Josep Carles Rius, president de la Fundació Periodisme Plural (editora del Diari de l’Educació, entre altres diaris digitals), ha publicat aquest article al Diari de Tarragona. El reproduim amb la voluntat que serveixi com a reconeixement de la Fundació a la difícil tasca que han fet tots els docents durant aquests mesos de confinament.
L’impacte de la pandèmia sobre el sistema educatiu va ser tant sobtat com profund. De cop i volta, els centres educatius tancats, més d’un milió de nens i nenes, adolescents, i joves estudiants, a casa. Vist amb perspectiva, en la majoria dels casos els docents han tingut una capacitat de reacció exemplar per mantenir l’educació a distància i per conservar el vincle emocional amb els seus alumnes.
La pandèmia i els seus efectes demolidors han posat encara més el focus en la importància de l’escola, com a espai d’aprenentatge i instrument de justícia social. Quan els infants, els adolescents i els joves tornin a les aules, vindran amb motxilles ben diferents. Des dels qui arribaran amb l’enriquiment que representa haver enfortit el vincle amb els seus pares, fins als qui tornaran carregats de pors, incerteses, tensions… Perquè després de l’emergència sanitària ve una crisi de desigualtat, que l’escola, un cop més, haurà de gestionar.
El repte d’acompanyar als alumnes, a les seves famílies, i a la vegada intentar mantenir la cadena d’aprenentatges ens ha fet redescobrir l’extraordinari valor que té l’escola a l’hora de garantir l’equitat i la justícia social. De compensar les creixents desigualtats. Sense l’escola, la família es converteix en l’únic refugi dels nens i nenes. Però els docents saben que per alguns dels seus alumnes això no és així. Perquè és la família la que necessita refugi. Per raons econòmiques, d’habitatge, de vincles sentimentals, de desconnexió amb l’entorn…
Per aquests alumnes l’espai de protecció és l’escola i durant tres mesos el van perdre. Van quedar deixats a la seva sort. A la sort d’haver nascut en un entorn social o en un altre. Sense el factor compensatori de l’escola. Les mestres i els mestres ho saben. Coneixen el desemparament a què s’ha vist abocada la infància vulnerable. Si l’escola és equitat, el confinament és segregació. I si aquest és un problema endèmic de la nostra societat, ara s’ha fet patent de forma descarnada.
Dues professores de Pedagogia, Aina Tarabini i Judith Jacoukis, van realitzar una enquesta als docents sobre com afrontaven el confinament. De les 2.777 respostes que van rebre, es dedueix que la màxima preocupació (81,5%) era “el benestar emocional i personal de l’alumnat”, i, en segon lloc (77,6%) “l’acompanyament a les famílies”. El professorat n’era plenament conscient. Sabien l’impacte que el confinament tindria a l’hora d’agreujar el mal endèmic de la segregació.
Però la pregunta és si el conjunt de la societat compartia aquesta preocupació i si les administracions van fer tot el que podien per mitigar el problema. És una de les moltes preguntes que quedaran en l’aire després de la pandèmia. Sabem que no vàrem protegir les persones grans, les principals víctimes de la Covid19. Hem vist que els sanitaris s’hi van deixar la pell per combatre la pandèmia. Reconeixem la tasca dels treballadors essencials. Però hem fet tot el que hem pogut per mitigar l’extraordinari impacte que ha tingut la pandèmia en els infants, en els adolescents, en els joves?
Crec que podem dir que la immensa majoria de docents ha fet tot el possible per contrarestar la pèrdua de l’escola, l’espai imprescindible per la transmissió de coneixements, de vivències, de trobada amb els companys, de suport. Els docents han lluitat per mantenir aquests valors en la distància. Amb el mèrit afegit de fer-ho compatible amb la cura de la seva pròpia família, dels seus fills.
Per tot això els docents mereixen el nostre elogi. El nostre reconeixement. I el nostre suport per afrontar el segon gran repte: recuperar l’espai d’equitat que es va perdre quan van tancar els centres educatius. Perquè, com conclou l’estudi de les professores Tarabini i Jacoukis, “acompanyar, aprendre i ensenyar són tres elements profundament imbricats”. I no poden fer-ho només els docents. La lluita per l’equitat, per combatre la segregació, per l’escola autènticament inclusiva, serà de tots o no serà. Aquest és el gran repte col·lectiu que tenim al setembre.
