L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, portarà a les escoles de la ciutat la iniciativa Code.org perquè els alumnes incorporin coneixements de ciència computacional, és a dir, de programació. Això no serà immediat, sinó que començarà el curs vinent amb sort o el 2023/24 amb més probabilitat. La primera pedra d’aquest camí s’ha posat aquest dilluns, amb la firma d’un memoràndum (MoU) entre les dues parts. Una part hi posa el mètode, l’altra el finançament, amb 100.000 euros a repartir en dos anys, que serviran sobretot per formar professionals.
La idea final és que algun dia la ciència computacional comenci a arribar als infants amb la mateixa naturalitat amb què ho fan altres coneixements bàsics i que, per tant, a la llarga s’incorpori al currículum de primària. D’això va Code.org, oenegé cofundada per l’informàtic i emprenedor nord-americà d’origen iranià Hadi Partovi, el qual ha passat per Barcelona per firmar l’acord amb el primer tinent d’alcalde de la ciutat i president de Barcelona Activa, Jaume Collboni. Un acord similar el va firmar fa un temps Code.org amb l’Ajuntament de Madrid.
Nascut a Teheran fa 49 anys, Partovi té una vida de pel·lícula. La seva infantesa va estar marcada pels estralls causats per la islamització del seu país quan ell i el seu germà bessó tenien 7 anys (1979) i la immediatament posterior guerra amb Irak. Amb els seus pares, ambdós científics, van fugir amb una mà al davant i l’altra al darrera amb 13 anys. I es van instal·lar als EUA, on vivien tots quatre en una habitació. “Pràcticament no coneixíem la llengua, però de petit havia après a programar amb un Commodore 64, i amb 15 anys era prou bo per aconseguir una feina ben pagada en una empresa tecnològica”, explica Partovi. Anys després es llicenciaria a Harvard. També va participar en els inicis de Facebook, va treballar com a executiu per Microsoft, va assessorar Dropbox, Airbnb i Uber, i va crear dues startups que acabaria venent a Microsoft i Newscorp. I el 2013 crea Code.org amb el seu germà amb la idea de fer arribar als infants uns coneixements que a ell li van canviar la vida.
És important saber què és un algoritme?
“Totes les companyies s’estan convertint en tecnològiques, no hi ha un sol sector d’activitat que no s’estigui digitalitzant i no hi ha cap lloc de treball on les competències tècniques no t’obrin portes”, assegura Partovi, per al qual, no obstant, les raons d’oportunitat laboral no són les úniques que motiven la finalitat de la seva organització. També hi ha raons purament educatives. “Igual que a l’escola aprenem biologia bàsica encara que no pensem a convertir-nos en biòlegs, en aquest segle no ha de fer falta ser programador per aprendre què és un algoritme, com funciona internet o com la intel·ligència artificial està canviant la nostra societat, això avui és tan important com aprendre la fotosíntesi”, assevera.
Això és el que, a través dels mètodes de Code.org, es tractarà de portar a les aules, “d’escoles i segurament també d’instituts, principalment públics i que ho demanin”, comenta Jaume Collboni. I inicialment serà a través de tallers, com altres que ja organitza Barcelona Activa per promoure l’interès i la curiositat per l’àmbit científic i tecnològic a través de l’experimentació i el joc, entre els i (sobretot) les alumnes dels barris més vulnerables. El Pla STEAM Barcelona, que lidera Barcelona Activa i arriba anualment a uns 12.000 alumnes de primària i secundària, compta amb la participació del Consorci d’Educació de Barcelona, el Barcelona Supercomputing Center, les universitats UPF, UPC i Deusto i el Consorci de Biblioteques de Barcelona, entre altres, entitats presents en la firma del MoU amb Code.org i que se sumen també al nou projecte. En el marc d’aquesta col·laboració, l’Ajuntament explica que “es crearà també un observatori sobre ciències de la computació a Barcelona i es multiplicaran els continguts en llengua catalana en el llenguatge de programació computacional”.
Creativitat, joc, motivació
“La ciència computacional és creativa, està basada en projectes, és col·laborativa, i això ho fa més divertit pels estudiants i més rellevant per al seu futur, per això hem de pensar com fem que la ciència computacional sigui un contingut bàsic, tant com l’àlgebra o com aprendre a llegir i escriure, o com qualsevol contingut que s’ofereix a totes les escoles a tots els estudiants”, afegeix el fundador de Code.org. Ell va tenir la sort de tenir uns pares científics que el van introduir en aquest món, una sort que no comparteixen la major part d’infants i joves i per això, defensa, cal introduir-ho a través de l’escola. I entén com una avantatge el fet que “la pandèmia ha ensenyat a tot el món com les escoles s’han pogut adaptar al món digital”.
L’Ajuntament de Barcelona emmarca aquest projecte en “l’estratègia de foment del talent digital, recollida a l’agenda econòmica Barcelona Green Deal”, si bé per Partovi un dels prejudicis amb el que es cau sovint és, precisament, el fet que “com a adults pensem que això és per genis o per a una edat determinada, perquè és molt difícil, però no ens adonem que els nens i nenes de 6-7 anys ja ho poden aprendre, perquè la tecnologia és el seu món, i aprendre a fer-la anar és molt més divertit que la major part de coses que fan a l’escola”. De fet, Code.org recomana començar des de 1r de primària, ja que, diu Partovi, “per saber els aspectes més bàsics de la ciència computacional no cal que els alumnes hagin après encara a llegir i escriure”.
A aquestes edats, insisteix, és més fàcil aprendre programació que un segon idioma. “La gent acostuma a dir que per aprendre una nova llengua millor fer-ho de ben petit, i que el mateix val per la ciència computacional, però jo crec que en realitat s’assembla més a aprendre música, perquè les partitures son també una mena de codi, en el fons molt més senzill que una nova llengua, o sigui que necessites menys temps per aprendre aquest llenguatge i és molt més creatiu que memoritzar vocabulari, ja que tant la música com la programació s’aprèn com un joc amb el qual de seguida pots veure què pots crear amb allò que has après”.
