Les activitats extraescolars que realitzen els alumnes escolaritzats en instituts públics del districte de Les Corts tenen un cost anual de 375 euros de mitjana. Les que fan els de Ciutat Vella, de 13 euros. La quantitat d’activitats extraescolars, de mitjana, entre les quals pot optar un adolescent escolaritzat en un institut públic de Gràcia és 14, en canvi si viu a Nou Barris les opcions baixen sensiblement: 4,3. Aquests desequilibris en l’oferta i en els preus els constata L’estudi Les activitats extraescolars als instituts públics de Barcelona, a càrrec de l’investigador de l’IERMB (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona) Andreu Termes. L’estudi s’ha fet a partir de l’anàlisi de la informació obtinguda a les webs institucionals de 54 instituts (el 72% del total), combinat amb un treball de camp que ha consistit en entrevistes amb AFAs i entitats proveïdores d’activitats extraescolars.
A l’estudi s’han identificat un total de 388 propostes diferents, de les quals més la majoria pertanyen a l’àmbit de l’esport (36,9%), amb un gran predomini del futbol, el bàsquet i el voleibol, o al de l’art i la cultura (35,6%), especialment dansa, música i teatre. La resta es reparteix entre els idiomes (15,2%), el reforç i aprofundiment de competències bàsiques (8,5%) i les extraescolars relacionades amb les tecnologies (3,9%). Més de la meitat d’aquestes activitats estan organitzades per empreses privades (55,8%), mentre que l’altre meitat es reparteixen entre entitats socials (31,6%), com associacions familiars o veïnals, clubs esportius o congregacions religioses, i l’administració pública (15,6%). Òbviament, les activitats més cares són les organitzades per empreses privades, especialment en l’apartat dels idiomes, i les més barates són les organitzades per l’administració.
El paper de les famílies
L’estudi indaga en altres factors que condicionen l’oferta d’extraescolars, el primer dels quals és l’empenta de l’AFA, ja que les AFA són, de llarg, les grans dinamitzadores d’aquest espai formatiu. I la implicació de les famílies a les AFA acostuma a respondre a un determinat perfil social, apunta l’estudi, que està molt més present en uns instituts que en uns altres. Si bé, per norma general, la implicació de les famílies a l’AFA cau de forma dràstica en el pas de la primària a la secundària, això encara s’accentua més en els instituts amb famílies amb rendes més baixes.
Un altre fenomen que es dona és “un mecanisme de cercle viciós que castiga les activitats minoritàries i amb menor demanda”, la qual cosa en facilita la seva desaparició. “Les activitats extraescolars funcionen amb economia d’escala; com menor és el número d’alumnat, major augmenta el preu d’aquestes assumit per les famílies; i, per tant, es redueix la demanda i augmenta encara més el preu. La conseqüència d’aquest mecanisme és la dinàmica de concentració en unes poques activitats majoritàries per instituts”, assenyala l’autor. “El preu –afegeix– és el factor més limitant per la participació de les famílies a les activitats extraescolars”.
L’oferta d’extraescolars ve també molt marcada per la inèrcia, és a dir, pel que la junta d’una AFA hereta de la seva antecessora. I també sovint es detecta un solapament en relació a altres actors de proximitat (casals, centres cívics, etc), que ofereixen activitats similars que es converteixen en competència, a la vegada que “el potencial (cultural, artístic) dels instituts no és tampoc aprofitat per la resta de ciutadania del barri”.
Cap a la governança pública de les extraescolars?
Davant d’aquest diagnòstic, l’estudi de l’IERMB conclou reclamant una major governança de l’administració pública en l’àmbit de les extraescolars, per millorar la planificació i corregir els desequilibris. Per Termes, “l’administració ha de dirigir, liderar i coordinar diversos tipus d’actors (entitats socials, empreses privades, actors culturals, artístics i esportius) en un camp de joc densament poblat per actors (amb lògiques oposades), amb una oferta diversa, variada, desigual i poc regulada”.
Una de les principals conclusions de l’estudi és, d’acord amb el seu autor, que cal “aprofundir en el coneixement del funcionament de les dinàmiques de les activitats extraescolars per identificar les accions públiques més adequades, en els àmbits de la direcció, planificació, coordinació, transparència i –si s’escau– provisió directa. En qualsevol cas, els criteris que haurien de guiar la planificació són tant territorials com d’accessibilitat econòmica”. Alhora, la planificació i la coordinació territorial “permetria combinar i no solapar l’oferta territorial; generar un quòrum mínim en relació a les activitats extraescolars (i, per tant, assegurar la viabilitat de les activitats extraescolars minoritàries); i desestigmatitzar alguns instituts i reduir la segregació escolar”.
