Opinió

Estimular la lectura d’assaig

La llibreria virtual de la Plaça del llibre ha elaborat una enquesta sobre quines són les obres assagístiques més representatives del panorama valencià, i el resultat han estat 50 títols imprescindibles de l’assaig valencià. Crida l’atenció d’aquesta tria l’escassa presència d’assaig dirigit a un públic infantil i juvenil (escolar o no), excepció feta de les obres de Fani Grande i Pilar Alfonso, a més dels dos de la col·lecció Bàsics de Sembra, que podrien arribar a un públic juvenil, tot i no estar específicament dirigides.

Obres ben interessants per acostar la literatura de pensament a un segment que està iniciant-se en la lectura, però poques de totes totes per fomentar la lectura d’aquest gènere entre un públic en període d’iniciació lectora. És cert que qualsevol persona pot llegir qualsevol cosa i que les limitacions de gènere i edat són limitacions artificials que oculten més que estimulen, però no és menys cert que per temàtica, estil o format d’edició no sol donar-se aquest acostament.

Però en són poques i potser siga perquè, tractant-se d’una enquesta, el públic juvenil i infantil no ha participat, o potser siga perquè les obres dirigides a aquest segment de la població no tinguen la suficient qualitat o interés. També pot ser que no siguen conegudes pels lectors i lectores no relacionats amb l’àmbit escolar o juvenil que ha votat. Siga pel que siga, el resultat és l’oblit d’un segment vital per al foment lector i el menyspreu de l’assaig com a gènere adient per aquesta població.

I el tema podria no ser greu o simplement intranscendent si no coincidira amb un altre fenomen ben freqüent als nostres plans de foment lector, i és que no és habitual llegir assaig a les aules ni, per descomptat, en família o de manera lúdica. La literatura d’idees es considera un gènere difícil, poc atractiu, descoratjador per l’alumnat i el públic juvenil en general i, per això, no se solen regalar ni s’introdueixen com a lectura recomanada fins als cursos superiors i de manera dosificada. El professorat de llengua l’inclou, normalment, amb els criteris anteriors, i el d’altres matèries com Ètica, Filosofia, Història o Física i Biologia no ho fan de manera sistemàtica, potser per por de sobrecarregar l’alumnat amb massa lectures o per la creença que no estan preparats per endinsar-se en aquest tipus de literatura. Si afegim que regalar un llibre d’assaig a un o una jove pot ser considerat una ofensa, tenim un panorama ben poc estimulant per fomentar la literatura d’idees.

Personalment no estic d’acord amb aquesta perspectiva, possiblement perquè en sóc autor d’uns quants i perquè sóc professor de Filosofia i, per tant, preocupat per fomentar la reflexió i l’argumentació raonada d’idees a l’aula. De fet, pense el contrari, que l’assaig, o l’escriptura de no ficció, és molt atractiu per als i les joves, sempre que es trien obres adients a l’edat a la qual ens dirigim. De fet, les generacions digitals llegeixen i escriuen molta literatura d’idees i discutir sobre elles els engresca i motiva especialment. Les xarxes socials més habituals entre ells estan plenes de frases que expressen arguments sobre els temes que els interessen i, normalment, les trien per identificar-s’hi, expressar sentiments o reivindicar idees com la igualtat entre sexes, el dret dels homosexuals o la defensa dels animals.

No deixem de banda l’assaig en els plans de lectura, és el gènere que més ajuda a la formació d’una ciutadania crítica, ja que per comprendre el món cal una formació ideològica forta

La lectura de llibres d’assaig els ajudaria a polir aquestes idees, fer més complex el pensament i millorar l’argumentació, i és quasi una obligació acompanyar l’alumnat en aquest procés de creixement personal. La filosofia per a xiquets i xiquetes porta treballant en aquesta direcció des de fa anys, però caldria ajudar aquest procés des de la lectura, personal i en grup. És cert que no seria convenient començar amb texts massa complicats i llargs, sinó adaptar-los al seu procés de raonament. En el període d’infantil, escrits breus, clars i concisos, il·lustrats o no, però sempre acompanyats d’exemples que els permeten identificar els raonaments. Amb la pubertat, a partir dels 12 anys, es pot continuar amb llibres que barregen ficció i no ficció, o que acompanyen la ficció d’apartats de reflexió explícita d’idees que obliguen l’alumnat a adonar-se’n de la diferència de llenguatge i del rigor de l’expressió d’idees escrites. Les parts assagístiques hauran de servir per donar expressió a idees vagues que normalment sobrevolen les novel·les de ficció i que, d’aquesta manera, estructuren el pensament i ajuden a formar la consciència crítica entre l’alumnat. Aforismes breus que estimulen el pensament, escrits expositius que clarifiquen idees i diàlegs argumentats que exposen l’intercanvi de posicions, poden ser una bona manera de potenciar el creixement moral i personal de la joventut.

És difícil que el públic infantil i juvenil trie obres d’assaig per pròpia voluntat, les raons són variades i les podríem discutir, però en aquest sentit l’escola haurà de fer el paper d’estímul i iniciació, com en tants altres aspectes. La discussió sobre com hem de fomentar la lectura d’aquest gènere entra dins de la discussió general sobre com estimular la lectura en general als centres educatius, si de manera dirigida i obligada o lliure i voluntària, amb lectura dialògica o altres metodologies i, en aquest sentit, també tenim molt a parlar, però aquest és un altre debat que tenim pendent i haurem de fer.

Sempre s’ha dit que la nostra llengua ha produït molta poesia i que la novel·la ha estat el gènere que més es publica. En aquest context, l’assaig ha quedat com una mena de gènere marginal, adient per qüestions tècniques i específiques, però poc atractiu per al gran públic. És un greu error, l’assaig és el gènere que més ajuda a la formació d’una ciutadania crítica i responsable, que necessita una formació ideològica forta si vol comprendre el món en què viu i participar-hi activament. No deixem de banda l’assaig en els plans de lectura i ajudem les noves generacions a conformar una consciència ciutadana rica i oberta, que no es deixe enganyar pels primers venedors de fum que apareguen per les pantalles.