El Departament d’Educació i els sindicats segueixen negociant el nombre i perfils dels professionals que el curs 2020/21 reforçaran les plantilles dels centres educatius. Una part seran docents, i l’altra, personal no docent amb perfils professionals diversos. D’aquestes 5.000 noves incorporacions, es creu que 50 seran educadors socials, una xifra molt insuficient a parer del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), que en la seva opinió no dona compliment a les mocions aprovades pel Parlament.
“Fa set anys que reivindiquem que els educadors socials som els professionals més especialitzats en tot l’àmbit de l’acció socioeducativa i comunitària, i ara estem més a prop que se’ns reconegui, com ja passa en altres comunitats. Però encara estem molt lluny, al Departament d’Educació no tenim cap interlocutor clar perquè fa dos anys que estem demanant audiència i no ens reben”, explica Lluís Vila, vicepresident del CEESC. “Nosaltres veiem infants i ciutadans, no veiem alumnes, i aquesta mirada a poc a poc ha d’anar entrant als centres”, apunta.
A uns quants centres existeix la figura del Tècnic en Integració Social (TIS), que segons afirma Vila no té la mateixa formació ni exerceix les mateixes funcions de l’educador social. El TIS “és una figura auxiliar que no té ni veu ni vot al claustre” mentre que l’educador social “ha de ser aquella figura que coordina tota la part educativa que no és lectiva, de la mateixa manera que el cap d’estudis coordina la part lectiva, i ha de formar part del claustre”, defensa Vila. “Això s’ha vist ara més que mai amb la crisi de la Covid i els problemes que s’ha generat de bretxa digital”, afegeix. El que acaba passant, continua, és que “molts TIS que han fet el cicle formatiu acaben estudiant també el Grau en Educació Social, per la qual cosa el que el Departament obté és personal sobrequalificat i infrapagat”.
Les mocions, paper mullat?
En la moció presentada pel grup de Catalunya en Comú Podem, aprovada per 69 vots a favor, cap en contra i 65 abstencions (els dels grups de JxCat i ERC), es reclamava explícitament “incorporar als centres educatius de primària i secundària la figura de l’educador/a social en qualitat d’agent educatiu pertanyent a l’equip docent, així com un professional de la infermeria per a cada centre”. En la moció del grup socialista, aprovada per 126 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions, la demanda era “ampliar la plantilla docent per fer front a la necessària reducció de ràtios derivada de les recomanacions sanitàries, incorporant també nous perfils professionals qualificats”, entre els quals, educadores i educadors socials.
Aquestes mocions recullen una reivindicació històrica del col·lectiu, el qual considera que un seguit de funcions que la societat ha atorgat a l’escola, vinculades a la convivència i la mediació, la prevenció de l’assetjament i l’exclusió, les mesures restauratives, la relació amb l’entorn, l’atenció a la diversitat o la lluita contra l’absentisme i l’abandonament prematur, són tasques que requereixen l’expertesa de l’educador social, tal com es llegia en el manifest La figura de l’educadora i l’educador social als centres escolars que el CEESC va fer públic el febrer de 2019.
Però davant la sospita (o l’evidència) que la seva presència als centres seguirà sent residual el curs vinent, el Col·legi ha engegat una campanya perquè els seus associats pressionin el Departament i el conseller a través de les xarxes socials (amb uns materials gràfics creats per a l’ocasió), i inundant amb missatges de queixa la bústia del Departament. “Volem tenir l’oportunitat d’explicar la nostra tasca -comenta Vila-, ara mateix si en base al decret de plantilles i l’autonomia de centres un director o directora volgués incorporar a un educador social no podria perquè el Departament no té una borsa d’educadors socials, però tenir-la no costa diners i això no ens donen la possibilitat d’explicar-ho malgrat que som un col·legi professional i d’interès públic”. “Som professionals de l’educació que no tenim accés al sistema educatiu”, afegeix el vicepresident del CEESC.
La futura Llei Rhodes
A Barcelona, una quarantena de centres sí que compten amb un educador social, finançat pel pla de barris, però segons Vila tampoc acaben de complir aquesta funció de dinamització de l’acció socioeducativa i comunitària. “És una experiència molt interessant que ens està aportant molts aprenentatges, però que a la vegada ens mostra algunes febleses, ja que són professionals que depenen dels serveis socials, i per tant difícilment són elements transformadors”. Vila recorda que al Congrés dels Diputats s’està tramitant l’anomenada Llei Rhodes (batejada així pel pianista James Rhodes, que va patir abusos sexuals de nen), de protecció de la infància, i que en aquest avantprojecte “es descriu la figura d’un coordinador de benestar i protecció als centres educatius, les funcions i descripció del qual coincideixen totalment amb el que fa l’educador social”.
