Un estudi liderat per investigadors de la UB i desenvolupat amb més de 1.650 alumnes i familiars de divuit centres educatius de Barcelona demostra que la ciència ciutadana és una aproximació vàlida per fer recerca de primer nivell i, en aquest cas, capaç de proporcionar valors de diòxid de nitrogen amb una resolució inèdita per tal d’avaluar les conseqüències de la contaminació en la salut dels seus habitants.
La revista Science of the Total Environment acaba de publicar els resultats d’una investigació del grup de recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i l’empresa 4Sfera que mostra el paper clau de la ciència ciutadana en la relació entre avaluació de l’exposició a la contaminació i l’acció col·lectiva per a la millora de la qualitat de l’aire.
La publicació descriu el projecte xAire, que va implicar l’organització de la recollida de dades col·lectiva i simultània a Barcelona de la concentració de diòxid de nitrogen, un contaminant vinculat al trànsit motoritzat. Aquesta concentració es va mesurar durant un període d’un mes entre febrer i març de 2018 gràcies a famílies amb infants d’entre set i dotze anys de divuit escoles públiques de primària repartides pels deu districtes de la ciutat.
Els resultats aporten informació sense precedents sobre la contaminació de l’aire a tota la ciutat, amb una precisió destacable. La localització dels punts de mesura la van decidir de manera autònoma els alumnes i les famílies seguint el mateix procediment científic. «xAire ha permès no només evidenciar les problemàtiques al voltant de les escoles i els seus barris sinó que també ha donat arguments a les famílies i escoles per tal d’exigir millores en el seu entorn d’acord amb les dades que van recollir», explica el catedràtic Josep Perelló, líder de l’estudi i membre de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS).
La contaminació de l’aire a Barcelona, un problema greu i infraestimat
El resultat de la recerca mostra una distribució dels nivells de concentració de diòxid de nitrogen àmplia i representativa del conjunt de la ciutat en termes de densitat de població. S’han mesurat nivells molt alts, amb una mitjana anual de 49 μg/m3, per sobre dels llindars de la directiva europea i de l’OMS, que se situen en 40 μg/m3. Més d’un 5 % de les mostres dupliquen el valor llindar de 40 μg/m3, i confirmen així que la qualitat de l’aire és un problema greu a tot Barcelona. Els nivells mesurats també mostren grans diferències entre districtes i dins el mateix districte segons el carrer. Els valors mitjans obtinguts a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, les Corts i Horta-Guinardó són especialment preocupants, ja que són sensiblement superiors als de les estacions oficials més properes.
Millores en un model de l’impacte de la contaminació en la salut
Les dades obtingudes han permès també obtenir una estimació més actualitzada i acurada dels models per estimar l’impacte del NO2 a la salut que fa servir la comunitat científica. En concret, l’estudi ha estimat que 1.084 casos nous d’asma infantil són atribuïbles al NO2 cada any a Barcelona, una xifra equivalent al 48 % del total de casos anuals. Segons Mark Nieuwenhuijsen, cap de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, «si reduïm els nivells de NO2, especialment al voltant de les escoles, podríem reduir els casos d’asma infantil de manera significativa».
Un esforç coordinat per mesurar la contaminació en 725 punts de la ciutat
xAire va néixer de la voluntat d’ampliar el detall i la representativitat dels nivells de contaminació de la ciutat proveït per les set estacions oficials repartides per la ciutat. L’esforç amb més de mil sis-centes persones implicades ha permès obtenir mesures del diòxid de nitrogen en 725 localitzacions. El nombre de mostres obtingudes supera amb escreix les campanyes prèvies dutes a terme per científics professionals, que han arribat a recollir un màxim d’unes mesures en dues-centes localitzacions de forma simultània.
El projecte xAire va retornar les dades a cada grup escolar i es poden consultar públicament en un mapa interactiu. Els resultats es van debatre a les escoles principalment tenint en compte els valors límit de l’OMS i de la UE. Les discussions van demostrar una comprensió clara de les dades de seguiment i del procés d’investigació científica.
Els nens i nenes de set i vuit anys van ser capaços d’explicar perfectament el protocol científic i el significat de les dades a l’InfoK del Canal Super3, durant el Congrés de la Ciència, organitzat pel Consorci d’Educació de Barcelona i davant de l’alcaldessa Ada Colau (Escola El Sagrer). Les mateixes escoles van lliurar les dades a responsables de l’Ajuntament juntament amb un conjunt de propostes basades en evidències científiques, en un acte celebrat al Saló de Cent. Les mesures proposades van des de la promoció del transport públic al barri i de rutes per als vianants fins a la necessitat de cobrir part de la ronda (Dolors Monserdà, Sarrià) o d’accelerar la reforma de l’avinguda Meridiana (El Sagrer).
Les campanyes de ciència ciutadana a gran escala sobre la qualitat de l’aire no s’han de considerar simplement com una activitat de sensibilització pública i un programa d’educació. «En aquest intens component participatiu els ciutadans poden ser actors de la recerca i no només receptors d’un missatge. Aquest enfocament de la ciència ciutadana afegeix sofisticació i diversitat al procés de recerca científica, ja que requereix científics professionals multidisciplinaris i la participació d’organitzacions no acadèmiques», apunta Isabelle Bonhoure, investigadora del grup OpenSystems de la UB.
Escoles i entitats participants
Escoles participants: Escola Els Horts (Sant Martí), Escola Sant Martí (Sant Martí), Escola El Sagrer (Sant Andreu), Escola Can Fabra (Sant Andreu), Escola Calderón (Nou Barris), Escola Timbaler del Bruc (Nou Barris), Escola Pau-Casals Gràcia (Gràcia), Escola Sagrada Família (Gràcia), Escola Joan Miró (L’Eixample), Escola Fort Pienc (L’Eixample), Escola Dolors Monserdà Santa Pau (Sarrià – Sant Gervasi), Escola Seat (Sants-Montjuïc), Escola Àngels Garriga (Horta-Guinardó), Escola Coves d’en Cimany (Horta-Guinardó), Escola Àngel Baixeras (Ciutat Vella), Escola Cervantes (Ciutat Vella), Escola Lavínia (Les Corts) i Escola Les Corts (Les Corts).
En el projecte de ciència ciutadana hi van participar set organitzacions de caràcter divers (Centre de Cultura Contemporània; Institut de Cultura de Barcelona; Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona; Consorci d’Educació de Barcelona; DKV Salud, i Barcelona Mobile Week) a més de les institucions que signen l’article.
Referència de l’article
Perelló, J., Cigarini, A., Vicens, J., Bonhoure, I., Rojas-Rueda, D., Nieuwenhuijsen, M. J., … & Ripoll, A. (2021). Large-scale citizen science provides high-resolution nitrogen dioxide values and health impact while enhancing community knowledge and collective action. Science of The Total Environment, 147750.
https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2021.147750
