Menys seguiment del curs a distància, menys hores diàries pels que sí que ho feien i també menys trobades online amb professors i companys. En canvi, un nivell de contacte amb els seus professors molt similar. Aquesta és la síntesi del resultat d’un estudi que el Consorci d’Educació de Barcelona va encarregar a la consultora GESOP quan ja feia una mica més d’un mes que durava el confinament. A partir de 600 trucades aleatòries realitzades entre el 27 d’abril i el 5 de maig, la meitat de les quals a famílies d’alumnes que el Consorci d’Educació té catalogades de vulnerables, l’estudi medeix la distància pel que fa a oportunitats educatives que va separar aquest col·lectiu de la resta. Els resultats s’havien de presentar al juliol, però per problemes d’agenda no es va arribar a convocar la premsa. Sí que es van fer presentacions restringides a representants de la comunitat educativa i es va penjar a la seva web.
D’acord amb les dades del Consorci, Barcelona té 19.400 alumnes amb situació d’alta vulnerabilitat, una xifra que representa el 10,8% dels 180.000 alumnes que cursen segon cicle d’educació infantil, primària o ESO a la ciutat. L’estudi recull les característiques d’aquest alumnat, dels seus progenitors o tutors, de l’habitatge on passen el confinament, dels recursos que tenen al seu abast, de la forma i condicions com estan (és a dir, estaven) seguint el curs escolar a distància i de la resta de rutines quotidianes del seu confinament. Per poder establir una comparativa, es va decidir que, a banda de les enquestes a aquestes famílies, es faria el mateix amb una “mostra de control”, és a dir, a famílies que no es troben en situació de vulnerabilitat.
Així, per exemple, aquests 19.000 alumnes viuen en llars més petites i ocupades per més persones, si bé només el 52,7% passava el confinament amb els seus dos progenitors (75% a la mostra de control); per la gran majoria (75%) el castellà és la seva llengua habitual, els ingressos mensuals nets d’aquestes llars és de menys de la meitat que la resta i en canvi hi ha més del doble de persones adultes en situació d’atur. Un terç d’aquests alumnes es concentren als districtes de Nou Barris i Ciutat Vella.
Falta d’eines telemàtiques
Quatre de cada deu alumnes en situació de vulnerabilitat no disposava de tauleta o ordinador per connectar-se amb l’escola (a la mostra aquesta proporció era de mig de cada deu), i entre els que sí en disposen la meitat les havien de compartir; un terç dels alumnes no disposava de taula pròpia per estudiar (un quart a la mostra), el 14% no tenia internet a la llar o només en tenia a través del mòbil (3,2% a la mostra) i el 18% no seguia el curs a distància (2,8% a la mostra), una situació que s’accentuava especialment en l’etapa infantil. La principal raó al·legada per no seguir el curs era la falta d’eines per fer-ho.
L’enquesta també s’interessava pel temps diari que dedicaven els alumnes al seguiment del curs escolars: la mitjana de les respostes de l’alumnat vulnerable donava 2 hores i 16 minuts, que eren disset minuts menys que la resta. Segurament menys diferència de l’esperada, consideren els autors de l’estudi, els quals subratllen que, per contra, quan es preguntava si es feien trobades online amb professors i companys, el 86,1% dels alumnes de la mostra contestaven afirmativament, un percentatge que queia més de vint punts, fins al 64,6%, en el cas de l’alumnat vulnerable.
En canvi, l’estudi constata que no hi ha pràcticament cap diferència pel que fa al contacte que uns i altres van tenir amb els seus professors (gairebé el 90% dels enquestats en tots dos grups), ni al percentatge dels que reben un retorn de les tasques que entreguen (67% els del grup vulnerable i 72% la resta). Sí que hi havia, en canvi, diferències en la forma com les entreguen, ja que els que estan en situació de vulnerabilitat ho fan sobretot per e-mail, mentre que a la resta predominen plataformes online com Moodle.
Més desconnexió a infantil i a la pública
“S’observa –apunta l’estudi– que l’etapa infantil és la que concentra les majors diferències en aquest indicador, diferències que es van reduint a mesura que avancen els cursos, tot i que sense arribar mai a igualar-se. Aquest fenomen es dóna en altres indicadors relatius al seguiment del curs escolar a distància i posa de manifest que és a l’etapa infantil i, en menor mesura, la primària on cal fer més esforços per reduir les desigualtats entre ambdós col·lectius”.
Pel que fa a la diferència entre pública i concertada, l’estudi apunta que l’alumnat vulnerable es concentra a la pública, en un 73%, però que el de la concertada (tant si era vulnerable com si no) va desconnectar menys que el de la pública. De fet, apunta, “aquest desavantatge dels que van a centres públics respecte als que van a concertats no és un fenomen propi dels que estan en situació de vulnerabilitat sinó de tot el col·lectiu”.
L’enquesta també s’interessava per l’estat anímic dels infants i joves: “S’observa que els alumnes en situació de vulnerabilitat presenten pitjors resultats que els de la mostra de control en tots els indicadors sobre el seu estat d’ànim. Així, un 47,7% s’avorreix, un 37,3% s’enfada i un 22,1% s’angoixa, percentatges que se situen uns deu punts per sobre (o més) respecte als recollits a la mostra de control”.
Índex d’Oportunitats d’Aprenentatge
Possiblement, la part més innovadora de l’estudi és que, “a requeriment del Consorci i inspirats pel treball dels professors de la UAB Xavier Bonal i Sheila González”, es presenta un nou indicador, al qual el GESOP anomena Índex d’Oportunitats d’Aprenentatge (IOA). Partint de les dades de l’enquesta, aquest índex “busca mesurar en quin grau els alumnes han pogut seguir amb el curs escolar a distància durant el confinament”. Les diferents variables que mesura són les hores al dia que es dediquen a l’estudi, les trobades online, la recepció de materials escolars, si els professors encarreguen tasques en què l’alumne necessita l’ajuda d’un adult o que pot fer sol, i si hi ha un retorn/correcció d’aquestes tasques.
Posant en combinació totes aquestes variables es veu que hi ha un 19,3% dels alumnes vulnerables que obtenen un 0% d’aquest IOA; és a dir, que durant el confinament estaven totalment o gairebé desconnectats (és a dir, o bé no seguien el curs o bé no feien les activitats que els encarregaven o bé no li dedicaven el mínim d’hores diàries acceptable). En el cas de l’alumnat de la mostra en aquesta situació es trobaven el 3,2%. Per contra, un 15,5% de l’alumnat vulnerable obtenia un 100% d’IOA; és a dir, seguien el curs a distància, entregaven les tasques (i en rebien un retorn per part dels docents) i arribaven als nivells òptims d’hores diàries dedicades a tot plegat. En el cas de l’alumnat no vulnerable aquest percentatge es duplicava, fins al 33%.
Entre el 0 i el 100 hi ha tota la resta, que l’estudi divideix en dos trams més (1-50% i 51-99%). Al final, la mitjana és de l’IOA és del 58,4% entre el col·lectiu vulnerable i del 77,8%, gairebé vint punts més, en la resta.
