Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Però per entendre el problema en totes les seues dimensions, hem de fer un exercici hermenèutic i remuntar-nos a l’antiga Grècia, a l’Atenes democràtica del segle Vé a.n.e., la de Pèricles, la que es posa com a exemple polític iniciador d’un model participatiu i crític inspirador de les democràcies modernes.
Al diàleg Protàgores de Plató es discuteix sobre la necessitat d’ensenyar la virtut política, el que hui coneixem com ciutadania. Afirma Protàgores a 327a que a una ciutat on tocar la flauta fora una exigència imprescindible per viure en comú, tothom ensenyaria la seua descendència a tocar-la, sorgirien escoles que impartirien cursos i la ciutat dedicaria els seus esforços a mostrar-ne la importància a la ciutadania. I després el resultat seria divers, algunes persones ho farien millor i altres pitjor, però, en conjunt, tota la ciutadania la tocaria de manera suficient i satisfactòria. De la mateixa manera, afirmava Protàgores, si a la societat democràtica volem obtenir uns mínims de convivència pacífica i respectuosa, unes normes ètiques bàsiques, hauríem d’implantar l’exigència de conéixer i dominar de manera mínima la virtut política i social, el que avui denominem convivència ciutadana, valors morals o mínims ètics imprescindibles.
Des de postures ideològiques i pedagògiques oposades, Sòcrates va dedicar la seua vida a educar el mateix, la virtut política, tot i que des d’una perspectiva metodològica oposada a la dels Sofistes, amb el diàleg i l’autoconeixement. Aquest ensenyament va implicar-li una condemna a mort que no va voler eludir si havia de deixar de portar a terme la seua activitat educativa, perquè considerava que una ciutadania ben educada era garantia de cohesió i convivència social. Ambdues postures mostren que, més enllà de posicions ideològiques concretes, una educació política participativa i conscient és necessària per formar una ciutadania democràtica i participativa.
La desaparició de la reflexió filosòfica en la proposta de currículum del Ministeri és una mostra de desconeixement, si no de mala intenció, pel que fa a la formació d’una ciutadania crítica i democràtica
La desaparició de la reflexió filosòfica i, concretament de la deliberació ètica de la proposta de currículum educatiu proposada pel Ministeri d’Educació per a la nova Lomloe és una mostra de desconeixement, si no de mala intenció, pel que fa a la formació d’una ciutadania crítica i democràtica a les modernes societats actuals. L’assignatura de Valors cívics i ètics queda com l’únic racó dedicat a aquest quefer, però amb una dotació horària inicial d’una hora setmanal, situació clarament insuficient per enfortir una reflexió moral mínima. A més, abordar els valors ciutadans des d’una perspectiva contextual, com sembla proposar el currículum de l’assignatura, sense una reflexió ètica més general que aporte perspectiva, deixa sense comparació suficient la gestació de la pròpia consciència crítica. Tot i ser necessària, l’assignatura de Valors cívics i ètics, amb mitjans horaris i professionals suficients, ha d’anar acompanyada, en un nivell posterior, d’una reflexió ètica filosòfica que faça conscient a l’alumnat de les raons dels valors morals admesos socialment. Podríem dir que sense ètica i filosofia, la moral queda reduïda a una discussió de valors contextuals i personals sense possibilitat de creixement personal. Si no volem mantenir l’educació ètica com un complement de la Religió (com feia la LOMCE), haurem de convertir aquest àmbit de reflexió en un conjunt d’assignatures obligatòries i amb prestigi curricular i dignitat horària.
És cert que la discussió sobre els valors ètics i cívics, des d’una perspectiva situada i contextualitzada en el moment actual, forma part de la necessària discussió moral que l’alumnat ha de fer per comprendre el món en què viu. I aquesta es pot fer de manera transversal, a través de la tutoria i fins i tot es convenient que es faça des de diferents assignatures o de manera interdisciplinar per àmbits. Ara bé, una reflexió més fonamentada, raonada i comparada només es pot fer des d’un àrea específica impartida per professionals formats a l’efecte, només es pot fer des de la disciplina filosòfica que comprén els Valors ètics i cívics i una posterior Ètica o una Filosofia amb un bloc específic dedicat a l’ètica. Sense aquest segon nivell, la reflexió moral transversal queda al mateix grau que les diferents postures morals religioses i consolida un Bla bla bla hipòcrita i, de vegades, cínic que l’alumnat capta de manera conscient i inconscient.
La vacuna contra la intolerància i els discursos d’odi no és altra que l’educació crítica d’una consciència ètica formada des de criteris ferms i reflexius
Per això és tan greu la desaparició d’un àmbit pròpiament filosòfic de reflexió ètica dins de l’educació obligatòria, perquè deixa la ciutadania a mercè dels venedors de fum, dels traficants de valors i dels impulsors de falses veritats que es mostren com a autèntiques. Ens queixarem de la baixa qualitat democràtica de la nostra societat, renegarem de la facilitat amb què les xarxes socials proposen models tòxics i ens sorprendrem de l’arribada dels traficants d’ideologia que recorden el feixisme més recalcitrant. Però no podem oblidar que l’autèntic antídot contra les fake news, que la vacuna contra la intolerància i les creences excloents, contra el masclisme i els discursos d’odi, no és altra que l’educació crítica i radical d’una consciència ètica formada personalment des de criteris ferms i reflexius. Tota la resta és fum, grans paraules acompanyades de fets menuts que sembren la desconfiança entre la ciutadania.
No ho podem ignorar ni fer la viu viu, si volem una societat de flautistes, necessitem formació musical, si volem una societat de ciutadans i ciutadanes, necessitem formació ètica, i això no s’aconsegueix de manera màgica, cal invertir recursos, humans i organitzatius, demostrar que els valors que es proclamen es segueixen de manera efectiva i aportar les raons per les quals volem adoptar-los. Això o la hipocresia moral de què alguns es beneficien. No direu que no ho sabíem.
