Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, ha presentat aquesta tarda el Simposi de Renovació Pedagògica, en un acte inaugural que ha tingut lloc al Born Centre Cultural. El simposi s’allargarà durant tot aquest any, ja que fins a l’estiu es duran a terme un seguit de debats territorials al voltant de diversos eixos temàtics, i durant l’últim trimestre s’ordenaran els materials i reflexions recollides i es farà una jornada final. Segons ha explicat Gargallo, la voluntat no és generar un cos teòric, però sí incidir des d’una base molt àmplia i plural en les polítiques públiques. “És important que les propostes de política educativa vagin argumentades pel discurs pedagògic i es basin en evidències educatives”, ha subratllat la presidenta de la Federació.
L’acte inaugural ha comptat amb la presència del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, la coordinadora de l’Àrea d’Educació, Joventut i Esports de la Diputació de Barcelona, Teresa Sambola, i la comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Truñó. Per Cambray, “aquesta transformació no és només desitjada, sinó que és inevitable, la revolta educativa [expressió molt repetida al llarg de la jornada] ha vingut per quedar-se, el món ha canviat i ja no hi ha marxa enrere, la pandèmia, la digitalització, l’ensenyament competencial, l’aprenentatge cognitiu… l’educació no pot ni es quedarà al marge d’aquests canvis”.
La declaració d’intencions d’aquest simposi, que fa pràcticament un any que es prepara és “sacsejar el sistema”. “Pretenem fer-ho amb tots els agents que eduquen i mostrar el camí que ens ha de dur a nous horitzons”, asseguren els organitzadors. A partir de l’arrencada d’avui, s’enceta un període de pràcticament nou mesos, fins a finals de l’estiu, protagonitzat pels debats. Es faran al voltant dels cinc calaixos (així els han anomenat) que s’han decidit obrir: educació pública; comunitat i ecosistema educatiu; currículum i aprenentatges; compromís ètic; i els MRP i la transformació educativa. I hi haurà de dos formats de debats: els diàlegs i els grups de discussió.
‘Diàlegs’ i ‘Grups de discussió’
En el cas dels diàlegs, els organitzarà cada MRP o entitat associada o entitat que s’hi vulgui sumar (diverses facultats d’Educació ja han manifestat aquesta intenció) al voltant d’un dels àmbits temàtics, i en els quals l’únic requisit és que han de comptar amb la presència d’un expert que ajudarà a recollir/ordenar les diferents qüestions que hagin sortit durant la sessió. És a dir, al contrari del que passa en moltes jornades i seminaris, aquí primer parlaran els assistents i posteriorment tancarà l’expert.
Els grups de discussió, en canvi, obeeixen a una metodologia científica i compten amb un format més estructurat, amb preguntes tancades i un públic amb unes característiques específiques adequada “per afavorir el diàleg i la participació, oberta, distesa i sense prejudicis”. En principi se’n faran 10 a diferents territoris, estaran moderats per un membre de l’equip impulsor del simposi i comptaran amb un màxim de dotze persones, entre les quals hi haurà docents de diferents etapes educatives, professionals d’atenció educativa, representants de famílies també de diferents etapes, professionals vinculats a l’educació no formal, tècnics de l’administració (local i autonòmica), membres del cos d’inspecció, etc.
També hi ha la idea d’organitzar algun grup de discussió específic amb alumnat, amb una metodologia adaptada. S’ha considerat que d’aquesta manera es podrà garantir millor la seva participació en el simposi que incorporant-los als grups de discussió de les persones adultes.
“Seguim en moviment, cercant consensos i dissensos per reformular, transformar i fer un pas més sobre les necessitats que té l’educació –apunta la FMRPC–. Creiem en la importància d’escoltar diferents veus, de copsar les necessitats i neguits, però també de cercar-ne aquelles d’èxit i que realment són necessàries com a sistema. No podem avançar en matèria educativa sense escoltar una pluralitat de veus. No podem fer propostes de millora sense una diagnosi i un avançar cap a allò que l’educació en majúscules necessita avui dia”.
