Si no milloren molt les coses i canvien de forma radical les instruccions vigents en aquests moments per la reobertura dels centres educatius, el dia 14 de setembre, quan oficialment comença el curs 2020/21, faran falta molts més docents dels aproximadament 130.000 que actualment té el sistema educatiu de Catalunya. Quants més? En aquests moments no hi ha ni tan sols una xifra orientativa, però és evident que passar de grups de 25 a infantil i primària i 30 a secundària, a grups de 10 o menys a infantil, 13 a primària i 15 a secundària obligarà a fer malabarismes en les planificacions i contractacions a dojo, fins i tot si al final les ràtios pugen una mica (com, de fet, sempre acaba passant a molts centres).
Caldran més docents, també, perquè una part dels qui en aquests moments es troben en actiu no podran impartir classe presencial, bé sigui per edat o per patir una malaltia crònica. Ara mateix, el pla d’obertura de centres presentat la setmana passada pel conseller Josep Bargalló prohibeix la reincorporació a l’aula als qui tenen més de 60 anys o presenten hipertensió arterial, diabetis, problemes cardíacs, pulmonars, hepàtics o renals o algun tipus d’immunodeficiència, a més a més de les dones embarassades.
En aquest context, els mestres jubilats poden jugar un paper important al setembre, igual com els metges jubilats ho han fet aquests mesos de col·lapse al sistema de salut (i alguns ho continuen fent). Quim Lázaro, president de l’associació Rella, format per docents jubilats, explica que ja han fet el pas d’oferir-se al Departament d’Educació, el qual, ara per ara s’ha limitat a prendre nota de l’oferiment i agrair el gest. “Des de Rella volem tenir un paper actiu, de suport i cooperació en els projectes que des de les administracions i les entitats del món educatiu i del lleure estan preparant per aquest estiu i al llarg de tot el proper curs escolar”, comenta Lázaro. En un comunicat fet públic el 13 de maig, l’entitat ja s’oferia a col·laborar en la tasca de facilitar un estiu saludable i socialitzador als fills de les famílies més vulnerables i que per tant hauran viscut el confinament en pitjors condicions.
Què pot i què no pot fer un mestre jubilat?
Òbviament, tots els membres d’aquesta entitat superen els 60 anys, i per tant tampoc podrien agafar un grup o tornar a fer classe. “Nosaltres fem voluntariat, i el nostre codi ètic ens impedeix assumir una tasca que hauria d’estar fent un docent, no li volem treure la feina a ningú, però en un moment d’emergència podem fer suport a l’ensenyament telemàtic, o ajudar en tasques logístiques o administratives”, considera Lázaro. Els metges jubilats no han estat a primera línia, però han ajudat molt a la rereguarda, i aquest és el paper que, segons Lázaro, pot assumir el docent jubilat. Ara mateix, quatre membres d’aquesta associació estan donant suport virtual a uns joves del barri del Raval que s’estan preparant per la selectivitat.
A Rella hi ha al voltant de 210 membres, “aproximadament el 60% són d’infantil i primària i el 40% són de secundària”, diu Lázaro, el qual admet que molt probablement no tots estaran disposats o capacitats per col·laborar al setembre. Però Rella és l’única entitat que agrupa als docents jubilats i vol exercir aquest paper d’intermediari entre l’administració i els voluntaris, per quan arribi –si arriba– el moment.
Què més pot fer un professor jubilat, en aquestes circumstàncies? Preparar o adaptar uns materials didàctics determinats, planificar una visita cultural, aportar el saber acumulat, donar idees, compartir neguits… La professora emèrita de la UAB Maria Jesús Comellas considera que, si ens hi posem a pensar, “les tasques poden ser molt variades, segons les circumstàncies i competències”. Comellas en té la mà trencada perquè des de fa uns anys impulsa el projecte XEC3 (Xarxa d’Expertesa per a la Construcció del Coneixement Compartit), a través del qual posa en contacte alumnes de batxillerat amb professionals jubilats de qualsevol disciplina, a fi que els primers puguin gaudir del que anomena talent sènior per mentoritzar els seus treball de recerca, la qual cosa, entre altres virtuts, té l’avantatge que descarrega el professor d’aquesta tasca.
“Hauria de ser una realitat quotidiana fer possible la participació de les persones jubilades en projectes comunitaris, específics o puntuals, on hi ha implicació de diferents entitats i sectors socials”, subratlla Comellas. “Aquestes situacions en les quals és possible aportar el saber acumulat –afegeix– tenen un gran valor i sentit, ja que a més de ser una font d’aprenentatge de vida, afavoreixen el reconeixement social i la col·laboració intergeneracional, un fet que enriqueix tothom”.
