Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El proper 20 de novembre se celebra el Dia Universal dels Drets dels Infants, data que commemora l’aprovació el 1989 per part de les Nacions Unides de la declaració Universal dels Drets dels Infants i que recull, com una de les prerrogatives essencials de l’infant, el seu dret a la participació. Com sabem, molts dels drets recollits en aquesta declaració són, encara a dia d’avui, sistemàticament vulnerats en molts països. Fins i tot a casa nostra. El cas del dret a la participació no n’és una excepció.
Si ens centrem en la participació dels nens i nenes i dels joves i adolescents en les comunitats podem percebre que a les societats modernes ens trobem sovint amb obstacles que frenen aquesta participació infantil. Per molts motius. Les societats actuals consideren els infants no com a ciutadans de ple dret sinó més aviat com a ciutadans futurs o projectes de ciutadans i, en general, no s’activen mecanismes vinculants per articular la seva participació i la lliure expressió dels seus interessos o necessitats. Una situació que hem pogut viure fa ben poc amb les mesures de restricció adoptades per a la prevenció del Covid-19, que han establert, des de bon principi, com a objectiu prioritari protegir els infants però que, en canvi, no han tingut prou en compte les seves necessitats socials i emocionals com a col·lectiu.
Es imprescindible avançar, per tant, cap a polítiques i accions que promoguin la participació regular i vinculant dels infants, adolescents i joves en la construcció de les nostres societats i que els permetin expressar les seves inquietuds i fer propostes de present i futur.
A casa nostra tenim ja diversos projectes participatius engegats per alguns municipis que van en aquesta línia, alguns dels quals gestionats des de la Fundació Pere Tarrés: Consells d’Infants, Consells d’Adolescents, Audiències Joves… Denominacions diferents per a espais que tenen formats diferents però el mateix objectiu: fer que els infants i joves comparteixin de forma col·lectiva idees i propostes per tal de fer de la ciutat un lloc millor. Així doncs, posant el màxim a l’abast possible eines que els permetin comprometre’s, involucrar-se, escoltar diferents opinions, aprendre dels processos participatius, fer pedagogia sobre què implica participar, trobar l’equilibri entre els interessos individuals i del col·lectiu, prendre decisions basant-nos en el consens i moltes d’altres coses que ells ens podrien explicar i que a mi se m’escapen.
Al cap i a la fi, el que pretenem transmetre en aquest breu article és la importància que prenen aquests processos participatius, òrgans o espais de participació. Per la vessant educativa que tenen per als infants, en tant que garanteixen un seguit d’aprenentatges fonamentals per al seu desenvolupament i pensament crític, i a la vegada, per la vessant política que adopten, ja que permeten exercir un dret indispensable per mantenir d’una forma adient la convivència entre les diferents persones que conformen les nostres societats.
