Fins fa no gaires anys, el gest natural d’un alumne o alumna en arribar a classe era posar damunt la taula el quadern i el boli, passar les pàgines i posar-se a escriure. Havia d’afanyar-se per seguir el dictat del docent, s’equivocava, ratllava, prenia anotacions dels esquemes de la pissarra. A les aules d’avui, superat el llindar d’aprenentatge de lectura i escriptura, les notes a mà estan deixant pas a l’acte de teclejar, lliscar amb el dit, esborrar amb un sol botó, compartir arxius.
Com en tants altres terrenys, en l’educatiu els dispositius tecnològics han anat ocupant l’espai del treball artesanal. Més que per una qüestió pràctica es fa per preparar als nens i nenes per al que s’espera que sigui un món futur enterament digital. Però hi ha algun cost d’oportunitat en aquest canvi en una etapa tan primerenca? Té algun impacte en el desenvolupament o l’aprenentatge que deixin d’escriure a mà?
El neurobiòleg i investigador en psicologia cognitiva Héctor Ruiz explica que la primera qüestió que cal distingir és si estem parlant d’aprendre a escriure o de mantenir l’escriptura quan ja s’ha après. “Perquè en realitat el que sabem és la importància que té en el primer, a aprendre. Que no s’escrigui a mà dels 10 anys en endavant tampoc és un drama”. No obstant això, diu, el nen o la nena sí que deixarà de beneficiar-se d’alguns avantatges que l’escriptura a mà, i fins i tot la lectura i manipulació d’un llibre en paper, tenen sobre l’aprenentatge.
Per recordar millor
“Un dels punts importants, que està comprovat, és que escriure a mà permet retenir millor la informació. Per què? Per una qüestió d’esforç: el fet d’haver d’anar més a poc a poc, prendre més temps i completar una tasca complexa vol dir que s’ha de prestar més atenció i la retentiva és més gran”, apunta Ramón Nogueras, psicòleg, professor universitari i divulgador. “Si ja domines el teclat, s’escriu molt més ràpid i pot sortir-te fins i tot automàtic. Les anotacions que prengui l’alumne poden ser una reproducció literal del que ha dit el professor”, afegeix Ruiz. És a dir, s’elimina el treball d’evocació i reelaboració del contingut i es crea una còpia directa. “Escriure a mà sol requerir una certa síntesi del que el professor està explicant”, apunta Nogueras.
És el mateix que succeeix a l’hora d’estudiar, ja que recordem millor quan escrivim a mà perquè afegim més sentit a l’aprenentatge, estem utilitzant el moviment i per tant incrementant el nombre de traces en la memòria, que són les que, mitjançant associacions, et permeten recordar millor. Així ho hauria comprovat, per exemple, un estudi publicat en la revista Psychological Science, amb més de 300 estudiants universitaris que durant un temps van prendre les anotacions a mà, la meitat d’ells, i amb un portàtil, l’altra. Els primers van ser després capaços de respondre millor a les preguntes sobre el que havien tractat en les sessions que els segons. I en etapes més primerenques, com la infantil, en la qual entra el joc l’aprenentatge, aquest procés d’elaboració de l’escriptura pren encara major rellevància.
Segons els experts consultats, dibuixar les lletres a mà ajuda als nens i les nenes a, d’una banda, reconèixer-les i, per altra, a recordar-les millor, per tant, a desenvolupar millor la capacitat lectora. Héctor Ruiz cita un estudi comparatiu, publicat pel Centre Nacional per a la Informació Biotecnològica dels EUA, en el qual experts en neurociència van crear dos grups pilot de 38 nens de 3 a 5 anys per aprendre cadascun l’alfabet a mà, o teclejant-lo. Després de tres setmanes practicant se’ls van realitzar dues proves i els resultats van mostrar que els nens que havien après a mà van reconèixer millor les lletres que els que les havien mecanografiat. Nogueras afegeix que “hi ha investigadors que postulen que fins i tot el fet de corregir a mà, ratllant, funciona com a recordatori de les fases per les quals has anat passant en l’elaboració de l’escriptura i que contribueix a la retentiva”.
La capacitat lectora
Aprendre a escriure i a llegir estan íntimament relacionats. Explica el neurobiòleg que “quan escrius no sols intervé la percepció, sinó també els moviments que has de realitzar per dibuixar una lletra, que estan lligats al seu aspecte, i que no obstant això no has de treballar per res quan prems un botó”. Així, quan un nen escriu l’alfabet en realitat està treballant la seva capacitat per reconèixer-lo i “aquesta és una de les primeres competències essencials per desenvolupar la capacitat lectora”. Ruiz afirma que hi ha estudis de neuroimatge on es veu que quan els nens escriuen s’activen parts del cervell relacionades amb l’aprenentatge de la lectura.
I durant quant temps un nen o nena està aprenent a llegir? Fins quan és recomanable que continuï escrivint principalment a mà? El de l’aprenentatge de la lectura és un procés que es divideix en etapes, explica Ruiz. “Primer passem per la consciència fonològica, la capacitat per apreciar que el llenguatge que parles està format per un conjunt de sons, que es van combinant i que s’associen a representacions gràfiques: les lletres. Quan ja hem codificat i automatitzat això, automàticament en veure una lletra la descodifiquem, i després paraules senceres, i així fins que aprenem a llegir”.
“Després hi ha altres fases més lligades a la comprensió lingüística del missatge, com l’automatització de quina paraula pot venir darrere d’una altra”, prossegueix. De la mateixa forma és beneficiós el suport material a l’hora de llegir, assenyala Nogueras, ja que és més fàcil retenir la informació en format paper. “Entre altres coses a l’hora de processar la informació utilitzem no sols claus visuals sinó també tàctils, o la seva posició en la pàgina, o el pes del llibre a la nostra mà que ens dóna una pista d’en quin punt ens trobem”.
Amb l’escriptura succeeix més o menys el mateix: posa en marxa tota una maquinària que activa més regions del cervell que les empleades amb el teclat. I és aquesta la raó que, en general, escriure a mà reporti més grans beneficis per l’aprenentatge i la lectura, oferint un avantatge enfront dels dispositius tecnològics, que continuaran guanyant terreny. Però així i tot, conclouen els experts, no hi ha motiu per alarmar-se perquè “tal com està plantejat el sistema ara no hi ha cap escola en la qual no s’ensenyi a escriure a mà, que és el més important”.
