Anàlisi

Reflexions per a una educació transformadora

Abans de la pandèmia, s’havia generat un consens internacional que el dret a l’educació ja no es cobreix només amb l’accés a l’escola (entenent com a tal centres d’educació infantil, primària i secundària) sinó que també cal garantir que tots els infants i adolescents desenvolupin aprenentatges que donin resposta als reptes d’avui. Per a això, cal un canvi de paradigma en la nostra manera d’ensenyar i d’aprendre, el que implica transformar l’educació, posant-la al dia i propiciant innovacions, i donar suport al professorat perquè ho faci possible.

Un conjunt de centres educatius compromesos amb aquesta visió, i en que el coneixement i l’aprenentatge poden donar forma al futur de la humanitat i del planeta, ens vam aplegar aquest gener per contribuir al debat mundial de dos anys sobre els Futurs de l’Educació impulsat per la UNESCO, des del convenciment que l’educació ha de fer més que respondre a un món en canvi: l’educació ha de capacitar les persones perquè puguin transformar el món per assolir més justícia, equitat social i solidaritat global.

La urgència d’aquesta posada al dia és compartida per moltes famílies, docents i institucions, a casa nostra i arreu. Amb el confinament, tot i l’esforç de molts i moltes professionals, s’ha fet encara més palès que la proclama de l’escola competencial, inclusiva i orientadora, contrasta amb una realitat ben diferent, tant del debat educatiu com del que han viscut molts infants i adolescents. Com a societat, no ens podem permetre una debilitació de la funció educativa integral de l’escola, ni una involució cap a models d’ensenyament transmissor que no capacitaran adequadament els i les aprenents.

En aquest context, les escoles d’infantil, primària i secundària que conformem el Fòrum “Futurs de l’Educació” i que estem reflexionant i treballant sobre l’educació de l’esdevenidor, volem compartir amb el conjunt d’escoles i amb la societat tres reflexions que creiem que són reptes de sistema:

1. L’escola ha de formar generacions preparades per viure al món d’avui, respondre als reptes individuals i col·lectius, locals i globals, i poder transformar-lo. Durant anys s’ha dit que l’educació ha de preparar els infants per desenvolupar-se en una realitat que canvia exponencialment. El sacseig de la pandèmia exemplifica amb força aquest canvi. Generar en l’alumnat autonomia, autoregulació, respecte, empatia, responsabilitat, pensament crític, resiliència, creativitat, i saber cooperar i conviure en diversitat, així com capacitar-los per donar resposta als reptes globals, ha de ser una funció fonamental de l’escola. Per això, la formació integral, la personalització i l’enfocament competencial de l’aprenentatge han de donar-se a tot el sistema educatiu, capacitant docents i centres.

2. L’escola ha de ser, en si mateixa, una institució que aprèn. Cap organització estava preparada per donar resposta al xoc del confinament. Tampoc l’escola. Però davant un món en transformació exponencial, l’escola ja no pot ser una institució que reprodueix pràctiques, o que les adapta artesanalment. Ha d’esdevenir una institució que sigui capaç de donar respostes als canvis externs, tingui una cultura d’aprenentatge permanent per als propis docents i tota la comunitat educativa, i pugui adoptar innovacions organitzatives i metodològiques que millorin l’assoliment del seu propòsit de formació integral de cada infant i jove.

3. L’escola ha de ser una institució cabdal i respondre al dret a l’educació de cada infant i jove. S’ha de fer possible i garantir el caràcter inclusiu i orientador de tota escola del Servei d’Educació de Catalunya, assegurant l’acompanyament tutorial de cada infant, des d’una autonomia de centre equipada i capacitada, amb propòsit compartit i interdependència, no des de l’aïllament. S’han d’incentivar els avenços i innovacions per respondre millor als reptes educatius d’avui i de demà, i ajudar a fonamentar-los i a compartir-los.

La situació que estem vivint pot comportar per a l’educació una transformació o una involució. Cal reconèixer la tasca de molts docents i escoles que han treballat incansablement durant aquests mesos de confinament, malgrat les dificultats i la incertesa del moment. La situació excepcional ha mostrat a moltes escoles la necessitat d’emprendre camins d’aprenentatge diferents, davant l’evidència que els reptes col·lectius requereixen de coneixement compartit, col·laboració, creativitat i valors inclusius. Alhora, les condicions organitzatives o d’espai també poden servir d’excusa per fer marxa enrere amb la codocència, els aprenentatges competencials i el treball cooperatiu, tornant al model de classe magistral de professorat aïllat que no respon a les necessitats de l’alumnat.

Per això, fem una crida a la societat per pensar amb ambició i profunditat sobre l’educació que necessitem, i posar-se al costat dels milers de docents i d’escoles que treballem per fer possible una posada al dia de l’educació. Caldrà lideratge col·lectiu, empatia, diàleg, recursos, millor formació i desenvolupament professional, i acompanyament en els processos de canvi. Però tan sols així podrem aspirar a una educació de qualitat que capaciti a cadascun dels infants i joves per transformar el món en què vivim: una escola que posi l’infant i el jove al centre i un currículum que posi el planeta al centre.