“Jo em pensava que abans tenia alumnes molt potents, i aquí m’he adonat que segueixo tenint alumnes molt potents”, diu Salvador Rovira, el nou director de l’Institut Joan Salvat-Papasseit. Rovira va aterrar a l’institut l’1 de juliol, després d’acceptar la proposta que li va fer la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona: abandona la teva zona de confort i entoma un nou repte. La zona de confort de Rovira es diu Institut Front Marítim, al Poblenou, del qual havia estat coordinador pedagògic des de la seva creació el 2007 i director a partir de 2011. I el repte, Rovira el defineix així: “Aportar la meva experiència i un model d’èxit per demostrar que amb recursos i projectes valents i innovadors es pot arribar a un nivell acadèmic molt bo, també a centres de màxima complexitat”.
L’Institut Joan Salvat Papasseit es va crear a començaments dels anys vuitanta, en uns terrenys a tocar de la platja que durant més d’un segle van allotjar la factoria naval de la Maquinista Terrestre i Marítima. Una de les naus d’aquella antiga fàbrica es manté encara dempeus, i ara l’ocupa en part el Salvat-Papasseit i sobretot el veí Institut Narcís Monturiol, especialitzat en cicles formatius de química. Al recinte hi ha altres pavellons, construïts a posteriori, un dels quals on l’Institut Salvat-Papasseit té la major part d’aules i un altre per l’escola de primària Alexandre Galí. A quatre passes hi ha un altre centre de primària, l’Escola Mediterrània, però la realitat és que fa anys que moltes famílies d’aquestes dues escoles trien altres opcions abans que els seus fills vagin a l’institut públic que tenen més a prop. El Salvat-Papasseit podria acollir uns 400 alumnes. I en té la meitat.
Aquest estiu s’han fet moltes obres de remodelació al pavelló suposadament nou, un immoble dels anys vuitanta que s’havia quedat totalment atrotinat. “Aquesta va ser la condició que vaig posar per acceptar”, explica Rovira. També l’AMPA feia temps que demanava millores, com es pot veure en aquest reportatge de Betevé de novembre de 2019. Les obres de remodelació van començar a l’estiu i estan calendaritzades al llarg de tres cursos.
Ara l’institut compta amb una nova porta d’accés, les aules de primer i segon d’ESO han estat equipades amb un mobiliari més modern i polivalent, els passadissos s’han reformat per minimitzar el seu aspecte de galeries penitenciàries, portes i parets s’han repintat, els vells fluorescents han estat substituïts per llums més modernes, també s’ha tirat algun envà i s’ha instal·lat una reixa per evitar que els coloms inundin d’excrements el pont que uneix els dos edificis, i que a causa d’això feia anys que estava tancat, i sobretot s’ha instal·lat una xarxa wifi molt més potent de la que hi havia i s’han repartit ordinadors portàtils Cromebook a cada alumne. També s’està reparant la caldera, un dels maldecaps que més turmentaven alumnes i professors.
Sis setmanes després de l’inici de curs, les parets segueixen impol·lutes, sense una sola guixada, i el mobiliari com nou. “Alguns docents pensaven que durarien poc, però s’està veient que si als alumnes els dónes coses maques, les cuiden”, comenta Rovira, convençut que tots aquests canvis ja estan tenint uns efectes en l’alumnat i el professorat. “Amb més recursos és més viable que uns i altres vinguin amb més ganes i que es faci un ensenyament de qualitat. És evident que només amb això és impossible suplir el que les famílies amb més possibilitats fan per als seus fills, però ens hi podem acostar”, afegeix.
La influència (adaptada) de Xarxes pel Canvi
La transformació, naturalment, no s’acaba amb un rentat de cara estètic. Paral·lelament, s’estan introduint canvis pedagògics, inspirats en el projecte del Front Marítim, que al seu torn en els darrers anys s’havia impregnat fortament dels nous aires de les Xarxes pel Canvi. Això és, la cerca d’un equilibri entre l’especialització en matèries, orientades cada cop més a l’assoliment de competències, i el treball globalitzat, amb la introducció d’una franja horària per fer projectes transversals i cooperatius. A això s’hi afegeix que el PEC del Front posa molt l’accent en la convivència, especialment a partir del programa TEI (Tutoria entre Iguals), que agafa el 1r i 3r d’ESO, i la mediació escolar (4t d’ESO). Tot això s’està traslladant al Salvat-Papasseit.
“Al Front, i ara nosaltres, hem sabut adaptar el projecte de Xarxes pel Canvi a les nostres necessitats i capacitats, aconseguint que les discrepàncies sumin en comptes de restar”, comenta Rovira. El nou director del Salvat-Papasseit només es va endur a un docent del seu anterior centre, que ara és el nou secretari de l’institut, mentre que les altres dues membres de l’equip directiu (la cap d’estudis i la coordinadora pedagògica) “ja hi eren i les vam convèncer perquè participessin en el nou projecte”.
Però el Front Marítim té fama de fer molts exàmens, li comentem a Rovira. “Sí, però no s’han de basar únicament en la memòria. També hi ha molta autoavaluació i coavaluació, i de fet a l’alumne no se l’ha de parcel·lar, ni per assignatures ni per cursos, l’avaluació es fa mirant la seva evolució de 1r a 4t, i pel mig hi ha unes qualificacions trimestrals que ja les fem competencials, que han de ser més explicacions que no xifres”, respon. “El que no pot passar –afegeix– és que quan un alumne acabi l’ESO no hagi fet moltes hores de treball cooperatiu, de lectura i comprensió escrita, de recerca i creació de productes, o d’exposició oral”. En les darreres proves d’accés a la universitat, una de les cinc millors notes de tota Catalunya la va obtenir un alumne del Front Marítim.
Al Salvat Papasseit es donen les condicions per aquest canvi, en especial perquè el baix nombre d’alumnes i la condició de màxima complexitat permet crear grups molt reduïts, que en el context covid encara s’han pogut reduir més. Així, a 1r, 2n i 3r d’ESO els grups són de 12-15 alumnes, i a 4t i 1r i 2n de batxillerat són de 24. El professorat ha acceptat l’experiment de treballar per àmbits (en la nostra visita entrem a una aula on la professora d’anglès està fent castellà) per reduir els contactes estrets, si bé “pensem que hem de tendir cap aquí”, diu el director, ja que passar més temps amb els alumnes també vol dir conèixer-los millor. També es preparen novetats en les extraescolars, que organitza el mateix centre, projectes compartits amb l’Alexandre Galí, activitats amb entitats i centres científics del barri… Entusiasme contra l’estigma!
