A Gambito de Dama, l’exitosa minisèrie de Netflix que ha tornat a posar de moda els escacs, una nena d’onze anys descobreix la seva habilitat pel joc i de seguida comença a guanyar partides fins a arribar en pocs anys a l’elit mundial. La velocitat de les partides de la sèrie és molt més alta de l’habitual, i pràcticament cap no acaba en taules, quan a la vida real això passa amb freqüència, però la sèrie té la virtut de trencar alguns clixés sobre els escacs, com la idea que es tracta d’un esport d’homes o exclusiu per persones molt intel·ligents. Contra aquests estereotips també lluiten fa anys els promotors dels escacs educatius, és a dir, els qui defensen l’ús d’aquest joc com a eina d’ensenyament de continguts i competències que formen part del currículum, i no només com una activitat extraescolar.
“A la sèrie només hi veiem els escacs competitius, i encara molta gent quan parla d’escacs escolars pensa en l’ensenyament del joc, però això no són escacs educatius encara que es facin a l’escola”, explica Jordi Prió, professor de matemàtiques a l’Institut Ciutat de Balaguer i impulsor del projecte Educachess, que des de l’any 2000 treballa per la difusió dels escacs com a eina pedagògica. Ho fa tant a través de materials que es poden descarregar gratuïtament, com de llibres que edita a través de l’Editorial Balagium, i que en el cas de les escoles es venen a preu de cost. Educachess té un projecte per ampliar aquesta oferta de material amb contingut multimèdia, “però per desenvolupar-lo ens cal trobar mecenatge”, diu Prió.
“Els escacs educatius et permeten treballar els continguts i adquirir les competències de l’escola, des d’infantil a secundària. Si agafem els escacs com a centre d’interès, com que toca totes les branques, es poden treballar totes les competències que vulguem”, considera Jordi Prió, segons el qual “de les vuit intel·ligències descrites per Howard Gardner, pel fet de jugar a escacs se’n poden desenvolupar cinc”.
El programa Escacs a l’Escola
Amb aquesta mirada educativa, el curs 2012/13 el Departament d’Educació (aleshores, Ensenyament) i la Federació Catalana d’Escacs van posar en marxa el projecte Escacs a l’Escola, coordinat per Marta Amigó i Josep Serra, amb la finalitat d’introduir els escacs en horari lectiu com a eina transversal d’aprenentatge. El programa ofereix al professorat diverses formacions, orientades sobretot als cicles inicials, mitjà i superior de primària, però que són adaptables també a infantil i secundària. En el cas de Marta Amigó, té una cama a tots dos taulers: pertany a la junta de la federació i és mestra de l’Escola Martí Poch de l’Espluga de Francolí, si bé amb dedicació de mitja jornada, perquè disposa de l’altra mitja per coordinar el projecte en l’àmbit català. Segons explica, durant tots aquests cursos s’han format ja més d’un miler de mestres, a través del pla de formació que ofereixen els diferents CRP, i hi ha més de 400 centres on els escacs formen part del projecte educatiu. “A la major part d’aquests centres es dedica una hora lectiva setmanal a treballar continguts curriculars (de mates, llengua, medi, valors…) a través del joc dels escacs, i tenim un retorn molt positiu tant dels professors com dels alumnes i les famílies”, comenta Amigó.
La formació és necessària també pels docents que coneixen el joc. “El simple fet de saber jugar a escacs no vol dir que els sàpigues usar com a eina educativa”, subratlla Amigó. “Per exemple –continua–, amb els més petits no comencem jugant amb totes les peces, sinó que podem jugar a capturar lletres del tauler usant el moviment d’una torre o d’un cavall, i guanya qui forma la paraula més llarga, d’aquesta manera estan treballant la llengua i estan aprenent a observar abans de moure”. Per això, el que els agradaria és que “les facultats d’Educació oferissin aquesta formació als estudiants de magisteri, encara que fos com a optativa, i així sortirien molts més mestres que ja sabrien com aplicar els escacs a les escoles”.
Per Prió, fins i tot es pot fer la distinció entre escacs transversals, que serien “els que agafen una o dues matèries curriculars i barregen els seus continguts amb els escacs”, i els escacs pròpiament educatius, que serien “els que contribueixen a l’educació integral de l’infant a partir del treball de les capacitats intel·lectuals, els continguts i les competències”.
Millora en els aprenentatges i cap diferència entre nens i nenes
Paral·lelament al programa Escacs a l’Escola, es va crear l’Observatori Escacs i Educació a la Universitat de Girona (UdG), amb la participació d’experts de diverses disciplines. Durant aquests anys l’observatori ha fet de pont de comunicació entre els centenars de docents que hi participen, organitzant una trobada anual, i amb les experiències que es duen a terme en altres comunitats autònomes, en especial a l’Aragó, Andalusia i les Illes Canàries. La seva directora, la professora d’Estadística Carme Saurina, explica que aquestes trobades no només no s’han deixat de fer a causa de la pandèmia, sinó que el fet de fer-les virtuals (se’n van fer dues a l’octubre i se’n faran dues més al febrer) els ha permès arribar a molta més gent que abans. A banda de la UdG, la Universitat de Lleida (UdL) i més recentment la Universitat Rovira i Virgili (URV), també s’han sumat al programa Escacs a l’Escola. De fet, a la UdL s’ha creat una càtedra sobre escacs i educació.
Fa uns anys, l’Observatori va fer una avaluació del programa durant dos cursos, a partir d’uns qüestionaris a l’alumnat de 1r de primària de 40 centres, dels quals 25 seguien el programa i 15 no, si bé tenien una composició socioeconòmica similar. Tot i les limitacions de l’estudi, la primera conclusió va ser que s’observava una millora significativa en els aprenentatges dels alumnes que feien els escacs educatius, tant en l’àmbit matemàtic (capacitat de pensament lògic-matemàtic, domini numèric i operatiu, capacitat mètrica, millora en l’orientació espacial i en la resolució de problemes) com en el lingüístic (comprensió literal i relacional, comprensió i percepció visual i en la comprensió organitzativa i interpretativa). La segona conclusió és que no s’observava cap diferència entre nenes i nens, ni als centres del programa ni als de la mostra de control.
Pel que fa a l’opinió dels mestres, l’enquesta confirmava la sensació que els aprenentatges havien millorat, però a més destacava que s’havien observat altres millores, pel que fa a la motivació, la capacitat de concentració, el gaudi en l’aprenentatge a través del joc, l’augment de la reflexió o l’increment del respecte als companys. “Els nostres estudis només van confirmar el que ja ens deia la recerca internacional. I en aquests moments, l’interès se centra a saber fins a quin punt els escacs ajuden a millorar les funcions executives (memòria de treball, flexibilitat, planificació, adaptabilitat, etc.), nosaltres també estem investigant en aquesta línia i esperem poder presentar els resultats d’un estudi que estem fent a finals de curs”, afegeix Saurina.
Eines per la vida i beneficis socials
Observo, penso i jugo és el lema del programa Escacs a l’Escola. “El fet d’haver d’analitzar les jugades possibles i les seves conseqüències abans de decidir, frenar la impulsivitat, esperar al torn, tenir paciència, respectar l’altre, saber guanyar i saber perdre, acceptar els propis errors… tot això són aprenentatges que podem transferir a la vida real, i per això els escacs s’estan introduint als sistemes educatius de molts països”, comenta Amigó. Jordi Prió hi coincideix: “Has d’analitzar la situació com si fessis un DAFO i prendre decisions, algunes seran encertades i altres no, per això els escacs són també un entrenament per al futur professional”.
Els escacs educatius no són incompatibles amb els esportius. “En els escacs educatius l’aprenentatge del joc és una conseqüència, però no una finalitat, per això, si algú en vol aprendre més sempre pot anar a un club”, diu Prió, el qual és també àrbitre de la federació catalana i durant anys va presidir el Club d’Escacs de Balaguer. Per aquest docent, els escacs esportius són “una activitat mental que s’adapta al nivell de cadascú, igual com hi ha gent que juga al futbol amb els amics i altres que ho fan en competicions professionals”. “No estem en contra de la competició, i de vegades hi ha escoles que fan petits tornejos; si la competició està ben enfocada pot ser positiva, perquè també és una manera d’aprendre, independentment del resultat de les partides, de fet el campió del món Capablanca deia que podies aprendre més d’una derrota que de cent victòries”, comenta Marta Amigó, per a la qual cal trencar amb la idea/barrera segons la qual “per jugar a escacs has de ser molt intel·ligent”.
Més enllà d’això, Amigó i Prió asseguren que els escacs, en especial en el seu format educatiu, tenen també uns evidents beneficis socials. “Fomenten la igualtat de gènere perquè homes i dones tenen les mateixes oportunitats, combaten el racisme perquè l’èxit no depèn del color de la pell, i afavoreixen la relació intergeneracional perquè és un esport on poden competir joves contra grans”, diu Prió. Pel que fa a les escoles, afegeix, també fomenten la integració de l’alumnat nouvingut i del que presenta algun trastorn o discapacitat com l’autisme o el TDAH. “S’han fet estudis amb alumnes amb TDAH –afegeix Marta Amigó– als qual se’ls ha pogut reduir la medicació gràcies al fet que se’ls ha receptat jugar a escacs; això pot semblar estrany, perquè els escacs poden semblar avorrits, i hi ha pares que no entenen com el seu fill, que no para quiet, pot estar-ho durant força estona davant d’un tauler, però és que el cervell d’aquest noi o noia està constantment en moviment”.
A les Illes Balears també va posar en marxa un programa amb el mateix nom (Escacs i Escola) el curs 2018-19 com a projecte pilot. Aquest curs ja hi participen 28 centres: 22 de Mallorca, 2 de Menorca, 3 d’Eivissa i 1 de Formentera. També concebut com a eina educativa dins l’horari lectiu, la conselleria d’Educació de les Illes assegura que a la vegada busca millorar “l’atenció, la concentració, la memòria, la resolució de problemes, la comprensió lectora, la presa de decisions… i potenciar, la sociabilitat, l’ajuda entre companys, el respecte entre iguals, la igualtat de gènere, la gestió de les emocions. I el foment dels valors de l’esportivitat, l’esforç, la superació i la constància”.
