàvem que, almenys, es traiessin el graduat? Què fem amb ells, ara? Estem perdent els desconnectats.
21 de març
Elisabet Abeyà, mestra
Com pas aquests dies? A casa, com tanta gent! Com que som gran i estic jubilada no se’m fa molt estrany ja que molts altres dies m’estic a casa, però ara és diferent. Per què? Els tres adults de la família estam tots junts tot el dia, parlam més i aprofitam el temps sobretot per posar ordre i reorganitzar alguns espais. Als matins el silenci és espectacular. Només se senten els ocells però cap vestigi de persona humana. Enyor aquells “bon dia, bon dia” i el renou de passes al carrer. Faig una repassada als diaris digitals i a vegades em ve plorera quan veig que creix el nombre de morts i d’afectats, que els metges i infermers fan tot el que poden i més, que molta gent del meu entorn perd la feina i que el poder de l’estat bada i ens enfonsa. Als horabaixes la meva veïnada surt a la finestra i em saluda. Xerram una estoneta. Més tard els veïns músics s’enfilen cadascú a la seva teulada o terrat i durant mitja horeta, ara l’un ara l’altre, interpreten tonades populars amb les xeremies, tamborinos i flabiols. Tots ho agraïm ja que ens demostren que la vida humana encara no s’ha acabat. Fa molts de dies que no veig els nins i nines del meu carrer. Sé que alguns fan dibuixos i els pengen a les seves finestres i balcons. Supòs que juguen i miren la tele, uns amb més sort que d’altres segons les circumstàncies familiars. Pens en tots ells, sobretot en els que tenen característiques peculiars que em fan suposar que se’ls deu fer més difícil el confinament. I també pens en el món tan complicat que estam deixant a les següents generacions i desitj que siguin capaces de col·laborar generosament per fer front als grans reptes ecològics i socials que tenen al davant. Sens dubte el món educatiu té molta feina a fer.
14 de març
Jaume Cela, mestre jubilat
Si no fos perquè estic jubilat, tot i que faig treball voluntari a l’escola, recomanaria que aprofitéssiu aquestes dies per:
– jugar amb la família als jocs d’abans. al parxís, domino, l’oca, l’escala, les dames…
– endreçar aquell armari… perquè sempre hi ha un armari per endreçar.
– escriure un diari sobre la singularitat d’aquests dies.
– veure o escoltar amb la família programes divulgatius sobre el coronavirus i crear conversa al voltant d’aquest tema.
– llegir aquell llibre que se’ns resisteix per manca de temps.
– escoltar música o pintar un mural.
– fer cada dia a la mateixa hora una fotografia del mateix lloc -per exemple, un espai del carrer que veig des de la finestra- i observar els canvis de llum, d’elements que hi apareixen… com fa el personatge d’aquella pel·lícula que ara no recordo el nom.
– pensar en aquell noi o aquella noia que m’agrada
– somiar amb els ulls oberts.
– badar, mirar una estona una paret en blanc…
I si seguiu les instruccions oficials fil per randa i no veieu els avis i les àvies enregistreu missatges dient-los que els enyoreu molt, que els estimeu encara més, que teniu ganes de menjar macarrons fets per ells, que vigilin i no es deixin les dents fora del got quan vagin a dormir, que si tenen temps que els cusin aquells mitjons tan vells… i, sobretot, recordar-los que quan es retrobin es faran tots els petons i abraçades pendents i que seuran davant seu per tornar a escoltar tot allò de la guerra.
13 de març
Núria Ramon, directora de l’Escola Gabriel Castellà (Igualada)
Ara mateix Igualada està paint la situació de confinament, prou feina tenim per entendre que ens hem de quedar a casa. La gent està molt amoïnada sobre el temps que haurà de durar això, o sigui que hem d’anar pas a pas.
De tota manera, ens comuniquem cada dia amb les famílies a través de la plataforma bynapp. Les tutores envien missatges als grups informant sobre la situació i donant alguns consells. Per exemple, ahir vam recomanar a tots els grups de l’escola que miressin l’informatiu Info K. També els hem recomanat que mirin al Super 3 els dibuixos dels Germans Kratt, perquè tenen un contingut molt bo de flora i fauna, i a més que mirin dibuixos en català sempre els pot aportar alguna cosa. Però, bé, encara ho estem paint tot, i dilluns veurem quines indicacions més podem donar.
I com a mare, avui amb els meus fills ja hem parlat que durant dues hores farem lectura, algun joc d’internet i alguna manualitat.
Natàlia Llorente, directora de l’Escola Pia d’Igualada
Des de l’escola, abans que es decretés el confinament ja havíem previst amb l’equip directiu com treballaríem en el cas del tancament d’escoles. Per tant, dimecres al vespre vam rebre la notícia i dijous al matí ja ens vam reunir a primera hora per organitzar la feina amb cada curs, des de La Llar i fins a batxillerat i FP. Després d’assumir la notícia del confinament, els equips docents s’estan coordinant a través del correu i de videoconferències.
Avui ja hem enviat a l’alumnat i a les seves famílies tasques per realitzar durant la propera setmana. Els docents estarem a disposició per anar resolent els dubtes de les activitats via email, en algun cas es faran trucades per videoconferència amb l’alumnat de cursos superiors o altres accions més creatives aprofitant la tecnologia. També hem tingut en compte la casuística de cada alumne per preveure la disponibilitat de treballar amb wifi o ordinador des de casa. Pel que fa al Personal d’Administració i Serveis, continua treballant de manera telemàtica i estem atenent els dubtes generals de les famílies a través del telèfon de l’escola i del correu electrònic. Per a secundària i batxillerat, utilitzarem la plataforma educativa de l’escola per anar fent seguiment i donar feedback a l’alumnat de les tasques entregades. Volem acompanyar a l’alumnat i les seves famílies el millor possible.
Tomàs Camacho Molina, Institut Sòl de Riu d’Alcanar
Aquest matí m’he posat en contacte amb les classes que tenia i els encomanat la faena i els he explicat com i on me l’han fet arribar. He resolt alguns correus electrònics relacionats amb la faena: peticions de tutors, direcció, etc… Per a la tarda, tinc previst passar les notes de 2n de Bat. a l’aplicatiu corresponent.
RSP (institut de barri desfavorit de Santa Coloma de Gramenet)
Ahir a les 13:30 aproximadament, em va arribar per whatsapp la noticia sobre el tancament d’escoles, abans que ho comuniqués Bargalló oficialment. A les 14:40 vam tancar portes, deduint ja que divendres tampoc obriríem. No vam rebre un comunicat oficial a temps, no vam poder avisar l’alumnat ni les families de res. Òbviament, tampoc vam tenir marge de temps per posar deures de cap tipus. Després, sentim que a la TV el conseller diu de no crear tasques telemàtiques ni classes, perquè seria injust per a families sense internet ni pc (cert). No obstant, avui ens envien el document oficial on no es parla de si hem de ficar feines a l’alumnat. Així que, si no tingués TV, probablement ja hagués enviat alguna tasca, ni que sigui una d’ampliació fora del tema que estem donant a classe, vist que les paraules se les emporta el vent i els documents no especifiquen. Els/les companys/es diuen que segueixi el sentit comú, i acte seguit cadascú mostra una opinió totalment diferent del què seria “sentit comú”. Això és el que passa quan es fa una mala gestió en moments així, des de “dalt”. I al final, aquesta “bretxa digital” injusta s’evita, però sabem perfectament quines families estaran a ajudant als fills, fent-los repassar, fent quelcom, i quines no. Perquè, en la meva opinió, són les families sense recursos (pc, wifi) , les mateixes que no es podran permetre restar a casa uns dies amb fills/es, ni pagar una cangur. Per tant, la injustícia no s’haurà evitat, per molt que ho diguin. Tot plegat, podrien haver-ho evitat avisant amb una mica més de marge, estant ja organitzats perquè ja es preveia una cosa així (vista la situació a Madrid).
Jo optaré per no posar tasques, perquè al final he deduït que siguin del tipus que siguin, no arribaran a gran part de l’alumnat que tinc, procedent d’un barri desfavorit.
