L’abandonament escolar prematur (AEP) és un dels grans reptes del sistema educatiu. L’objectiu marcat per la UE és que els estudiants que acaben l’etapa d’ensenyament obligatori i deixen d’estudiar siguin menys del 10% del total, però a Catalunya aquest percentatge és del 17,4%. Una xifra que millora, i molt, del 33% al qual es va arribar en el pitjor moment (la primera dècada dels 2000), però que encara és lluny de l’objectiu comunitari i que fa anys que està estancada. Ara la Diputació de Barcelona presenta dos projectes per tractar de contribuir-hi, ja que l’impacte d’aquesta elevada taxa d’abandonament la pateixen en primera línia els municipis en forma de societats desiguals i poc cohesionades.
En un seminari web organitzat aquest dilluns per l’àrea d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació, i en el qual han participat uns 300 tècnics locals, el regidor d’Educació, Alfredo Vega, ha recordat la “urgència” d’actuar sobre aquest fenomen, que possiblement es vegi agreujat pels efectes de la pandèmia, i de fer-ho des de l’àmbit local. “Creiem que els contextos locals són fonamentals per generar els recursos que puguin garantir aquestes oportunitats i tenim molt clar que les administracions hem d’orientar i acompanyar les persones en els seus itineraris formatius”, ha apuntat Vega.
Per la seva banda, la presidenta de la Diputació, Núria Marín, ha insistit que des de les administracions locals “hem de posar tots els mitjans per revertir aquesta situació i en favor de la generació d’oportunitats” i en aquest sentit ha destacat que els dos projectes transformadors que avui s’han presentat formen part dels 19 que està impulsant la institució com a resposta a la crisi i als reptes globals que plantegen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
En el webinar hi ha participat la sociòloga i professora de la UAB Aina Tarabini, que ha liderat diversos estudis relacionats amb l’AEP, i també l’alcaldessa de Gavà -Raquel Sánchez-, i els alcaldes de Granollers -Josep Mayoral- i de Montornès del Vallès -José Antonio Montero-, els quals han analitzat les accions que han dut a terme als seus respectius municipis per tractar d’incentivar la formació entre el jovent de 16 a 24 anys. I també hem conegut de primera mà el testimoni de Hamza Driouich, un jove de 24 anys d’origen marroquí que no va agafar el camí de l’abandonament al qual semblava predestinat en bona part gràcies al seu entrenador de bàsquet. “Gràcies al bàsquet vaig seguir estudiant i vaig anar a la universitat”, ha explicat. Avui és llicenciat en Econòmiques i té un projecte per ajudar nois en la mateixa situació.
Tarabini ha subratllat la idea que l’AEP no neix de la nit al dia, sinó que és “un procés acumulatiu de desvinculació amb el que és i representa l’escola”, i que per tant el seu origen té una part d’explicació extraescolar però que també s’explica en part pel que ha anat vivint cada jove al llarg de la seva trajectòria acadèmica. La creació de vincles i la projecció d’una imatge positiva d’un mateix són, al seu parer, dos factors claus per combatre l’abandonament escolar prematur.
Per la seva banda, els alcaldes han apuntat les virtuts de l’esport per crear aquests vincles, i com des dels respectius municipis s’intenta facilitar els espais per a la pràctica esportiva i les eines perquè els clubs esportius se sentin part dels ecosistemes educatius locals, si bé la lògica de la competició federada no sempre ho posa fàcil. L’esport és una gran eina, han afirmat tots els alcaldes, però en el pas de la primària a la secundària hi ha molts infants que deixen l’activitat esportiva, en especial entre les noies. Els estudis del Consell Català de l’Esport confirmen que la pràctica baixa del 80,5% (4t-6è primària) al 71,1% (1r–2n ESO), i que a mesura que avancen els cursos la baixada continua. En el cas de les noies, el percentatge cau del 77% a 6è de primària al 60,9% a 4t d’ESO; mentre que entre els nois cau del 84% al 74,5% entre els mateixos cursos.
Els projectes transformadors
El primer dels projectes presentats aquest dilluns pel diputat d’Esports de la Diputació de Barcelona, David Escudé, s’anomena ‘Joventut esportiva, societat activa’, i consisteix a incorporar la figura dels educadors/es esportiu/ves en els serveis d’atenció a les persones perquè s’apropin als adolescents i joves (12-18 anys) amb risc d’exclusió, i detectin les seves mancances i motivacions per poder elaborar un pla d’actuació. La prova pilot d’aquest projecte es farà en una agrupació de municipis amb un alt índex de vulnerabilitat social en l’àmbit d’esports, amb el riu Besòs com a eix simbòlic d’aquesta agrupació: Badalona, Barcelona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.
La Diputació de Barcelona acompanyarà l’educador/a, tant pel que fa a la seva capacitació per dur a terme les tasques previstes com en el desenvolupament diari d’aquestes. I un cop avaluada la prova pilot, la idea és dissenyar un recurs que formarà part del Catàleg de Serveis de la institució, per tal que el projecte adquireixi un caràcter més universal i s’obri el suport a tots els municipis de la província de Barcelona els anys 2022 i 2023.
El segon projecte, presentat pels diputats d’Educació i Joventut, Alfredo Vega i Javi Silva, i que de fet ja està en marxa, es diu ‘Noves Oportunitats Educatives 4.10’ (ja que té la voluntat de donar resposta als ODS números 4 i 10: educació de qualitat i reducció de desigualtats). En aquest cas s’impulsa una estratègia per implementar un sistema d’acompanyament als joves d’entre 16 i 24 anys que o bé no s’han graduat a l’ESO o bé tenen el graduat però no estan ni matriculats a cap ensenyament postobligatori ni incorporats al món laboral.
En una primera fase es treballa en l’estructuració de xarxes interprofesssionals d’oportunitats educatives, paral·lelament es vol generar un seguit de serveis i protocols per a la detecció, l’orientació i l’acompanyament d’aquests joves, i la previsió és implantar una plataforma tecnològica que permeti als ens locals fer seguiment i traçar els itineraris d’aquest jovent. De moment aquesta prova pilot té lloc a set municipis i un consell comarcal de la província de Barcelona: Badia del Vallès, Cornellà de Llobregat, Igualada, Vilafranca del Penedès, Mataró, Mollet del Vallès, el Prat de Llobregat i el Consell Comarcal d’Osona. La idea és també estendre-ho a la resta un cop s’avaluïn els seus resultats.
