Els adolescents que estan ben integrats en el seu entorn, participen sovint en activitats esportives, mantenen bones relacions interpersonals i rebutgen la violència, tendeixen a estar menys embolicats en fenòmens d’assetjament escolar.
Aquesta és la principal conclusió d’un estudi que hem elaborat a la Universitat de Còrdova entre un total d’1.035 adolescents d’edats compreses entre els 12 i 17 anys, pertanyents a quatre instituts andalusos.
A tots ells els hem preguntat sobre el seu coneixement de l’assetjament escolar, així com sobre la seva participació en activitats d’educació física. Segons la nostra anàlisi, la millora de la seva autoestima, la seva competència per l’autoregulació dels problemes, sembla ser rellevant per trobar estratègies per enfrontar els conflictes i evitar entrar en la dinàmica de la violència.
Aquesta evidència ens posa en alerta sobre la importància de treballar aspectes com l’autocontrol i l’autoregulació, que poden desenvolupar-se de manera eficaç en les activitats esportives.
La importància del grup
A més dels resultats d’aquest estudi, el nostre grup ha comprovat com la participació en activitats físiques extraescolars, sobretot de tipus organitzat (en club, grup o equip), ajuda als adolescents a disposar de més mecanismes de defensa enfront de l’assetjament i la violència.
Això podria deure’s a la millora d’habilitats socials, compliment de rols, regles i normes dins l’activitat, més enllà fins i tot dels que practiquen simplement activitat física de manera lliure, però sense pertànyer a un grup, o a aquells que no la practiquen.
L’autoconcepte físic es converteix, així, en un mediador positiu per afrontar la victimització, tant de l’assetjament directe com de l’anomenat ciberbullying.
La sana competició implícita en tota activitat esportiva estimula la fortalesa per afrontar l’agressivitat injustificada i modular els mecanismes de defensa contra aquest problema.
A més, en altres estudis plantejats pel grup hem tractat d’identificar com és l’assetjament que ocorre dins de les classes d’educació física en comparació amb la resta de l’entorn escolar, donada la naturalesa més expansiva i social dels escenaris en els quals es desenvolupa la pràctica esportiva.
Aquest últim projecte va comptar amb el finançament de la Conselleria d’Educació de la Junta d’Andalusia. A més, diferents membres del grup participen a la Xarxa de Recerca “Bullying en l’Esport: Anàlisi i Bones pràctiques”, finançada pel Consell Superior d’Esports, per afavorir un major coneixement de l’assetjament en l’entorn escolar.
El que busquem a través d’aquestes anàlisis és millorar les propostes que es puguin dur a terme per a la prevenció de l’assetjament i la millora de les relacions socials i el clima de convivència a les escoles, on l’educació física s’obre pas com una eina clau en la millora de la convivència escolar.
Projecte educatiu
Per aquesta raó s’ha implementat i comprovat l’eficàcia d’una unitat didàctica en l’assignatura d’educació física que es focalitza en la qualitat de les relacions de solidaritat i companyonia, també en els jocs i activitats esportives, d’altra banda, activitats molt motivadores dins dels centres educatius.
En aquest projecte educatiu s’han inclòs aspectes com el joc cooperatiu, la conscienciació del fenomen de l’assetjament, acceptació de les diferències individuals, millora d’aspectes com l’autoestima, empatia i l’autocontrol, entre altres. Amb això es va aconseguir disminuir de manera significativa la victimització i agressió en l’assetjament escolar, no sols a l’aula sinó també en tot l’entorn del centre escolar.
Una recomanació: els professors, segons la nostra anàlisi, haurien de potenciar la seva formació en aquesta temàtica, per disposar de més recursos enfront d’aquesta xacra. Entendre el fenomen, conèixer a l’alumnat i escoltar els seus interessos poden ser estratègies vàlides. Així ho exposem al llibre Educación Física y convivencia: oportunidades y desafíos en la prevención del acoso escolar, que inclou material accessible per als docents.
